Carles Puigdemont i Casamajó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
afegeixo la famosa frase, ja que la wikiquote castellana la té com a capçalera. No sé si explicar que fou motiu d'un debat estèril Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1:
{{Persona
|nom = Carles Puigdemont i Casamajó
|imatge = Carles Puigdemont 2016 (cropped).jpg
|descripció = Carles Puigdemont (2016)
|Viquipèdia = Carles Puigdemont i Casamajó
|Commons = Category:Carles Puigdemont
|Viquitexts = Autor:Carles Puigdemont i Casamajó}}
'''{{w|Carles Puigdemont i Casamajó}}''' ([[Amer]], [[29 de desembre]] de 1962) és un periodista, emprenedor i polític català. Va ser alcalde de [[Girona]] i diputat al Parlament de Catalunya per la coalició independentista Junts pel Sí. És el 130è President de la Generalitat de Catalunya (2016-)
== Citacions ==
=== Alcalde de Girona (2011-2016)===
{{Cita
|cita = Els invasors seran foragitats de Catalunya, com ho foren de la pacífica Bèlgica, i la nostra terra tornarà a ésser, sota la República, en la pau i el treball, senyora de la seva llibertat i els seus destins. Visca Girona i visca Catalunya lliure!
|refs = <ref>{{Ref-publicació|cognom=Carranco|nom=Rebeca|article=Puigdemont, l'alcalde que va demanar foragitar els invasors|publicació=El País|url=http://cat.elpais.com/cat/2016/01/09/catalunya/1452352988_769298.html|data=9 de gener de 2016|consulta=14 gener 2017}}</ref>
|lloc = Assemblea anual de l'Assemblea Nacional Catalana ([[Girona]])
|data = [[16 de març]] de 2013
|notes = Discurs d'obertura l'assemblea anual de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), celebrat a Girona, el [[16 de març]] de 2013 on va citar una frase del periodista gironí [[Carles Rahola]]. Aquesta frase es troba a l'article «[[Carles Rahola i Llorens#Citacions#Els tres escrits#L'heroisme (1938)|L'heroisme]]», publicat el [[6 d'agost]] de 1938, que fou un dels tres escrits que el van condemnar a mort per les autoritats franquistes.
}}
{{Cita
|cita = Per la nostra aspiració de futur com a poble, com a nació, sentim la necessitat d'una certa radicalitat democràtica, que és aquella que assegura jurídicament, atès que estem parlant de seguretat jurídica, aquella radicalitat democràtica que assegura jurídicament en els pobles que hi aspiren, en els pobles que hi aspirem, el seu dret de decidir lliurement el seu futur.
| |||