Gabriela Mistral: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m removed Category:Premis Nobel; added Category:Premis Nobel de Literatura using HotCat |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Persona
| nom = Gabriela Mistral
Linha 12 ⟶ 11:
== Citacions ==
{{cita
| cita = Jo no sóc una artista, el que sóc és una dona en què existeix, viva, l'ansietat de fondre en la meva raça, com s'ha fos a dins meu, la religiositat amb un anhel lacerant de [[justícia]] social.
| original = Yo no soy una artista, lo que soy es una mujer en la que existe, viva, el ansia de fundir en mi raza, como se ha fundido dentro de mí, la religiosidad con un anhelo lacerante de justícia social.
| idioma = castellà
| data = 1924
| lloc = Discurs davant la Unió Panamericana, Washington.
| refs = {{sfn|Vargas Saavedra|1978|9}}
}}
{{cita
| cita = Sóc cristiana, de [[democràcia]] cabdal. Crec que el [[cristianisme]] amb profund sentit social pot salvar els pobles. He escrit com qui parla en la solitud. Perquè he viscut molt sola a tot arreu. Els meus mestres en l'[[art]] i per a regir la [[vida]]: la [[Bíblia]], [[Dante]], [[Tagore]] i els russos. El [[pessimisme]] en mi és una actitud de descontentament creador, actiu i ardent, no passiu. Admiro, sense seguir-lo, el [[budisme]]; per algun temps va prendre el meu [[esperit]].
| original = Soy cristiana, de democracia cabal. Creo que el cristianismo con profundo sentido social, puede salvar a los pueblos. He escrito como quien habla en la soledad. Porque he vivido muy sola en todas partes. Mis maestros en el arte y para regir la vida: la Biblia, Dante, Tagore y los rusos. El pesimismo en mí es una actitud de descontento creador, activo y ardiente, no pasivo. Admiro, sin seguirlo, el budismo; por algún tiempo cogió mi espíritu.
| idioma = castellà
| data = abril de 1925
| lloc = Entrevista a la ''Revista de Educación Argentina''
| refs = {{sfn|Vargas Saavedra|1978|13}}
}}
{{cita
| cita = Ha sabut de cop que tenir Pàtria és un regal al que de tant en tant cal correspondre: poques vegades crida a un servei directe i greu, però quan això arriba, és necessari ser-hi present i amb un [[cor]] alegre.
| original = Ha sabido de golpe que tener Patria es un regalo al que de tarde en tarde hay que corresponder: rara vez llama a un servicio directo y grave, pero cuando eso llega, es preciso acudir y con un corazón alegre.
| idioma = castellà
| lloc = ''Revista de América'', vol. 1
| data = 1945
| refs = {{sfn|Tiempo|1945|68}}
}}
{{cita
| cita = [[Costa Rica]], aquell mocadoret angost de terra pobre, sense [[petroli]] ni salnitre, té la institució feta per l'ànima, i feta no per un grup d'homes, sinó per un, que no es diu Lugones ni Reyles sinó García Monge.
Linha 23 ⟶ 49:
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Gabriela Mistral y Joaquín García Monge: una correspondencia inédita con la colaboración de Eugenio García Carrillo|nom=Magda|cognom=Arce|any=1989|editorial=Andres Bello|llengua=castellà|isbn=956-13-0760-9}}
*{{ref-llibre|títol=Prosa Religiosa de Gabriela Mistral|nom=Luis|cognom=Vargas Saavedra|any=1978|llengua=castellà|lloc=Santiago de Xile|editorial=Andres Bello}}
*{{ref-publicació|autor=Tiempo|publicació=Revista de América|editorial=Publicación mensual de Tiempo|data=1945|volum=vol. 1|llengua=castellà|lloc=Bogotá}}
{{ORDENA:Gabriela Mistral}}
[[Categoria:Escriptors xilens]]
| |||