Joan Maragall i Gorina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 90:
Article escrit el [[10 d'octubre]] de 1910 on Joan Maragall demanava el perdó de Francesc Ferrer i Guàrdia, que havia estat detingut i estava a punt de ser afusellat pels fets de la Setmana Tràgica. Maragall va mirar que li publiquessin l'article a la ''Veu de Catalunya'', i del qual Enric Prat de la Riba (1870-1917) n'era el director. Un acord de Prat de la Riba amb el govern d'Antonio Maura va impedir la seva publicació.
{{Cita
| cita = Algunes nobles veus que aquí mateix s
| refs = <ref name="perdo"/>
}}
{{Cita
| cita = Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia al bon solet del demati, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del món i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que s'aixeca indiferenta i poc a poc, ben poc a poc, perquè ''no s'hagi d'esperar'', el portaran a un racó de fosso, i allí quan toqui l'hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s'agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill... ell, que era un home tan home com vosaltres... potser més que vosaltres!
| refs = <ref name="perdo"/>
}}
{{Cita
| cita = ¿On és el vostre ideal, el vostre amor i el vostre sacrifici? ¿on l'heu demostrat el vostre valor? Doncs no vulgueu ésser covards dues vegades. Si llavores el vostre valor havia d'estar en les armes i no el tinguéreu, tingueu-lo almenys ara en el perdó, que és ben bé l'hora.
| refs = <ref name="perdo"/>
}}
{{Cita
| cita = Les vides que haureu salvat us semblaran obra vostra; i an aquests homes que haureu arrencat de les portes de la mort, vos els estimareu com a fills; i ja no els perdreu mai més de vista; i allà on siau us cuidareu d'ells i dels seus semblants, i vostre amor els forçarà a l'[[amor]]; i so1s per aquesta obra de perdó amb què començareu, [[Barcelona]] ja començarà a ésser una ciutat.
| refs = <ref name="perdo"/>
}}
{{Cita
| cita = Perquè els de fora que ho sàpiguen no diran pas -que no ho puguen dir!-: -An aquest i an aquell els salvaren i redimiren aquests o aquells, els blancs, els negres o els rojos-; sinó que hauran de dir: -Barcelona ha demanat i obtingut el perdó dels seus condemnats a mort. I per bombes que després hi hagi, Barcelona ja no podrà ésser dita la «ciutat de les bombes»; sinó que l'anomenada us vindrà d'una altra cosa que és més forta que totes les bombes plegades i que tots els odis i que tota la malícia humana: l'anomenada us vindrà de l'amor, i Barcelona serà dita: «la ciutat del perdó», i des d'aquell punt i hora començarà a ésser una ciutat.
| refs = <ref name="perdo"/>
}}
| |||