Prudenci Bertrana i Comte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
+ nàufrags |
||
Línia 45:
}}
{{Cita
| cita = Fineta descendia. En la fosca blanquejà la seva [[pit|sina]] descoberta. Anava arreglant-se, remeiant el desorde produït per la fúria simiesca de Josafat, preparant-se per sortir i tornar al seu hostatge. Mentrestant, s'assegué a la [[caixa]] del [[banc]] d'[[església]], i s'aquietà com una [[hiena]] farta de carnassa, emperesida per la digestió lenta del seu macabre festí.
| refs = {{sfn|Bertrana i Comte|2014}}
}}
==== '''Nàufrags'' (1907) ====
{{Article principal|Nàufrags}}
{{Cita
| cita = Contemplant aquell limitat espai de [[terra]], amassat d'ombres capvesprals, sentí que una calma sobtada, una gran calma de [[desert]] i un divagar de pensament com el que preludia l'efecte d'un narcòtic, l'envaïa. Li era impossible meditar sobre la trascendència de sa primera [[missa]].
| lloc = Capítol IV, p. 57-58
| refs = {{sfn|Bertrana|2015|pp=57-58}}
}}
{{Cita
| cita = Un [[desig]] foll de [[venjança]] s'apoderà d'ell. Li semblava que tota aquella gent, que s'arremolinava amb estridències d'orgia, s'eren reunits per afrontar Cèlia. Hauria calat foc a l'envelat sense remordiment. Però, ¿qui era ell? ¿En nom de què, sa venjança? Son amor no li dava dret a res; al contrari, la folla multitud s'hauria escandalitzat en descobrir-lo. Allí ningú no pecava; els pares, els parents, els germans, ningú no tenia res a dir, l'únic que feia un sacríleg mancament era ell. Es veié ridícul, vestit amb unes robes que no eren seves, encongit com un tímid adolescent al costat d'una meretriu afalagadora, ple d'una tristesa incomprensible, indisculpable...
| lloc = Capítol XIV, p. 155
| refs = {{sfn|Bertrana|2015|pp=155}}
}}
| |||