Antònia Vicens i Picornell: diferència entre les revisions
escriptora mallorquina
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Persona | nom = Antònia Vicens i Picornell | imatge = | descripció = | Viquipèdia = | Viquitexts = | Commons = }} '''{{w|Ant...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 12:17, 23 oct 2016
Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, Mallorca, 1941) és una escriptora mallorquina, guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears i el Premi Nacional de Cultura 2016.
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Santanyí (Mallorca), 27 de març de 1941 (83 anys) |
Ocupació | Novel·lista i escriptora de literatura infantil |
Citacions
- La literatura hauria de ser com la mar, que és espectacularment bella però també espectacularment terrible.[1]
- Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
- Que algú t'escolti quan ets jove, no té preu.[1]
- Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
- L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no.[1]
- Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
- Ens preparaven per sortir de l'ambient familiar dominat per la figura paterna i per casar-nos i entrar en l'ambient dominat per la figura del marit. A mi no em feia gens d'il·lusió ser una dona, si ser una dona era ser allò.[1]
- Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
- En referencia a l'educació rebuda per les monges franciscanes, a l'escola
- Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
- Jo sempre he escrit per mirar d'entendre la realitat, però no la realitat social, sinó la de les persones.[1]
- Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
- Veia que les paraules feien riure o plorar. Jo pensava: si les paraules tenen aquest poder, jo vull paraules.[2]
- Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
- Refereix a quan va decidir posar-se a escriure
- Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
- Ara hi ha sindicats, però l’explotació continua.[2]
- Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
- L’escriptor ha de saber tenir una mirada de dona, home, dimoni, àngel, ca o arbre. Si no, malament. La ploma no té sexe.[2]
- Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
- Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
- No som una persona esperançada amb la humanitat. [...]. Sempre m'ha preocupat la capacitat que té un home de provocar sofriment, i també l'absurd del sofriment mateix.[2]
- Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
- Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
- És una situació trista i és intolerable que, en lloc d'escoltar els filòlegs, la unitat de la llengua es plantegi dins l'àmbit polític. És trist que li facin això a la llengua i com que la llengua és una de les coses que més m'estim, és una de les coses que més mal em fan.[2]
- Entrevista a la revista Pòrtula, núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Febrer de 1999.
- El misteri del dolor és, per a mi, el més mal d'entendre, per això els meus personatges mai no són gaire feliços, però creuen en la felicitat i lluiten per ella. Tenen l'esperança que poden ser feliços, però sempre hi ha aquella violació als drets de la seva vida que els ho impedeix.[2]
- Entrevista a la revista Pòrtula, núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Febrer de 1999.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pons, Pere Antoni «Antònia Vicens: «L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no»». El Temps, (19-09-2016) [Consulta: 23 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Antònia Vicens». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 23 octubre 2016].