Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
{{Cita|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Cal combatre la vellesa com una malaltia, cal tenir compte de la salut i practicar exercicis físics d'una manera moderada; s'ha de menjar i beure amb la mesura convenient per a refer les forces del cos, no per a afeixugar-les.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 35-36|original = Pugnandum tamquam contra morbum sic contra senectutem; habenda ratio valetudinis, utendum exercitationibus modicis, tantum cibi et potionis adhibendum ut reficiantur vires, non opprimantur. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la ment i l'ànima, perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 36|original = Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La vellesa és honorada, si ella mateixa es protegeix, si conserva els seus drets, si no transfereix a un altre el seu poder i si manté, fins a l'últim alè de vida, l'autoritat sobre els seus.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 38|original = Ita enim senectus honesta est, si se ipsa defendit, si ius suum retinet, si nemini emancipata est, si usque ad ultimum spiritum dominatur in suos. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La voluptat, ben cert, impedeix el judici, és enemiga de la raó, ofusca —per dir-ho d'alguna manera— els ulls de la nostra ment i no té res en comú amb la virtut.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 42|original = Impedit enim consilium voluptas, rationi inimica est, mentis, ut ita dicam, praestringit oculos, nec habet ullum cum virtute commercium. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Estic molt agraït a la vellesa perquè m'ha augmentat el deler de parlar i m'ha tret el de beure i menjar.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 46|original = Senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis aviditatem auxit, potionis et cibi sustulit.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = No hi ha res que molesti menys que el que no es troba a faltar.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 46|original = Nihil autem est molestum, quod non desideres.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Els agricultors tenen un compte obert amb la terra, la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 51|original = Habent enim rationem cum terra, quae numquam recusat imperium nec umquam sine usura reddit, quod accepit.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = No solament es troba goig a l'hora de plantar, sinó també a la d'empeltar, que és la invenció més enginyosa que té l'agricultura.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 54|original = Nec consitiones modo delectant sed etiam insitiones, quibus nihil invenit agri cultura sollertius.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La vellesa, sobretot la dels qui han exercit càrrecs públics, té tant de prestigi, que és molt més satisfactòria que tots els plaers de la joventut.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 61|original = Habet senectus, honorata praesertim, tantam auctoritatem, ut ea pluris sit quam omnes adulescentiae voluptates. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Ai del pobre vell que, amb una existència tan llarga, no ha après que cal desdenyar la mort! |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 66|original = O miserum senem qui mortem contemnendam esse in tam longa aetate non viderit! |idioma = llatí}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|títol=Cató el Vell, De la vellesa|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Bernat Metge|any=1998|isbn=8472256960|url=http://books.google.cat/books?id=siTckhtXsM4C&printsec=frontcover&hl=ca|col·lecció=Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308}}
| |||