Els darrers dies de la Catalunya republicana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 167:
{{Cita
| cita = Quan un ha temut de veure’s separat dels seus, esgarriats potser per aquelles rutes tràgiques de la frontera, sota la triple amenaça de la guerra, de la nit i de la tempesta, el sol fet de tenir-los tots al voltant, dins la gran sala del mas, és un inefable conhort.
}}
=== VIII. L'estada a Can Perxers (Dissabte, 28 de gener) ===
'''[VIII.3] L'ànima a la faç'''
{{Cita
| cita = Sembla que, aprimada la pell pel dolor, l’ànima dels homes es transparenti. El cansament físic no és res al costat de la depressió moral.
}}
{{Cita
| cita = Els intel·lectuals tenen la creença –ben justificada en uns casos, no tant en altres– d’ésser un valor positiu i permanent, que en una banda o altra, més aviat o més tard, tornarà a ésser reconegut i cotitzat. Els polítics, els que només són polítics, tenen la sensació que llur eclipsi pot ésser definitiu.
}}
{{Cita
| cita = Un arribista o un aprofitador que després d’haver-se enfilat més o menys amunt, cau de sobte, té la impressió que ha arribat la fi del món; sense el càrrec polític, sense el sou oficial, sense la mica de fatxenderia, llur vàlua petita o nul·la apareix clarament, àdhuc als propis ulls.
}}
{{Cita
| cita = Els idealistes, deprimits i tot, mantenen encesa la flama espiritual. Veuen millor les perspectives del temps. Sostinguts per la suprema esperança, es senten més disposats a sofrir i més inclinats a creure en el pròxim o llunyà redreçament. No tot s’ha enfonsat, no tot s’ha perdut per a ells, per a la idea, per a [[Catalunya]].
}}
{{Cita
| cita = En temps normal, els qui manifesten sincerament llurs opinions o sentiments per lleialtat o per ingenuïtat, semblen de vegades més neguitosos o més porucs que els qui fan la comèdia quotidiana de presentar-se com a homes segurs i forts. Però en circumstàncies extraordinàries es clivellen les qualitats fingides, els ressorts de la tibantor artificial es trenquen, i la veritable fesomia i el veritable caràcter apareixen davant de tothom.
}}
'''[VIII.4] Barcelona ha caigut!'''
{{Cita
| cita = La capital de Catalunya ha estat ocupada el mateix dia de l’aniversari de la batalla de Montjuïc. Les divisions navarreses i marroquines han pres, al cap de prop de tres segles, una revenja de la victòria catalana del 1641 damunt l’exèrcit del Marquès de Los Vélez.
}}
{{Cita
| cita = En qualsevol dia que Barcelona hagués caigut, la seva caiguda m’hauria ferit l’ànima; però la coincidència del dia atziac amb l’efemèride històrica, fa més dolorosa la meva ferida. Hauran pensat els invasors en aquesta data? L’hauran buscada deliberadament? Em sembla que no. Així i tot, en la coincidència de les dates veig un sarcasme que m’humilia com a patriota i com a historiador.
}}
{{Cita
| cita = Perdre [[Barcelona]] és, per a [[Catalunya]], molt més que perdre un membre, una entranya: és perdre la força que fa viure. Recordo aquella frase d’un general de Felip V: «Per a abatre [[Catalunya]], cal descarregar els cops damunt del seu cap, [[Barcelona]]».
}}
| |||