Els darrers dies de la Catalunya republicana: diferència entre les revisions

| cita = [[Barcelona]] ha resistit gairebé més enllà de les forces humanes. Ha aguantat dos anys seguits els reiterats bombardeigs, les alarmes contínues, les incomoditats creixents, la constant insuficiència i la freqüent paralització dels mitjans de locomoció i transport, l’escassetat extrema dels queviures. Ha treballat, ha mantingut la vida quotidiana, ha donat un gros percentatge de combatents als exèrcits de Catalunya i de la República. Ha acollit amb [[dolor]], però amb enteresa, tota la [[pluja]] d'adversitats de la lluita. S'ha empobrit, s'ha amagrit, s'ha decandit. Ha ajudat més que no ha estat ajudada. I com a paga, ha rebut més recriminacions que lloances. Per a altres ciutats, corones heroiques, per a Barcelona, càrregues i insults.

| cita = [[Catalunya]] és una nació d'història trencada i dolorosa[[dolor]]osa. Ha passat els segles edificant amb esforç enorme una organització política, un règim de llibertat, i una rica economia, que s'han esfondrat una, dues i tres vegades, per la violència o per l'astúcia dels enemics.

| cita = Oh Catalunya, vella, petita i noble nació, maltractada per la sort, odiada, envejada i menyspreada alhora, tota adoloridaa[[dolor]]ida i sagnant de les caigudes i les recaigudes! Qui et donarà conhort? Qui et farà justícia? Hi ha errors i culpes nostres en cada una de les caigudes de Catalunya: però el càstig és, cada vegada, excessiu i desproporcionat.

| cita = Sembla que, aprimada la pell pel [[dolor]], l’ànima dels homes es transparenti. El cansament físic no és res al costat de la depressió moral.

| cita = En qualsevol dia que Barcelona hagués caigut, la seva caiguda m’hauria ferit l’ànima; però la coincidència del dia atziac amb l’efemèride històrica, fa més dolorosa[[dolor]]osa la meva ferida. Hauran pensat els invasors en aquesta data? L’hauran buscada deliberadament? Em sembla que no. Així i tot, en la coincidència de les dates veig un sarcasme que m’humilia com a patriota i com a historiador.

| cita = Ara que [[Catalunya]] ha caigut, trencada, esclafada, vençuda per la força; ara que volen esborrar el seu nom de la geografia, el seu idioma de la literatura, el seu amor dels cors; ara que Catalunya sembla que es desfaci i desaparegui en el clot negre de la persecució i de l’odi; ara que centenars de milers de catalans han de sortir de la pàtria envaïda pels vells enemics i per enemics nous; ara que és una hora de [[dolor]] i d’amargor, el meu pensament nacional s’afirma amb més vigoria.