Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 22:
{{Cita|cita = No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la ment i l'ànima, perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 36|original = Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La vellesa és honorada, si ella mateixa es protegeix, si conserva els seus drets, si no transfereix a un altre el seu poder i si manté, fins a l'últim alè de vida, l'autoritat sobre els seus.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 38|original = Ita enim senectus honesta est, si se ipsa defendit, si ius suum retinet, si nemini emancipata est, si usque ad ultimum spiritum dominatur in suos. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La naturalesa no ha donat a l'home una pesta més funesta que la voluptat corporal.|autor=[[Arquites]]|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 39|original = Nullam capitaliorem pestem quam voluptatem corporis hominibus dicebat a natura datam. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = No existeix res tan detestable com la voluptat, vist que, quan més intensa i duradora és, arriba a extingir tota la llum de l'esperit.|autor=[[Arquites]]|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 41|original = Nihil esse tam detestabile tamque pestiferum quam voluptatem, siquidem ea, cum maior esset atque longinquior, omne animi lumen exstingueret. . |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La voluptat, ben cert, impedeix el judici, és enemiga de la raó, ofusca —per dir-ho d'alguna manera— els ulls de la nostra ment i no té res en comú amb la virtut.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 42|original = Impedit enim consilium voluptas, rationi inimica est, mentis, ut ita dicam, praestringit oculos, nec habet ullum cum virtute commercium. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Estic molt agraït a la vellesa perquè m'ha augmentat el deler de parlar i m'ha tret el de beure i menjar.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 46|original = Senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis aviditatem auxit, potionis et cibi sustulit.|idioma = llatí}}
| |||