Llibre de la ciutat del món: diferència entre les revisions

| nom = Llibre de la la ciutat del món

El '''''{{w| Llibre de la ciutat del món }}''''' és una narració de [[Ramon Llull]], conté diàlegs llatins en què el mateix autor és el protagonista de l’acció, amb marcat caráctercaràcter autobiogràfic.

| cita = La ciutat és el lloc dels home son l’enteniment humà s’habitua a dominar la cienciaciència liberal i la mecánicamecànica, amb les quals obté el quque li cal ñperper viuereviure bé i aconseguir el fi per el qual ha estat creat.

| cita = Com que els pecadors han portat el món a la perversió, les dignitats s’han retirat de la ciutat del món, perquè no volen teneirtenir tractes amb els pecadors.

| cita = Jo sóc la virtut o l’hàbit amb què l’home bo i just m’envia a Déu glorisísimgloriosíssim, que és just i bo en totes les coses, perquè obtingui tots els béns terrenals i espirituals que l’home bo i just necesitanecessita per tal de servir a Déu.

| cita = Els jueus i els sarraïns creuen que em posseeixen i que em poden enviar a Déu per tal que n’obtingui la seva salvació. Però no vull anar, perquè Déu no escoktaescolta un missatger que ha estat tramès per l’error i la falsedat.

| cita = “Que no sapassapes que jo sóc l’hàbit que obté de Déu allò que l’home humil desitja posseir?”.

| cita = Sóc l’hàbit amb què l’entendimentl’enteniment s’eleva fins a entendre de Déu aquelles veritats divines que l’entendimentl’enteniment creu gràcies a mi, perquè ningú pot elevar-se a aquestes veritats fent servir només l’entendimentl’enteniment.

| cita = Sóc l’hàbit que determina la sanitat del cos, i el meu fonament és la justiciajustícia, que és l’hàbit que cal adquirir per entendre, amar i recordar temperadament.

| lloc = Intervenció de la temperançatemprança

| cita = Sóc un hàbit compost de fortitud de justiciajustícia, prudència i temperançatemprança, i sobretot de fortitud de fe, esperança i caritat, perquè contra el pecat tenen més força molt poders plegats que no pas un de sol.

| cita = L’home prudent contrasta les coses passades amb les futures i, mentre es trovatroba en el temps present, es prepara per escollir els béns esdevenidors i per defugir els mals possibles.

| lloc = IntervecióIntervenció de la justícia

| cita = Sóc la bonesa òptima. Aquesta definició que dondodono de mi mateixa és vertadera perquè sóc diferent de totes les altres dignitats, ja que, fora de mi, l’optimitat no es pot predicar de cap altra bonesa.

| cita = Tota bonesa òptima és digna de ser causa òptima. És així que DésDéu és bonesa òptima; per tant Déu és digne de ser una causa òptima.

| cita = Sóc la bonesa òptima, la grandesa máximamàxima. I lazla bonesa òptima i la grandesa máximamàxima són l’eternitat eternalíssima.

| cita = Sóc la bonesa òptima, la grandesa máximamàxima, l’eternitat eternalíssima i, doncs, també sóc el poder petentíssimpotentíssim. I el oderpoder potentíssim és la bonesa òpytimaòptima, la grandesa máximamàxima i l’eternitat eternalíssima.

| cita = Sóc l’entendimentl’enteniment intel·lectíssim i la bonesa òptima , la grandesa máximamàxima, l’eternitat eternalíssima, el poder potentíssim.

| lloc = Intervenció de l’entendimentl’enteniment diví

| cita = Els hábitatshàbitats de la ciutat fan cienciaciència amb els sentits i la imaginació a partir de coses sensibles i imaginables, però no volen recorrerrecórrer a mi per fer cienciaciència d’allò que és espiritual, perquè diuen que no en poden fer.

| lloc = Intervenció de l’entendimentl’enteniment diví

| cita = El ciutadà que diu que en l’entendimentl’enteniment diví no hi ha diferencia entre l’entenent, l’entès i l’entendre, perquè no hi pot haver, aquest ciutadà parla contra mi, perquè jo ho puc voler, l’entendimentl’enteniment diví pot entendre aquesta diferènciaadiferència, i el poder diví por diferenciar-los, atésatès que en l’essència de Déul’0entendre diví, el voler i el poder són iguals en acte i en nombre.

| lloc = Intervenció de la voluntadvoluntat divina

| cita = A aquests homes pecadors, als quals no puc pas donar la glòria eterna, la meva germana justiciajustícia donarà la pena eterna.

| cita = Però els hábitatshàbitats de la meva ciutat estimen aquelles perfeccions més a causa d’ells mateixos que per a mi, raó per la qual s’estimen més a ells mateixos que no pas m’estimen a mi.

| cita = Clamo sobretot contra els qui més em representen, és a dir els prelats i els prínceps, que són persones comunes, perquè, a causa de mi, exerceixen senyories i dignitats en el món. Aquestes persones estánestan més aviat en contra meva que no pas amb mi.

| cita = Els hábitatshàbitats de la ciutat, però no la volen aceptaracceptar pensant en mi, sinó pensant en ells mateixos, i per això actúenactuen iniquament.

| lloc = Intervenció de la justiciajustícia de Déu

=== Consell de la misericordiamisericòrdia, la gràcia, la humilitat i la pietat ===

| cita = D’altra banda, si destruïu la ciutat del món, actuareu en contra vostra, perquè us quedareu sense objecte al qual pugueu impartir justiciajustícia.

| cita = VaisVaig crear graciosament la ciutat del món i graciosamenrtgraciosament la governo. La ciutat es meva, i tot el que conté, fins la mateixa viutatciutat, és l’objecte sobre el qual actuo graciosament.

| cita = Per aquest motiu us prego, justiciajustícia, que no destruïu auestaaquesta ciutat del món ni allò que conté.

| cita = Per consecuentconsegüent, vós, justiciajustícia, germana meva, no heu de destruir la ciutat del món a causa dels pecadors, sinó gobernargovernar la ciutat a causa dels justos per tal que no es destrueixi l’ordre de què parlem.

| cita = Quan el pecador entén i estima la contrició, la confessió i la satisfaciósatisfacció, sóc, la causa de la consciència.

| cita = Us suplico, doncs, justiciajustícia, que la ciutat no sigui destruïda perquè, si ho fos, jo seria víctima d’una injusticiainjustícia i restaríarestaria ociosa.

| cita = El consell va determinar que la justiciajustícia no destruís l’esmentada ciutat del món i que les set virtuts, reforçades, tornessin a la ciutat del món, la restauressin i expulsessin els pecats de la ciutat.

| cita = Així doncs, Ramon es va excusar i va dir que volia anar a viure amb els sarraïns per evureveure si podíapodia convertir-los a la santa fe católicacatòlica.