El quadern gris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →1919 |
m →1918 |
||
Línia 18:
[[Fitxer:Nietzsche1882.jpg|thumb|200px|alt = Friedrich Nietzsche|Hi ha una cosa, en Nietzsche, que trobo cada dia més singular: la seva secreta, dissimulada passió per França i tot el que és francès (25 de [[febrer]] de 1919).]]
{{Cita
| cita = Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré –just per passar l'estona, a la bona de Déu– el que se
| data = [[8 de
}}
{{Cita
| cita = Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna persona curiosa i desenfeinada.
| data = [[9 de
}}
{{Cita
| cita = Ara, finalment, dóna gust de viure a [[Catalunya]]. La unanimitat és completa. Tothom està
| data = [[14 de
| lloc = Comentari sobre la incidència de l'epidèmia de grip de 1918 a Catalunya
}}
{{Cita
| cita = L'empordanès és potser l'home més absolutament entusiasta i elemental de [[Catalunya]] –sempre que
| data = [[18 de
}}
{{Cita
| cita = Carner és probablement –tant si escriu en prosa com en vers– un dels retòrics més prodigiosos de l'època.
| lloc = Opinió de l'estil literari de [[Josep Carner i Puig-Oriol]] després de llegir ''Les planetes del verdum''
| data = [[19 de
}}
{{Cita
| cita = El xaronisme dels escriptors [[Barcelona|barcelonins]] és observable de vegades, àdhuc en les notes de societat: correspon al ruralisme abrupte i pedantesc dels escriptors de fora.
| data = [[19 de
| lloc = Opinió sobre els escriptors barcelonins de l'època
}}
{{Cita
| cita = L'[[Empordà]] –sento dir– és un país
| data = [[24 de
| lloc = Opinió sobre la gent de l'Empordà
}}
{{Cita
| cita = Voldria que algú
| lloc = Dubte de Josep Pla per entendre l'estil literari místic de [[Jacint Verdaguer]]. Segons el seu dietari, intenta llegir ''L'Atlàntida'' i ''Canigó'' sense gaire èxit
| data = [[25 de
}}
{{Cita
| cita = Ésser [[pobresa|pobre]] té pocs avantatges, naturalment, però té aquest: haver d'escoltar la gent. Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres.
| autor = Enric Frigola
| data = [[2 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles.
| autor = Enric Frigola
| data = [[2 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = La forma més concreta i agradable de la independència és poder viure sense necessitat
| autor = Enric Frigola
| data = [[2 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = La gran impressió que fa aquesta escriptora prové potser del fet que, llegint-la, hom sent que, si es despullés la seva obra
| lloc = Opinió sobre l'estil literari [[Víctor Català]]
| data = [[12 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita =
| lloc = ''El quadern gris''
| data = [[16 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Quan en una casa hi ha un boig explícit, gairebé tots els qui formen part de la família ho són una mica.
| lloc = ''El quadern gris''
| data = [[24 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita =
| lloc = ''El quadern gris''
| data = [[24 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Sóc partidari de tenir pocs llibres. Tinc observat que com més
| autor = Enric Frigola
| lloc = ''El quadern gris''
| data = [[24 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = A través de Rusiñol es pot arribar a comprendre, amb claredat, em penso, que la pitjor tara que pot tenir un escriptor és el manierisme.
| lloc = Opinió sobre l'estil literari de [[Santiago Rusiñol]] després de llegir ''El poble gris''
| data = [[26 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Rusiñol és l'autor més maquinal de la literatura catalana moderna.
| lloc = Opinió sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir ''El poble gris''
| data = [[26 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = En tot cas Rusiñol és un cas de dilapidació, d'una prodigalitat de facultats impressionant, sense precedents.
| lloc = Opinió sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir ''El poble gris''
| data = [[26 d'abril]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Els qui tractin d'aplicar la retòrica carneriana a la pròpia confusió mental semblaran poetes anglesos o escandinaus traduïts.
| lloc = Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol
| data = [[6 de
}}
{{Cita
| cita = Verdaguer fou un home fort, violent, orgullós, de cos enter. No podia pas ésser d'altra manera: agafar amb les mans una llengua conservada maquinalment per la pagesia com qui agafa un fang informe i convertir-la en un mitjà
| lloc = Descrivint la personalitat de [[Jacint Verdaguer]] i la seva contribució a la llengua catalana
| data = [[6 de
}}
{{Cita
| cita = Escriptor relaxat i adormit, desordenat i caòtic, a si
| lloc = Opinió sobre l'estil literari de [[Santiago Rusiñol]] després de llegir un article seu a ''L'Esquella de la Torratxa''
| data = [[23 de
}}
{{Cita
| cita = Mentre el ''Romeu i Julieta'' de Shakespeare no formi part dels programes escolars, els homes i les dones sortiran de les escoles savis però vulgars.
| lloc = Opinió de la qualitat del drama de ''Romeu i Julieta'' de [[William Shakespeare]]
| data = [[23 d'agost]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Jo tendeixo en públic, o quan escric, a combatre el sentimentalisme per pornogràfic i antihigiènic, però el cert és que personalment sóc una mena de vedell sentimental evanescent.
| data = [[5 de
| lloc = Confessió sobre la naturalesa de la seva obra i del seu caràcter
}}
{{Cita
| cita = Els pobres, realment pobres, són adusts, eixuts de paraules i la corda que tenen sol ser més aviat curta i prima. Els pobres, realment pobres, no estan mai per res, són de conversa difícil [...] Els rics són igualment inaferrables: són els únics éssers del país que poden permetre's el luxe de viure d'acord amb la meteorologia [...] Les [[persona|persones]] de posició modesta -la classe mitjana- solen ésser cerimonioses i de compliments. La conversa es troba, en definitiva, entre les [[persona|persones]] d'aquest estament.
| data = [[17 de
| lloc = Confessió sobre la naturalesa de la seva obra i del seu caràcter
}}
{{Cita
| cita = La literatura catalana d'avui té una cosa molt agradable: és una literatura desproveïda totalment de preciosisme. El preciosisme m'embafa de seguida. La llengua és tan difícil, tan dura, tan encarcarada, d'un maneig tan rígid, tan plena de dificultats, que tothom escriu com pot… i gràcies!
| data = [[10 d'octubre]] de 1918
| lloc = Opinió sobre l'estat de la literatura catalana
}}
{{Cita
| cita = Tot el que Balmes, com a filòsof, té
| lloc = Opinió de la figura del filòsof català [[Jaume Balmes]]
| data = [[10 d'octubre]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = [[Pío Baroja|Baroja]] és un antiafrodisíac molt actiu. És un místic –desproveït del ''charme'' flotant, imaginatiu, que sovint els místics tenen.
| data = [[14 d'octubre]] de 1918
| lloc = Opinió de l'estil literari de Pío Baroja
}}
{{Cita
| cita = [[Pío Baroja|Baroja]] ha escrit de segur, els millors retrats i, sens dubte, els millors paisatges que
| data = [[14 d'octubre]] de 1918
| lloc = Opinió de l'estil literari de Pío Baroja
}}
{{Cita
| cita = El defecte de [[Pío Baroja|Baroja]] és que és un home d'adjectiu lleuger. De vegades judica, adjectiva, lleugerament –els llença com els ases els pets.
| data = [[14 d'octubre]] de 1918
| lloc = Opinió de l'estil literari de Pío Baroja
}}
{{Cita
| cita = Unamuno ha donat una conferència (política) a
| lloc = Opinió sobre el pensament de [[Miguel de Unamuno]]
| data = [[16
}}
{{Cita
Línia 178:
| cita = ¿Pujols és un autor per a llegir-lo anant a passeig? No ho crec –malgrat que el llibre està imprès en unes lletres tan menudes que més aviat exigeixen la llum natural.
| lloc = Opinió sobre l'estil literari [[Francesc Pujols]]
| data = [[23 d'octubre]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Al vespre, llegeixo la «Gramàtica Catalana» de Pompeu Fabra. Fa pensar en una gramàtica normal europea –en la Gramàtica francesa d'Augier, per exemple– i fa sobretot oblidar els sinistres textos que convertiren el nostre batxillerat en un turment. Quina bella cosa pot ésser una gramàtica clara, simple, precisa, intel·ligible!
| lloc = Opinió sobre la ''Gramàtica Catalana'' de [[Pompeu Fabra]]
| data = [[5 de
}}
{{Cita
| cita = Ayala té la voluta de la frase castellana, posseeix l'esperit i la forma del castellà –cosa que ni Baroja ni Azorín no tenen– d'una manera naturalíssima.
| lloc = Opinió de l'estil literari de [[Ramón Pérez de Ayala]]
| data = [[7 de
}}
{{Cita
| cita = S'ha acabat la [[guerra]]. Hi estàvem tan acostumats que sembla mentida.
| data = [[13 de
| lloc = Comentari sobre el final de la {{w|Primera Guerra Mundial}}
}}
|