Diferència entre revisions de la pàgina «Cató el Vell, de la vellesa»

cap resum d'edició
(Es crea la pàgina amb «'''''Cató el Vell, de la vellesa''''' (De senectute) és un assaig sobre la vellesa del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC. ==...».)
 
'''''Cató el Vell, de la vellesa''''' (De senectute) és un assaig sobre la [[vellesa]] del polític i orador romà [[Marc Tul·li Ciceró]] publicat l'any 44 aC.
== Citacions ==
{{Cita|cita = Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 4|original = Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 4|refs = <ref name=vellesa/>|original = Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 7|refs = <ref name=vellesa/>|original = Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 9|refs = <ref name=vellesa/>|original = Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 14|refs = <ref name=vellesa/>|original = Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 15|refs = <ref name=vellesa/>|original = Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 17|refs = <ref name=vellesa/>|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|refs = <ref name=vellesa/>|original = Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|refs = <ref name=vellesa/>|original = Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22|refs = <ref name=vellesa/>|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33|refs = <ref name=vellesa/>|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 7|original = Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 9|original = Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 14|original = Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 15|original = Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 17|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.|idioma = llatí}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|títol=Cató el Vell, De la vellesa|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Bernat Metge|any=1998|isbn=8472256960|url=http://books.google.cat/books?id=siTckhtXsM4C&printsec=frontcover&hl=ca|col·lecció=Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308}}
 
[[Categoria:Assaigs]]
[[Categoria:Marc Tul·li Ciceró]]