República: diferència entre les revisions
forma de govern
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Tema | imatge = File:Eugène delacroix, il 28 luglio, la libertà guida il popolo, 1830, 05.jpg | descripció = Al·legoria de la llibertat i la república, guiant a...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 13:42, 15 juny 2017
Una república (del llatí res publica, 'cosa pública') és una forma de govern en la qual els assumptes d'Estat són un «assumpte públic», on un representant és elegit pel poble per ser el cap, mitjançant el vot secret, lliure, a intervals regulars. En temps contemporanis, la definició comuna d'una república és un govern que exclou un monarca.
 Al·legoria de la llibertat i la república, guiant al poble francès | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
- Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.[1]
- (en llatí) Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.
- La força pot fer caure un tron; la saviesa sola pot fundar una república.[2]
- (en francès) La force peut renverser un trône ; la sagesse seule peut fonder une république.
27 brumaire an II, «Sur la situation politique de la République», a la Convenció nacional de França, 18 de novembre de 1793. — Maximilien de Robespierre
- Informe en nom del Comitè de salut pública sobre la situació política de la República
- En monarquia la revolució és una pas endavant, en república és una pas enrera.[3]
- (en francès) Je ne peux pas croire à une république qui commence une révolution en tuant son propre prolétariat.
- Correspondence, volumen VIII, juliol 1848. — George Sand
- La corrupció dels costums és mortal per a les repúbliques, i útil per a les tiranies i monarquies absolutes. Això sol és suficient per jutjar aquests dos sistemes de govern.[3]
- Balcó del Palau de la Generalitat, 6 d'octubre de 1934. — Lluís Companys i Jover
- (en anglès) Our long national nightmare is over. Our Constitution works; our great Republic is a Government of laws and not of men.
- Discurs en el jurament com a president dels Estats Units d'Amèrica, 9 d'agost de 1974. — Gerald Ford
Dites populars
- Los vagamonts son l'arna de la república y llevor de lladres.[7]
Frases fetes
- República de les lletres[8]
- (var.) República literària[9]
Conjunt de literats i d'homes doctes.
Referències
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998. ISBN 8472256960.
- ↑ Robespierre, Maximilien de. «Rapport fait à la Convention nationale au nom du Comité de salut public par le citoyen Robespierre, membre de ce comité, sur la situation politique de la République; le 27 brumaire, l'an 2 de la République; imprimé par ordre de la Convention nationale». gutenberg.org. [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ Purse, Nigel. Tom Stoppard’s Plays: Patterns of Plenitude and Parsimony. Boston, Massachusetts: Brill, 2016, p. 115. ISBN 9789004319653.
- ↑ «Des del balcó del Palau de la Generalitat, el Sr. Companys proclama l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola». La Veu de Catalunya. Barcelona: Joan Carné, 09-10-1934. [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2016 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ Font, Ramón. Bons consells: ab la traducció castellana. Gerona: Estampa de'n Tomás Carreras, 1898.
- ↑ «República». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «república». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.