John Stuart Mill: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
arreglant i verificant poc a poc
Línia 36:
:* "Civilization," London and Westminster Review (April 1836)
 
=== ''Sobre la llibertat'' (1859) ===
{{Cita
| cita = L'única llibertat que mereix aquest nom és aquella que en la cerca del nostre propi bé o del nostre camí, mai intenta privar als altres de la seva llibertat, o impedir els seus esforços per aconseguir-la.
| lloc = Capítol 1
| original = The only freedom which deserves the name, is that of pursuing our own good in our own way, so long as we do not attempt to deprive others of theirs, or impede their efforts to obtain it.
| refs = <ref name=llibertat/>
}}
{{Cita
| cita = Si tota la humanitat menys una persona tingués una mateixa opinió i només aquesta persona tingués una opinió contraria, la humanitat no podria mai justificar silenciar-la perquè si tingués el poder, estaria justificat que silenciés la humanitat.
| lloc = Capítol 2
| original = If all mankind minus one, were of one opinion, and only one person were of the contrary opinion, mankind would be no more justified in silencing that one person, than he, if he had the power, would be justified in silencing mankind.
| refs = <ref name=llibertat/>
}}
 
 
* La societat pot (i així ho fa) exigir els seus propis requeriments. I si les exigències que emet en lloc de ser correctes són equivocades, o fa un mandat sobre un tema que no hauria de tractar, posa en pràctica una tirania social més forta que molts tipus d'opressió política, donat que, tot i que no acostuma a utilitzar càstigs extrems, deixa poques maneres d'escapar-se'n, de manera que penetra de manera molt més profunda en els detalls de la vida, esclavitzant fins i tot l'ànima.
:* Original: Society can and does execute its own mandates: and if it issues wrong mandates instead of right, or any mandates at all in things with which it ought not to meddle, it practises a social tyranny more formidable than many kinds of political oppression, since, though not usually upheld by such extreme penalties, it leaves fewer means of escape, penetrating much more deeply into the details of life, and enslaving the soul itself.
 
* L'única llibertat que mereix aquest nom és la llibertat de cercar el nostre propi bé a la nostra manera, sempre que no intentem privar els altres de la seva llibertat o impedir que s'esforcin per aconseguir-la. Cadascú és el guardià de la seva pròpia salut, corporal o mental i espiritual. El gènere humà hi guanyarà molt més si contribueix a fer que cadascú visqui com li sembli bé, que no pas si obliga a cadascú a viure com sembli bé als altres.
 
* Els actes d’un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només el seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les [[persona|persones]] afectades són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.
Linha 58 ⟶ 70:
* Tenir un dret és, a parer meu, tenir alguna cosa el gaudi de la qual m'ha de garantir la societat. Si algun contradictor em pregunta per què me l'han de garantir, no li puc donar altra raó que per utilitat general.
{{Cita
| cita = Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfetssatisfet; '''m'estimo més ser un [[Sòcrates]] insatisfet que un neci satisfet'''.
| lloc = Capítol 2.
| original = It is better to be a human dissatisfied than a pig satisfied; better to be Socrates dissatisfied than a fool satisfied.
| refs = <ref name=utilitarisme/>
}}
 
* '''És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; m'estimo més ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet.''' I si el neci o el porc pensen diferent, és perquè només coneixen el seu propi punt de vista, mentre que l'altra part els coneix els dos.
:* Nota: Molts cops aquesta frase es resumeix de la següent manera: "M'estimo més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet".
 
== Referències ==
{{referències|refs=
<ref name=llibertat/>{{ref-llibre|cognom=Mill|nom=John Stuart|títol=Sobre la llibertat|lloc=Girona|editorial=Edicions de la Ela Geminada|any=2012|isbn=9788493858773}}</ref>
<ref name=utilitarisme>{{ref-llibre|cognom=Mill|nom=John Stuart|títol=L'utilitarisme|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62|any=2005|isbn=8429757457}}</ref>
<ref name="ofici">{{ref-web | títol = El camí del mig |url=http://blogs.ccrtvi.com/oficideviure.php?itemid=32817 |obra=L'Ofici de viure |lloc=Barcelona |editor=Catalunya Ràdio S.R.G. |data=23 de [[juny]] de 2010 |consulta=4 [[febrer]] 2013}}</ref>
<ref name="ara">''Ara'', 2 de [[novembre]] de 2013, p. 29</ref>