Ramon Barnils i Folguera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+1 citació, elimino "el país" per "el punt" que era la publicació de les citacions i per tant elimino la transcripció al castellà
Cap resum de modificació
Línia 8:
}}
 
'''{{w|Ramon Barnils i Folguera}}''' ([[Sabadell]], 13 d'[[octubre]] de 1940 — [[Reus]], 14 de [[març]] de 2001) fou un periodista català. Col·laborà als diaris ''Tele/eXpres'', ''El Correo Catalán'', ''[[w:Avui|Avui]]'', ''[[w:La Vanguardia|La Vanguardia]]'' i ''[[w:El Mundo|El Mundo]]'', i a les revistes ''Amb Potes Rosses'', ''El Món'', ''Ajoblanco'' i ''[[w:El Temps|El Temps]]''. També va treballar a les agències de notícies [[w:Europa Press|Europa Press]] i [[w:Agència EFE|Agència EFE]], on va impulsar el primer servei de notícies en català, elsals anys 80.
 
== Citacions ==
{{Cita
| cita = Encara hi ha cultura, doncs, a pesar de subvencions, filosofastres i ''nobelables''.
| llengua = castellà
| original = Todavía hay cultura, pues, a pesar de subvenciones, filosofastros y nobelables.
| lloc = «Diez». Diari ''La Vanguardia''.
| data = 21 de desembre de 1989
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Barnils|nom=Ramon|títol=Diez|publicació=[[w:La Vanguardia|La Vanguardia]]|data=21 desembre 1989|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/05/02/pagina-20/33090128/pdf.html?search=ramon%20barnils|consulta=14 març 2015|llengua=castellà}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = La dictadura de Primo de Rivera va néixer a [[Barcelona]], acotxada per la burgesia catalana.
| lloc = «Catalans a M». Setmanari ''El Temps''. Núm. 353
| data = 25 de març de 1991
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Barnils|nom=Ramon|títol=Catalans a M|publicació=[[w:El Temps|El Temps]]|data=25 març 1991|exemplar=Núm. 353|url=http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/353.htm|consulta=13 març 2015}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = La gran virtut del Barça ha estat de fer de substitut d'un país sencer. Ha estat més que un club, i aquest ha estat un mèrit que difícilment li pot ser discutit, i que se li haurà d'agrair eternament -mentre el país visqui.
| lloc = «La lliçó del Joventut». Setmanari ''El Temps''. Núm. 363
| data = 3 de juny de 1991
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Barnils|nom=Ramon|títol=La lliçó del Joventut|publicació=[[w:El Temps|El Temps]]|data=3 juny 1991|exemplar=Núm. 363|url=http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/363.htm|consulta=13 març 2015}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = La democràcia, la llibertat, el benestar i l'autonomia tant de les persones com dels grups comença, inevitablement, als municipis.
| lloc = «L'ou amagat». Setmanari ''El Temps''. Núm. 364
| data = 10 de juny de 1991
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Barnils|nom=Ramon|títol=L'ou amagat|publicació=[[w:El Temps|El Temps]]|data=10 juny 1991|exemplar=Núm. 364|url=http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/364.htm|consulta=13 març 2015}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = Procedent de l'[[Haití]] dels Duvalier, pensa que és d'esquerres, com ho pensaven els blancs antifranquistes i, en canvi, s'apunta al [[PSOE]], com els blancs demòcrates s'apuntaven al [[comunisme]].
| lloc = Diari«El negre de Cambrils». Revista ''El PuntPresència''
| data = Desembre de 1991
| notes = Respecte el metge Alphonse Arcelin sobre el [[w:Negre de Banyoles|Negre de Banyoles]], motiu pel qual fou condemnat a indemnitzar-lo amb 500.000 pessetes.
| refs = <ref name=pais>{{ref-web|url=http://elpais.com/diario/1998/11/11/catalunya/910750059_850215.html|editor=[[w:El País|El País]]|títol=Condenado un periodista por insultar con calificativos racistas|data=11 novembre 1998|cognom=Bagué|nom=Gerard|consulta=13 març 2015}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = Ara per fi se li apareix la sort en forma d'un germà de raça dissecat a Banyoles, i allarga el braç, i l'atrapa.
| lloc = Diari«El negre de Cambrils». Revista ''El PuntPresència''
| data = Desembre de 1991
| notes = Respecte el metge Alphonse Arcelin sobre el [[w:Negre de Banyoles|Negre de Banyoles]], motiu pel qual fou condemnat a indemnitzar-lo amb 500.000 pessetes.
| refs = <ref name=pais/>
}}
 
{{Cita
| cita = [[Josep Tarradellas|Tarradellas]] era la demostració que el govern de Catalunya durava més que no pas el franquisme. Que la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]], que quan [[Francisco Franco|Franco]] la va desfer tenia president actuant, continuava tenint-ne després que la mort havia desfet Franco. La Generalitat de Catalunya, a diferència dels governs democràtics espanyol, basc o gallec, havia tingut solució de continuïtat.
| lloc = «Tarradellas». Setmanari ''El Temps''. Núm. 691
| data = 3 de novembre de 1997
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Barnils|nom=Ramon|títol=Tarradellas|publicació=[[w:El Temps|El Temps]]|data=3 novembre 1997|exemplar=Núm. 691|url=http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/698.htm|consulta=14 març 2015}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = El problema és que [el [[Futbol Club Barcelona|Barça]]] no mantingui la política de sempre: tenir els millors jugadors catalans que acompanyen als estrangers i es complementen, combinació decisiva pels pròxims deu o vint anys del [[futbol]] europeu.
| lloc = En un debat d'actualitat via xat organizat per La Vanguardia Digital, VilaWeb i el programa “Els matins amb Josep Cuní"
| llengua = castellà
| original = El problema es que [el Barça] no mantenga la política de siempre: tener los mejores jugadores catalanes que acompañan a los extranjeros y se complementen, combinación decisiva para los próximos diez o veinte años del fútbol europeo.
| data = 1 de maig de 1999
| refs = <ref>{{ref-publicació|url=http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/807.htm|publicació=[[w:El Temps|El Temps]]|títol=Mestres, policies, no res|data=6 desembre 1999|cognom=Barnils|nom=Ramon|consulta=14 març 2015}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = Vista la configuració de la [[Constitució Espanyola de 1978|constitució present]], i dels [[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|estatuts d'autonomia atorgats]], per a nosaltres l'arma decisiva és la de l'ensenyament. Més que no cap altra.
| lloc = «Mestres, policies, no res». Setmanari ''El Temps''. Núm. 807
| data = 6 de desembre de 1999
| refs = <ref>{{ref-publicació|url=http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/807.htm|publicació=[[w:El Temps|El Temps]]|títol=Mestres, policies, no res|data=6 desembre 1999|cognom=Barnils|nom=Ramon|consulta=14 març 2015}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = Aquests dies juguen seleccions esportives d'[[Andalusia]], [[Catalunya]], el [[País Basc]], [[Illes Canàries|Canàries]]... En falten algunes fins a disset, però tot arribarà: l'any vinent, si Déu vol. I ja tindrem cafè per a tothom, gran manera de privar que Catalunya tingui seleccions esportives pròpies.
| lloc = «Seleccions per a tothom». Setmanari ''El Temps''. Núm. 812
| data = 4 de gener de 2000
| refs = <ref>{{ref-publicació|url=http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/812.htm|publicació=[[w:El Temps|El Temps]]|títol=Seleccions per a tothom|data=4 gener 2000|cognom=Barnils|nom=Ramon|consulta=14 març 2015}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = Algú s'imagina que [[Montserrat]], amb molta més antiguitat que Lorda, Fàtima, o horresco referens, Castellciutat, continua funcionant com si aquesta fos un país no pas al capdamunt de la petita i mitjana empresa, sinó encara un país organitzat en gremis i urbanitzat a base de carrers de Sombrerers, Daguers, Domes, paraires, Canonges, Assaonadors i d'altres medievalismes?
Linha 56 ⟶ 94:
| refs = <ref>{{ref-publicació|publicació=[[w:El Periódico|El Periódico]]|títol=De monjos i pempis|data=16 març 2001|cognom=Barnils|nom=Ramon}}</ref>
}}
 
== Citacions sobre Ramon Barnils ==
{{Cita
Linha 86 ⟶ 125:
 
{{Cita
| cita = Ramon va desenvolupar la bogeria d'una joventut eterna i una rauxa intel·ligent que irritava.
| cita = Primer vaig parlar amb gent que coneixia a en Ramon. Ell era un pont amb la República i, abans, amb una manera de viure diferent, en el que s'enfrentaven homes, màquines, marxisme, fascisme o estalinisme.
| original = Ramon desarrolló la locura de una juventud eterna y una "rauxa" inteligente que irritaba.
| autor = [[Marc Recha]]
| llengua = castellà
| autor = [[MarcValentí RechaPuig]]
| lloc = Diari La Vanguardia
| data = 20062001
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=BarrancoSòria|nom=JustoJosep Maria|títol=Marc Recha crea una "road movie" con Ramon BarnilsUn comohomenaje fondolánguido|data=2126 juliolabril 20062001|publicació=[[w:Diari La Vanguardia|Diari La Vanguardia]]|llengua=castellà}}</ref>
| llengua= castellà
| original = Primero hablé con gente que conocía a Ramon. Él era un puente con la República y, antes, con un modo de vivir diferente, en el que se confrontan hombres, máquinas, marxismo, fascismo o estalinismo.
| notes = Sobre el film ''Dies d'Agost'', amb la figura de Ramon Barnils de fons.
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Barranco|nom=Justo|títol=Marc Recha crea una "road movie" con Ramon Barnils como fondo|data=21 juliol 2006|publicació=[[w:Diari La Vanguardia|Diari La Vanguardia]]|llengua=castellà}}</ref>
}}
 
Linha 158 ⟶ 196:
}}
 
{{Cita
| cita = Solia parlar de les dones amb una grolleria molt de fàbrica, a l'estil de Sabadell: picant, sense manies i dient les coses com les pensàvem.
| autor = [[Francesc Bellmunt]]
| lloc = Diari La Vanguardia
| data = 2013
| refs = <ref name="vangbarnils">{{ref-publicació|cognom=De Sagarra|nom=Joan|títol=Ramon Barnils|data=17 novembre 2014|publicació=[[w:Diari La Vanguardia|Diari La Vanguardia]]|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2013/11/17/pagina-6/92956197/pdf.html?search=ramon%20barnils|consulta=14 març 2015}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = Encara som molts en aquest país, companys i lectors de Ramon Barnils, que cada matí en llegir les notícies del diari ens preguntem què hauria dit Barnils d’això o d’allò.
| autor = [[Joan de Sagarra]]
| lloc = Diari La Vanguardia
| data = 2013
| refs = <ref name="vangbarnils"/>
}}
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.contrastant.net/barnils.htm Hemeroteca dels articles de Barnils al setmanari ''El Temps'', a CONTRASTANT.net]
* [http://www.grupbarnils.cat/ Grup de periodistes Ramon Barnils]
{{ORDENA:Barnils i Folguera, Ramon}}