La guerra de Jugurta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Citacions: Bot: Canviant "Cites" per "Citacions" als encapçalaments, replaced: == Cites == → == Citacions == |
mCap resum de modificació |
||
Línia 11:
{{Cita
| cita = Sense raó el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.
| lloc =
| original = Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
| idioma = llatí
Linha 18 ⟶ 17:
{{Cita
| cita = D'igual manera que els béns del cos i de la fortuna tenen un començament, tenen també una fi; tot allò que neix, mor, i tot allò que creix, es fa vell.
| lloc =
| original = Postremo corporis et fortunae bonorum ut initium sic finis est, omniaque orta occidunt et aucta senescunt.
| idioma = llatí
Linha 25 ⟶ 23:
{{Cita
| cita = L'ànima incorrupta, eterna, senyora del gènere humà, ho regeix i ho governa tot, sense que ella estigui governada.
| lloc =
| original = Animus incorruptus, aeternus, rector humani generis agit atque habet cuncta neque ipse habetur.
| idioma = llatí
Linha 32 ⟶ 29:
{{Cita
| cita = La concòrdia fa créixer les coses petites, i la discòrdia destrueix les més grans.
| lloc =
| autor = Micipsa, rei de Numídia
| original = Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur.
Linha 39 ⟶ 36:
{{Cita
| cita = Pocs són els qui prefereixen la lleialtat als diners.
| lloc =
| original = Paucis carior fides quam pecunia fuit.
| idioma = llatí
Linha 46 ⟶ 42:
{{Cita
| cita = Ciutat venal, que no trigarà a desaparèixer, si troba un comprador!
| lloc =
| autor = Jugurta, referint-se a la ciutat de Roma quan fou expulsat d'ella
| original = Urbem uenalem et mature perituram, si emptorem inuenerit
Linha 53 ⟶ 49:
{{Cita
| cita = A un home de bé li escau més ésser vençut que vèncer la injustícia amb males arts.
| lloc =
| original = Sed bono vinci satius est quam malo more iniuriam vincere.
| idioma = llatí
Linha 60 ⟶ 55:
{{Cita
| cita = En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable.
| lloc =
| original = Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
| idioma = llatí
Linha 67 ⟶ 61:
{{Cita
| cita = Tota guerra s'emprèn fàcilment, però costa molt d'acabar, puix que no està a les mans d'una mateixa personael seu començament i el seu final; provocar-la és a l'abast de qualsevol, fins d'un covard, però deixar-la depèn dels vencedors.
| lloc =
| original = Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere; non in eiusdem potestate initium eius et finem esse; incipere cuivis etiam ignavo licere, deponi cum victores velint.
| idioma = llatí
Linha 74 ⟶ 67:
{{Cita
| cita = Sé prou bé, ciutadans, que la majoria dels homes quan us demanen el poder no se serveixen dels mateixos procediments que usen quan ja l'han aconseguit: de primer es mostren diligents, suplicants, modestos; després menen una vida de peresa i supèrbia.
| lloc =
| autor = [[Gai Mari]], fragment del discurs després de ser escollit cónsol l'any 107
| original = Scio ego, Quirites, plerosque non isdem artibus imperium a vobis petere et, postquam adepti sunt, gerere: primo industrios supplices modicos esse, dein per ignaviam et superbiam aetatem agere. Naturam unam et communem omnium existimo, sed fortissimum quemque generosissimum.
Linha 81 ⟶ 74:
{{Cita
| cita = És menys vergonyós per a un rei d'ésser vençut per les armes que en generositat.
| lloc =
| autor = Rei Boccus
| original = Regem armis quam munificentia vince minus flagitiosum est
Linha 88 ⟶ 81:
{{Cita
| cita = Generalment les voluntats dels reis són tan vehements com capricioses, i, sovint, contradictòries.
| lloc =
| original = Plerumque regiae voluntates ut vehementes sic mobiles, saepe ipsae sibi adversae.
| idioma = llatí
| |||