Antoni Maria Alcover i Sureda: diferència entre les revisions

| cita = L’amorL'amor y l’entusiasmel'entusiasme que demostrau per la nostra llengua, vos honren fora mida. Per un poble, estimar sa llengua es signe de vitalidat y de plenitut de vida intel·lectual. Son els pobles decadents, ensopits, amodorrats, sense cap ni centener, destinats a desaparèxer y qu’ellsqu'ells meteis accepten y firmen sa sentencia de mort; son els pobles axí, que desprecíen, desjecten y abandonen sa propia llengua.

| lloc = L’amor«L'amor a la llengua propia. Es una ignominia abandonarla». ''Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana''. Tom. I, núm 9

| cita = Ni Catalunya espanyola ni Catalunya francesa, ni les Balears ni València son pobles vensuts; cap d’ellsd'ells es de civilisació inferior a la dels altres pobles amb-e qui formen un Estat. Si s’unirens'uniren an aquells pobles, va esser perque volgueren y conservant tots els drets.

| lloc = L’amor«L'amor a la llengua propia. Es una ignominia abandonarla». ''Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana''. Tom. I, núm 9

| cita = La llengua que parlen Catalunya espanyola y Catalunya francesa, les Illes Balears y el reine de València, es la metexa amb poques diferencies, y que es ademés la metexa llengua dels grans reis En Jaume y En Pere, del B. Ramon Llull, Fr. Eiximenis, En Ramon Muntaner, En Jaume Roig, Sant Vicenç Ferrer, N’AusiàsN'Ausiàs March y En Joanot Martorell, y que por lo tant la llengua d’aquestsd'aquests escriptors imponderables no es morta ni enterrada, sino ben viva, polent y llampant en les diferents regions que la parlen.

| lloc = «Lo qu’haqu'ha d’esserd'esser y lo qu’haqu'ha de provar el Diccionari que anam a fer». ''Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana''. Tom. I, núm 9

| cita = De lo que som inimichs amb tot lo nostre cor, amb tota la nostra anima, es de que‘s desprecíi, de que‘s desjecti, de que s’abandóns'abandón la llengua propia, y de que, negantli tots els seus drets, totes les seves prerrogatives de llengua propia, les concedesquen a una llengua estranya.

| lloc = L’amor«L'amor a la llengua propia. Es una ignominia abandonarla». ''Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana''. Tom. I, núm 9

| cita = Aquesta llengua no es tota a Catalunya Oriental ni a Catalunya Occidental, ni a n-el Rosselló, ni an el Reine de València, ni a les Balears, sino que es an el conjunt de totes aquexes regions; la llengua catalana no es esclusivament cap de les variedats que‘s parlen a qualsevol d’aquexesd'aquexes regions.

| lloc = «Variedats dialectals que presenta‘l català. S’hanS'han d’esvaírd'esvaír, reduíntles a la uniformidat? ¿Hem de centralisar la llengua?» ''Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana''. Tom. I, núm 10

| cita = May hem dit ni direm ''Llengua Catalana-Valenciana-Balear'', perque se tracta d’unad'una sola i mateixa llengua, això sí, ab diferents i múltiples modalidats, totes les quals volem que se respectin i may per may permetrem ni consentirem sacrificar i sometre a una d'elles totes les altres.

{{referències|2|refs=