Càndid o l'optimisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Bibliografia: pel capítol 10
mCap resum de modificació
Línia 40:
| idioma = francès
}}
 
{{Cita
| cita =La [[llibertat]] pot subsistir amb la necessitat absoluta.
| refs = {{sfn|Voltaire|1982|p=161-163}}
| autor =
| lloc =Cap. V. Tempesta, naufragi, terratrèmol, i el que esdevingueren el doctor Pangloss, Càndid i l'anabaptista Jaume
| data =
| original = La liberté peut subsister avec la nécessité absolue.
| idioma = francès
}}
 
{{Cita
| cita =Una persona d'honor pot ésser violada un cop, però el seu honor se n'enrobusteix.
| refs = {{sfn|Voltaire|1982|p=168-170}}
| autor =
| lloc =Cap. VIII. Història de Cunegunda
| data =
| original = Une personne d'honneur peut être violée une fois, mais sa vertu s'en affermit.
| idioma = francès
}}
{{Cita
| cita =Quan un hom està enamorat, gelós i fuetejat per la Inquisició, no sap el que fa.
| refs = {{sfn|Voltaire|1982|p=171-172}}
| autor =
| lloc =Cap. IX. El que esdevingué de Cunegunda, de Càndid, del Gran Inquisidor i d'un Jueu
| data =
| original = Quand on est amoureux, jaloux, et fouetté par l’inquisition, on ne se connaît plus.
| idioma = francès
}}
 
{{Cita
| cita = Dos cops a l'any ens donen uns calçotets de tela per a tot vestir. Quan treballem a les [[sucre]]res i la mola ens enganxa el dit, ens tallen la [[mà]]; quan volem fugir, en tallen la [[cama]]; jo m'he trobat en tots dos casos. És a aquest preu que a [[Europa]] mengeu sucre.
| refs = {{sfn|Voltaire|Meler|1989|p=50}}
| lloc = Cap. XIX. All`que els va passar a Surinam, i de quina manera Càndid va coneixer Martí
| data =
| original = On nous donne un caleçon de toile pour tout vêtement deux fois l’année. Quand nous travaillons aux sucreries, et que la meule nous attrape le doigt, on nous coupe la main : quand nous voulons nous enfuir, on nous coupe la jambe : je me suis trouvé dans les deux cas. C’est à ce prix que vous mangez du sucre en Europe..
| idioma = francès
}}
 
{{Cita
| cita = Sóc filosof i no em convé contradir-me, [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Leibniz]] no podia haver-se equivocat i l'harmonia preestablerta és, d'altra banda, la cosa millor del [[món]], així com també ho són la plenitud i la matèria subtil.