La Monyos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 17:
}}
{{Cita
| cita = ¿Què macom'heu aquestguardat un [[ventallmirall|vanomirallet]]! Me'l regales?
| refs = <ref name="ara"/>
}}
{{Cita
| cita = ¿Què m'heumaco guardat unaquest [[mirallventall|miralletvano]]! Me'l regales?
| refs = <ref name="ara"/>
}}
Línia 34:
== Citacions sobre ''la Monyos'' ==
{{Cita
| cita = No tenia ni de molt l'aspecte d'aquestes dones [[vici|viciades]] i angunioses. Era una persona agradable i simpàtica. Ella sabia que era la Monyos, que tothom la coneixia, i ja en tenia prou. Sabia que era algú i vivia a la seva manera.
| cita = És el prototip del personatge de fulletó. ''La Monyos'' és el drama. [...] La primera vegada que la veig veure al carrer del Carme vaig tenir una impressió feta a la meva manera. Potser manipulada per mi mateix: anava disfressada i era [[fidelitat|fidel]] al personatge que havia creat.
| autor = [[Avel·líMaurici Artís-GenerSerrahima i Bofill]] (''Tísner'')
| refs = <ref name="ara"/>
}}
Línia 41:
{{Cita
| cita = Era com el típic [[bogeria|boig]] del poble. Una [[dona]] que feia molta [[pena]] i que mai no va ser popular ni va tenir cap transcendència. És ara precisament quan està de [[moda]].
| refs = <ref name="ara"/>
| autor = [[Maria Aurèlia Capmany i Farnés]]
| refs = <ref name="ara"/>
}}
 
{{Cita
| cita = Era una ''hippie'' sense la mandra endormiscada de les ''hippies'' modernes. Fins i tot per a les noies [[comunisme|comunistes]] que ens crèiem emancipades, la Monyos era la llibertat envejada. [...] Tot podia riure i enlluernar en aquella figura seca i cridanera. Però aquells ulls tristos jo no els vaig veure riure mai.
| cita = Podia semblar grotesca però era molt expressiva. [...] Coneguda pels vianants, planyuda pels piadosos i mofada pels inconscients, donava color a la ciutat. Era com una mena de [[Carnaval]] quotidià que després vam trobar a faltar.
| autor = [[OctaviTeresa SaltorPàmies i Bertran]]
| refs = <ref name="ara"/>
}}
 
{{Cita
| cita = És el prototip del personatge de fulletó. ''La Monyos'' és el drama. [...] La primera vegada que la veig veure al carrer del Carme vaig tenir una impressió feta a la meva manera. Potser manipulada per mi mateix: anava disfressada i era [[fidelitat|fidel]] al personatge que havia creat.
| cita = Tan bon punt vaig sortir a escena el públic em va aplaudir molt. I vaig pensar en ella. Jo llavors era molt sensible i la Lola em feia molta [[gràcia]], però també em feia sentir pena.
| autor = [[Mary Santpere]]
| refs = <ref name="ara"/>
| autor = [[Avel·lí Artís-Gener]] (''Tísner'')
| notes = Sobre el seu paper representant ''la Monyos'' a la comèdia ''La florista de la Rambla'', d'Alfons Roura.
}}
 
{{Cita
| cita = Podia semblar grotesca però era molt expressiva. [...] Coneguda pels vianants, planyuda pels piadosos i mofada pels inconscients, donava color a la ciutat. Era com una mena de [[Carnaval]] quotidià que després vam trobar a faltar.
| cita = No tenia ni de molt l'aspecte d'aquestes dones [[vici|viciades]] i angunioses. Era una persona agradable i simpàtica. Ella sabia que era la Monyos, que tothom la coneixia, i ja en tenia prou. Sabia que era algú i vivia a la seva manera.
| autor = [[Maurici Serrahima i Bofill]]
| refs = <ref name="ara"/>
| autor = [[Octavi Saltor]]
}}
 
{{Cita
| cita = Tan bon punt vaig sortir a escena el públic em va aplaudir molt. I vaig pensar en ella. Jo llavors era molt sensible i la Lola em feia molta [[gràcia]], però també em feia sentir pena.
| cita = Era una ''hippie'' sense la mandra endormiscada de les ''hippies'' modernes. Fins i tot per a les noies [[comunisme|comunistes]] que ens crèiem emancipades, la Monyos era la llibertat envejada. [...] Tot podia riure i enlluernar en aquella figura seca i cridanera. Però aquells ulls tristos jo no els vaig veure riure mai.
| autor = [[Teresa Pàmies i Bertran]]
| refs = <ref name="ara"/>
| autor = [[Mary Santpere]]
| notes = Sobre el seu paper representant ''la Monyos'' a la comèdia ''La florista de la Rambla'', d'Alfons Roura.
}}