|
=== ''Sobre la llibertat'' (1859) ===
{{Cita
| cita = L'única [[llibertat]] que mereix aquest nom és aquella que en la cerca del nostre propi bé, o delpel nostre propi camí, mai intenta privar als altres de la seva llibertat, o impedir els seus esforços per aconseguir-la.
| lloc = Capítol 1
| original = The only freedom which deserves the name, is that of pursuing our own good in our own way, so long as we do not attempt to deprive others of theirs, or impede their efforts to obtain it.
}}
{{Cita
| cita = Si tota la humanitat menys una persona tinguésfos d'una mateixa opinió i només aquesta persona tinguésfos d'una opinió contraria, la humanitat noseria podriatan maiinjusta justificarsi silenciar-laimpedís perquèque aquesta persona parlés com ella mateixa ho seria si, tinguéstenint elun gran poder, estaria justificatimpedís que silenciésparlés la humanitat.
| lloc = Capítol 2
| original = If all mankind minus one, were of one opinion, and only one person were of the contrary opinion, mankind would be no more justified in silencing that one person, than he, if he had the power, would be justified in silencing mankind.
| refs = <ref name=llibertat/>
}}
* La societat pot (i així ho fa) exigir els seus propis requeriments. I si les exigències que emet en lloc de ser correctes són equivocades, o fa un mandat sobre un tema que no hauria de tractar, posa en pràctica una tirania social més forta que molts tipus d'opressió política, donat que, tot i que no acostuma a utilitzar càstigs extrems, deixa poques maneres d'escapar-se'n, de manera que penetra de manera molt més profunda en els detalls de la vida, esclavitzant fins i tot l'ànima.
:* Original: Society can and does execute its own mandates: and if it issues wrong mandates instead of right, or any mandates at all in things with which it ought not to meddle, it practises a social tyranny more formidable than many kinds of political oppression, since, though not usually upheld by such extreme penalties, it leaves fewer means of escape, penetrating much more deeply into the details of life, and enslaving the soul itself.
* Els actes d’un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només el seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les [[persona|persones]] afectades són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.
* L'única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres. En la part que només l'afecta personalment, la seva independència és, per descomptat, absoluta.''' Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l'individu és sobirà.'''
* '''La veritat guanya més amb els errors d'un que, amb el degut estudi i preparació, pensa per ell mateix, que amb opinions certes d'aquells que només les recolzen perquè no es volen esforçar a pensar.'''
:* Capítol II.
=== ''On Representative Government'' (1861) ===
{{Cita
| 