Antònia Vicens i Picornell: diferència entre les revisions

escriptora mallorquina
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Persona | nom = Antònia Vicens i Picornell | imatge = | descripció = | Viquipèdia = | Viquitexts = | Commons = }} '''{{w|Ant...».
(Cap diferència)

Revisió del 12:17, 23 oct 2016

Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, Mallorca, 1941) és una escriptora mallorquina, guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears i el Premi Nacional de Cultura 2016.

Infotaula de personaAntònia Vicens i Picornell
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Santanyí (Mallorca)
27 de març de 1941 (83 anys)
Ocupació Novel·lista i escriptora de literatura infantil
Modifica dades a Wikidata

Citacions

  • La literatura hauria de ser com la mar, que és espectacularment bella però també espectacularment terrible.[1]
  Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
  • Que algú t'escolti quan ets jove, no té preu.[1]
  Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
  • L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no.[1]
  Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
  • Ens preparaven per sortir de l'ambient familiar dominat per la figura paterna i per casar-nos i entrar en l'ambient dominat per la figura del marit. A mi no em feia gens d'il·lusió ser una dona, si ser una dona era ser allò.[1]
  Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
En referencia a l'educació rebuda per les monges franciscanes, a l'escola
  • Jo sempre he escrit per mirar d'entendre la realitat, però no la realitat social, sinó la de les persones.[1]
  Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
  • Veia que les paraules feien riure o plorar. Jo pensava: si les paraules tenen aquest poder, jo vull paraules.[2]
  Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
Refereix a quan va decidir posar-se a escriure
  • Ara hi ha sindicats, però l’explotació continua.[2]
  Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
  Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
  • La paraula guarda tots els secrets del món.[2]
  Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
  • No som una persona esperançada amb la humanitat. [...]. Sempre m'ha preocupat la capacitat que té un home de provocar sofriment, i també l'absurd del sofriment mateix.[2]
  Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
  Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
  • És una situació trista i és intolerable que, en lloc d'escoltar els filòlegs, la unitat de la llengua es plantegi dins l'àmbit polític. És trist que li facin això a la llengua i com que la llengua és una de les coses que més m'estim, és una de les coses que més mal em fan.[2]
  Entrevista a la revista Pòrtula, núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Febrer de 1999.
  • El misteri del dolor és, per a mi, el més mal d'entendre, per això els meus personatges mai no són gaire feliços, però creuen en la felicitat i lluiten per ella. Tenen l'esperança que poden ser feliços, però sempre hi ha aquella violació als drets de la seva vida que els ho impedeix.[2]
  Entrevista a la revista Pòrtula, núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Febrer de 1999.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pons, Pere Antoni «Antònia Vicens: «L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no»». El Temps, (19-09-2016) [Consulta: 23 octubre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Antònia Vicens». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 23 octubre 2016].