|
== Citacions ==
=== Paraules preliminars ===
{{Cita
| cita = Aquesta obra és la narració verídica d'uns dies dramàtics viscuts per mi quan entrà en la fase culminant l'ofensiva final de Franco contra [[Catalunya]]. Narració de l'angoixa, la desfeta i l'èxode dels catalans, que han estat les principals víctimes de la guerra encesa a Espanya per l'alçament militar de l'any 1936.
| refs =
}}
{{Cita
| cita = No m'he proposat d'escriure la història ni la crònica de l'èxode català. Em limito a escriure unes memòries personals, a narrar les coses que vaig veure i les escenes en què vaig intervenir.
| refs =
}}
{{Cita
| cita = L'orgull d'ésser català culmina, per a un escriptor, en l'orgull d'escriure en català.
| cita = No reduiran al [[silenci]] la nostra llengua nacional. No la treuran de la ploma dels escriptors, ni dels llavis del poble. Un llibre català que es publica a l'estranger mentre els llibres catalans són perseguits i destruïts a la nostra pàtria, significa que la guerra no s'ha acabat, que la guerra continua, que la guerra no pararà fins que Catalunya no recobri tota la seva llibertat nacional: la del règim polític, la de la llengua i la de l'esperit.
| refs = <ref name="banderes" />
}}
{{Cita
| cita = He descrit, no sols allò que aquells dies va passar per davant dels meus ulls, ans encara, allò que va passar per dins de la meva ànima.
| refs =
}}
=== I. La desfeta militar (Diumenge, 22 de [[gener]] de 1939) ===
'''[I.1] La visió del perill'''
{{Cita
| cita = Tinc la visió claríssima del gran perill imminent: la setmana entrant, l'exèrcit franquista serà a Barcelona. Allò que temps ha pressentia, ja ve, s'acosta, és molt a prop. Hi ha els dies comptats…
}}
{{Cita
| cita = S'ha fet l'esforç que calia? Si s'ha fet, no ha tingut eficàcia o no n'ha tingut prou.
}}
'''[I.2] El descabdellament de la batalla'''
{{Cita
| cita = Les unitats de l'exèrcit de l'Ebre ja no formen línia ni res. Tot el coratge de la gent nostra no pot variar l'aspecte de la batalla, en la qual l'enemic té, no sols una enorme superioritat de material, ans encara la superioritat numèrica de les tropes.
}}
{{Cita
| cita = Contra un avió republicà, tres avions feixistes: contra una metralladora, cinc; contra un canó, deu.
}}
{{Cita
| cita = I la batalla és perduda. Els franquistes entraran a Barcelona! Només queden tres o quatre o cinc dies a la Barcelona catalana i republicana.
}}
'''[I.3] El descabdellament de la batalla'''
{{Cita
| cita = No hi hauria res perdut definitivament si Barcelona aguantés enmig del país envaït. Però caiguda la capital, la resta del país aviat caurà. «Torre mestra del Principat», és anomenada Barcelona en vells documents. Quan la torre mestra cau, tot el castell se'n va a terra.
}}
{{Cita
| cita = Sempre la caiguda de [[Barcelona]] ha estat l'últim episodi important de les guerres adverses a [[Catalunya]].
}}
{{Cita
| cita = La direcció de la defensa no està ara –ni molt, ni poc, ni gens– a les nostres mans. No es deixa als catalans gairebé altre lloc que el de reclutes. Són bons per lluitar, per treballar, per morir, però no pas per manar en l'exèrcit i en el govern de la República.
}}
{{Cita
| cita = Cap paper important no s'ha donat ni es dóna als catalans, si no és el paper de culpables de les derrotes, i sobretot el de culpables de la desfeta final.
}}
'''[I.4] Un pressentiment?'''
{{Cita
| cita = El subconscient desapareix com una ombra fonedissa tan bon punt s'encén dins l'ànima la llanterna de la raó.
}}
{{Cita
| cita = [[Catalunya]] ha estat feta en deu segles, i no la podran desfer en dies, en mesos ni en anys.
}}
'''[I.5] L'ambient popular '''
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] ha resistit gairebé més enllà de les forces humanes. Ha aguantat dos anys seguits els reiterats bombardeigs, les alarmes contínues, les incomoditats creixents, la constant insuficiència i la freqüent paralització dels mitjans de locomoció i transport, l’escassetat extrema dels queviures. Ha treballat, ha mantingut la vida quotidiana, ha donat un gros percentatge de combatents als exèrcits de Catalunya i de la República. Ha acollit amb dolor, però amb enteresa, tota la [[pluja]] d'adversitats de la lluita. S'ha empobrit, s'ha amagrit, s'ha decandit. Ha ajudat més que no ha estat ajudada. I com a paga, ha rebut més recriminacions que lloances. Per a altres ciutats, corones heroiques, per a Barcelona, càrregues i insults.
}}
'''[I.7] Un dinar al Majèstic'''
{{Cita
| cita = Hi ha [[persona|persones]] a les quals el propi perill fa insensibles al perill dels altres.
}}
'''[I.8] No hi ha barratge'''
{{Cita
| cita = Ja no hi ha salvació per a Barcelona. Ja no hi ha salvació per a [[Catalunya]]. Ni embenaments ni barratges les podran salvar de la nova caiguda tràgica.
}}
'''[I.9] Els matiners'''
{{Cita
| cita = El nostre càrrec, si ens dóna drets, ens imposa deures, i un d'aquests deures és el de no sortir de Catalunya quan encara hi ha soldats nostres que combaten. Si ha d'ésser evacuada Barcelona, ens podem aplegar a Girona, o a Olot, o a Figueres. Mentre hi hagi un tros de terra catalana lliure de la invasió, en aquell tros hi ha d'haver els diputats de [[Catalunya]]. No es pot admetre, ni es pot permetre, que cadascú tiri pel seu cantó, i que el Parlament quedi de fet dissolt per la dispersió dels diputats.
}}
'''[I.10] El cor del poble'''
{{Cita
| cita = Davant les perspectives de la guerra hi ha milers, desenes de milers de catalans, que acceptarien amb alegria els sofriments actuals i altres de pitjors, si amb això pogués evitar-se el triomf de l'enemic.
}}
{{Cita
| cita = Mentre tantes coses s'esquerden i es trenquen i cauen pel cop de la desfeta, el cor del poble batega noblement dintre el pit angoixós.
}}
=== II. Caldrà sortir de Barcelona (Dilluns, 23 de [[gener]] de 1939) ===
'''[II.1] Passos inútils sota les bombes'''
{{Cita
| cita = Els republicans, magnànims o càndids, han tolerat que hi hagi entre el personal burocràtic una part, no pas petita, de gent desafecta a la República i més o menys simpatitzant amb Franco.
}}
'''[II.5] El darrer capvespre a Barcelona'''
{{Cita
| cita = Caminant cap a Horta, pel trajecte tantes vegades seguit, a cada carrer, a cada cantonada, davant cada casa, em ve la mateixa idea: «Qui sap quan tornaràs a passar per ací! Potser no hi passaràs mai més…».
}}
=== III. De Barcelona a la Conreria (Dimarts, 24 de [[gener]] de 1939) ===
'''[III.2] Abans no es faci de dia'''
{{Cita
| cita = Un [[llibre]] inèdit perdut és, per a un escriptor, com un fill mort abans de néixer.
}}
=== IV. A Girona (Dimarts, 24 de [[gener]] de 1939) ===
'''[IV.1] Carretera de la costa'''
{{Cita
| cita = Cada carro és una família que se’n va; cada renglera de carros és una vila que es buida.
}}
'''[IV.3] «Angor patriae»'''
{{Cita
| cita = Sento una opressió al pit. És una angoixa subtil i profunda; és l'angoixa de la pàtria, ''angor patriae''.
}}
{{Cita
| cita = Tristíssim és de pensar que l'enemic s'apoderarà de Barcelona. Però aquesta tristesa és per a mi encara més gran quan penso que hi pot entrar el dia mateix de l'aniversari de la victòria catalana de Montjuïc. Qui sap si els franquistes, assessorats per algun erudit nostre de la mena dels caragirats, han triat a posta aquesta data i han preparat l'entrada per al dia 26, com un escarni a la gloriosa data nacional.
}}
{{Cita
| cita = [[Catalunya]] és una nació d'història trencada i dolorosa. Ha passat els segles edificant amb esforç enorme una organització política, un règim de llibertat, i una rica economia, que s'han esfondrat una, dues i tres vegades, per la violència o per l'astúcia dels enemics.
}}
{{Cita
| cita = Ens cal confessar que els catalans som ingenus, molt més ingenus que els castellans.
}}
{{Cita
| cita = Oh Catalunya, vella, petita i noble nació, maltractada per la sort, odiada, envejada i menyspreada alhora, tota adolorida i sagnant de les caigudes i les recaigudes! Qui et donarà conhort? Qui et farà justícia? Hi ha errors i culpes nostres en cada una de les caigudes de Catalunya: però el càstig és, cada vegada, excessiu i desproporcionat.
}}
'''[IV.4] Arribada a Girona'''
{{Cita
| cita = No sé si envejar o menysprear aquells catalans que, preocupats pel propi cas personal, no pensen en la gran tragèdia de Catalunya.
}}
{{Cita
| cita = És interessant de remarcar que el nombre de polítics i intel·lectuals catalans de psicologia pagesa és alt. En això radica alhora una gran força i una gran feblesa de Catalunya. Les virtuts pageses, d'un gran valor positiu, són de vegades insuficients, i algunes vegades contraproduents, davant la magnitud i la complicació dels fets històrics.
}}
'''[IV.8] Màgica de les desaparicions'''
{{Cita
| cita = La malfiança és encomanadissa.
}}
'''[IV.10] Sortida de Girona'''
{{Cita
| cita = Una vella amistat i una amistat nova, enmig d'un naufragi d'amistats...
}}
=== V. A Olot ===
'''[V.1] Per la carretera de Girona a Olot'''
{{Cita
| cita = Trobo un conhort momentani a imaginar-me que Olot esdevé la capital d'una Catalunya mutilada i heroica que, sota aquells Pirineus on va néixer, continua resistint.
| notes =
}}
=== VI. La nit de Cantallops (Divendres, 27 de gener 1939)===
=== XI. Cinc dies a Perpinyà (1r de [[febrer]] de 1939)===
'''[XI.8] Carrers de Perpinyà'''
{{Cita
| cita = L'ús general de la llengua catalana a Perpinyà és per a nosaltres una alegria.
| notes =
}}
'''[XI.12] El cas Negrín'''
{{Cita
| cita = Negrín encara ha tornat a dir que la victòria de la República és segura. Ja no se'l creu ningú; no es creu ni en la seva sinceritat.
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Les dues majors culpes de Negrín com a governant són l'haver imposat un caràcter partidista –no ja polític– al comandament de l'exèrcit de la República, i l'haver donat als catalans la sensació que, àdhuc dins el règim republicà i en els moments transcendentals d’una guerra, eren manats i malmenats per una gent hostil.
| notes =
}}
'''[XI.13] La guerra que s’havia de perdre'''
{{Cita
| cita = Els republicans –i amb els republicans, els obrers– han perdut la guerra civil que els militars provocaren. El fet consumat de la guerra perduda –i a Catalunya virtualment acabada– posa una ombra més fosca en els ulls dels exiliats.
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Els dirigents de la República espanyola, i així mateix els del proletariat, han conduït malament la guerra. I tal com l'han conduïda, s'havia de perdre forçosament.
| notes =
}}
'''[XI.15] L'allau de refugiats'''
{{Cita
| cita = En permetre l'entrada dels refugiats peninsulars, França salva desenes de milers de vides i ens deixa obertes les perspectives de l'esdevenidor.
| notes =
}}
'''[XI.19] Rosselló, Catalunya, França'''
{{Cita
| cita = El problema del Rosselló és, per a mi, un problema, no pas de Catalunya contra França, sinó de Catalunya i França plegades, d'una Catalunya i d'una França amigues, aliades, unides.
| notes =
}}
{{Cita
| cita = L'esdevenidor de la Catalunya nacional no és un problema de secessions ni d’esmicolament, sinó un alt i vast problema de reconstrucció de pobles en la pau, en la llibertat, en la relació fecunda de les cultures múltiples i diverses.
| notes =
}}
'''[XI.20] Jurament de l’exiliat'''
{{Cita
{{ORDENA:darrers dies de la Catalunya republicana, els}}
[[Categoria:Assaigs]]{{CD|42}}
| 