[[Fitxer:Predsjedništvo BiH.JPG|thumb|right|250px|«{{w|Bòsnia i Hercegovina}} era un complex mosaïc de cultures, nacions, religions, fins i tot llengües, que es va anar forjant a base de segles i segles d'intercanvis culturals.»]]
{{Cita
| cita = {{w|Bòsnia i Hercegovina}} era un complex mosaïc de cultures, nacions, religions, fins i tot llengües, que es va anar forjant a base de segles i segles d'intercanvis culturals. Defenso aquí, per tant, que l'interès que té en aquest cas estudiar profundament la història de Bòsnia és per adonar-nos que aquesta història no explica per ella mateixa, i ni molt menys justifica, la guerra dels anys noranta.
| lloc = Llibre ''Bosnia en paz: Lecciones, retos y oportunidades de posguerra contemporánea''
| original = Bosnia y Hercegovina era un complejo mosaico de culturas, naciones, religiones, incluso lenguas, que se fue forjando a base de siglos y siglos de intercambios culturales. Defiendo aquí, por tanto, que el interés que tiene en este caso estudiar profundamente la historia de Bosnia es para percatarnos de que dicha historia no explica por ella misma, y mucho menos justifica, la guerra de los años noventa.
| idioma = castellà
| data = 2003
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Romeva|nom=Raül|títol=Bosnia en paz: Lecciones, retos y oportunidades de posguerra contemporánea|editorial=Los Libros de la Catarata|pàgina=32|any=2003|isbn=9788483191583}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Mentre un projecte, l'encapçalat pel Govern legal bosni, apostava bàsicament per la convivència multiètnica, altres, significats entorn a les faccions serbobòsnia o serbocroata, perseguien un model d'imposicions i exclusivismes, basant-se a més a més en la utilització de la [[por]] com a instrument de manipulació de pobles sencers, els quals vàren acabar creient que "l'altre" era el problema, i que la [[violència]], dirigida cap a l'extermini d'aquell "altre", era l'única opció possible per protegir-se.
| lloc = Llibre ''Bosnia en paz: Lecciones, retos y oportunidades de posguerra contemporánea''
| original = Mientras un proyecto, el encabezado por el Gobierno legal bosnio, apostaba básicamente por la convivencia multiétnica, otros, significados entorno a las facciones serbobosnia o croatobosnia, perseguían un modelo de imposiciones y exclusivismos, basándose además en la utilización del miedo como instrumento de manipulación de pueblos enteros, quienes acabaron creyendo que el "otro" era el problema, y que la violencia, dirigida hacia el exterminio de ese "otro", era la única opción posible para protegerse.
| idioma = castellà
| data = 2003
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Romeva|nom=Raül|títol=Bosnia en paz: Lecciones, retos y oportunidades de posguerra contemporánea|editorial=Los Libros de la Catarata|pàgina=41|any=2003|isbn=9788483191583}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Fer la [[guerra]] o la [[pau]] depén en última instància de la nostra pròpia [[cultura]], actitud i comportament. Ningú diu, però, i jo encara menys, que apostar per la pau sigui una tasca fàcil. [...] Portem massa segles matant i sobrevivint en un marc de cultura de la violència com per creure que revertir tals dinàmiques i lògiques pot ser una qüestió de ràpida solució.
| lloc = Llibre ''Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo''
| original = Hacer la guerra o la paz depende en última instancia de nuestra propia cultura, actitud y comportamiento. Nadie dice, sin embargo, y yo todavía menos, que apostar por la paz sea una tarea fácil. [...] Llevamos demasiados siglos matando y sobreviviendo en un marco de cultura de la violencia como para creer que reverter tales dinámicas y lógicas puede ser una cuestión de rápida solución.
| idioma = castellà
| data = 2003
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Romeva|nom=Raül|títol=Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo|editorial=Icaria Editorial|pàgina=21|any=2003|isbn=9788474266528}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = És cada cop més habitual que en situacions on el govern és dèbil, i particularment allà on existeixen béns i recursos exportables, tendeixin a sorgir grups de crim organitzat, essent alhora la violència que exerceixen aquests grups molt semblant a una guerra en el sentit clàssic.
| lloc = Llibre ''Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo''
| original = Es cada vez más habitual que en situaciones donde el gobierno es débil, y particularmente allí donde existen bienes y recursos exportables, tiendan a surgir grupos de crimen organizado, siendo a su vez la violencia que ejercen estos grupos muy parecida a una guerra en el sentido clásico.
| idioma = castellà
| data = 2003
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Romeva|nom=Raül|títol=Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo|editorial=Icaria Editorial|pàgina=36|any=2003|isbn=9788474266528}}</ref>
}}
[[Fitxer:Ampel-Goettingen-36a.jpg|250px|thumb|right|«El semàfor ja fa temps que s'ha posat [[verd]].»]]
{{Cita
| cita = El gran repte, per a mi, no rau a esdevenir una gran potència, sinó a recuperar la sobirania [[política]] (i quan dic política, dic democràtica) sobre l'economia i sobre les seves estructures financeres, així com a afrontar globalment i amb perspectiva intergeneracional els grans reptes ambientals i climàtics globals.
| lloc = Llibre ''Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d'Europa''
| data = 2014
| refs = <ref name="llibrecat">{{ref-llibre|cognom=Romeva|nom=Raül|títol=Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d'Europa|editorial=Penguin Random House|any=2014|isbn=9788415961406}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Em consta que molta gent voldria tancar els ulls i trobar-se que, en obrir-los de nou, la carpeta catalana ha desaparegut de sobre la seva taula. I no només a Madrid (concepte, no ciutat), sinó arreu d'Europa. Però això no passarà.
| lloc = Llibre ''Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d'Europa''
| data = 2014
| refs = <ref name="llibrecat"/>
}}
{{Cita
| cita = El semàfor ja fa temps que s'ha posat [[verd]].
| lloc = Llibre ''Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d'Europa''
| data = 2014
| refs = <ref name="llibrecat"/>
}}
{{Cita
| cita = Si el govern espanyol treiés els tancs el dia de la consulta seria la seva sentència. Perquè aquí és on jo crec que la Unió Europea clarament s'hi oposaria.
| lloc = Documental {{w|L'endemà}}
| data = setembre de 2014
| refs = <ref name="endema">{{ref-publicació|cognom=Passola|nom=Isona|publicació=Documental "L'endemà"|data=5 setembre 2014}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = A mi hi ha hagut un factor que clarament m'ha determinat la meva postura pro-consulta, pro-dret a decidir i pro-dret a que Catalunya sigui un estat. Porto 10 anys en aquest Parlament batallant per una cosa de sentit comú, barata, lògica, de sentit comú i emocionalment fonamental com és la possibilitat que Catalunya pugui veure la seva llengua, el català, representat al mateix nivell que les altres llengües en el Parlament Europeu. No ens en hem sortit perquè no va voler el govern socialista espanyol, i no ens en hem sortit, òbviament perquè el Partit Popular tampoc ha volgut.
| lloc = Documental {{w|L'endemà}}
| data = setembre de 2014
| refs = <ref name="endema"/>
}}
{{Cita
| cita = {{w|Txèquia}} i {{w|Eslovàquia}} estaven junts fins fa quatre dies. Les {{w|Estats bàltics|Repúbliques Bàltiques}} formaven part de {{w|Rússia}}. Ningú s'imaginava el desgabell que es va començar a produïr el 89, i tot això malgrat tot, ha trobat el seu encaix a Europa. Què em porta a defensar com a tesi tot aquest procés? Que Catalunya també pot trobar el seu encaix.
| lloc = Documental {{w|L'endemà}}
| data = setembre de 2014
| refs = <ref name="endema"/>
}}
|