Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «'''''Cató el Vell, de la vellesa''''' (De senectute) és un assaig sobre la vellesa del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC. ==...».
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''''Cató el Vell, de la vellesa''''' (De senectute) és un assaig sobre la [[vellesa]] del polític i orador romà [[Marc Tul·li Ciceró]] publicat l'any 44 aC.
== Citacions ==
{{Cita|cita = Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 4|original = Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 4|refs = <ref name=vellesa/>|original = Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 7|refs = <ref name=vellesa/>|original = Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 9|refs = <ref name=vellesa/>|original = Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 14|refs = <ref name=vellesa/>|original = Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 15|refs = <ref name=vellesa/>|original = Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 17|refs = <ref name=vellesa/>|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|refs = <ref name=vellesa/>|original = Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|refs = <ref name=vellesa/>|original = Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22|refs = <ref name=vellesa/>|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.|idioma = llatí}}{{Cita|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33|refs = <ref name=vellesa/>|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 7|original = Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 9|original = Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 14|original = Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 15|original = Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 17|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.|idioma = llatí}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|títol=Cató el Vell, De la vellesa|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Bernat Metge|any=1998|isbn=8472256960|url=http://books.google.cat/books?id=siTckhtXsM4C&printsec=frontcover&hl=ca|col·lecció=Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308}}
 
[[Categoria:Assaigs]]
[[Categoria:Marc Tul·li Ciceró]]