El quadern gris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Afegint enllaços interns cap a Catalunya., replaced: Catalunya. → Catalunya.
m Bot:Afegint enllaços interns pels mesos de l'any.
Línia 8:
| Commons = Category:Josep Pla
}}
'''''{{w|El quadern gris}}''''' és un llibre de l'escriptor [[Josep Pla]] en forma de dietari, amb un alt caràcter autobiogràfic, escrit entre el 8 de [[març]] de 1918 i el 15 de [[novembre]] de 1919, i publicat, amb reelaboracions posteriors, el 1966 com a inici de les obres completes definitives.
 
Està considerat l'obra mestra del seu autor, i una de les obres autobiogràfiques més importants de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i plàstic el món de Palafrugell, de l’Empordà i de les seves estades a Barcelona, quan entrà en contacte amb els grups literaris.
Línia 15:
[[Fitxer:Napoleon-SantiagoRusiñol-1892.jpg|thumb|200px|alt = Santiago Rusiñol (1892)|Rusiñol és l'autor més maquinal de la literatura catalana moderna (26 d'abril de 1918).]]
[[Fitxer:PioBaroja.JPG|thumb|200px|alt = Pío Baroja|Baroja ha escrit de segur, els millors retrats i, sens dubte, els millors paisatges que s'han escrit en llengua castellana (14 d'octubre de 1918).]]
[[Fitxer:Jaime Balmes.jpg|thumb|200px|alt = Retrat de Jaume Balmes|Balmes fa la impressió constant d'un home capaç de judicar objectivament les coses (excloent, és clar, l'interès religiós) i d'estar rarament deformat per prejudicis patriòtics (8 de [[març]] de 1919).]]
[[Fitxer:Nietzsche1882.jpg|thumb|200px|alt = Friedrich Nietzsche|Hi ha una cosa, en Nietzsche, que trobo cada dia més singular: la seva secreta, dissimulada passió per França i tot el que és francès (25 de [[febrer]] de 1919).]]
{{Cita
| cita = Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré –just per passar l'estona, a la bona de Déu– el que se m’anirà presentant.
| data = 8 de [[març]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna [[persona]] curiosa i desenfeinada.
| data = 9 de [[març]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Ara, finalment, dóna gust de viure a [[Catalunya]]. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.
| data = 14 de [[març]] de 1918
| lloc = Comentari sobre la incidència de l'epidèmia de grip de 1918 a Catalunya
}}
{{Cita
| cita = L'empordanès és potser l'home més absolutament entusiasta i elemental de [[Catalunya]] –sempre que l’entusiasme no hagi de durar gaire ni de continuar massa hores seguides.
| data = 18 de [[març]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Carner és probablement –tant si escriu en prosa com en vers– un dels retòrics més prodigiosos de l'època.
| lloc = Opinió de l'estil literari de [[Josep Carner i Puig-Oriol]] després de llegir ''Les planetes del verdum''
| data = 19 de [[març]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = El xaronisme dels escriptors [[Barcelona|barcelonins]] és observable de vegades, àdhuc en les notes de societat: correspon al ruralisme abrupte i pedantesc dels escriptors de fora.
| data = 19 de [[març]] de 1918
| lloc = Opinió sobre els escriptors barcelonins de l'època
}}
{{Cita
| cita = L'[[Empordà]] –sento dir– és un país d’arrauxats, de tabalots, d’hereus-escampa, d’enfollits. I és cert.
| data = 24 de [[març]] de 1918
| lloc = Opinió sobre la gent de l'Empordà
}}
Línia 52:
| cita = Voldria que algú m’expliqués quina relació té aquest país, poblat d’aquesta classe de pagesos, d’aquesta classe de taujans de la indústria i del comerç, amb la mística. Voldria que algú m’expliqués quina intenció portava Verdaguer en tractar de lligar-nos, a través de la mística, amb una literatura tan intrínsecament forastera.
| lloc = Dubte de Josep Pla per entendre l'estil literari místic de [[Jacint Verdaguer]]. Segons el seu dietari, intenta llegir ''L'Atlàntida'' i ''Canigó'' sense gaire èxit
| data = 25 de [[març]] de 1918
}}
{{Cita
Línia 113:
| cita = Els qui tractin d'aplicar la retòrica carneriana a la pròpia confusió mental semblaran poetes anglesos o escandinaus traduïts.
| lloc = Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol
| data = 6 de [[maig]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Verdaguer fou un home fort, violent, orgullós, de cos enter. No podia pas ésser d'altra manera: agafar amb les mans una llengua conservada maquinalment per la pagesia com qui agafa un fang informe i convertir-la en un mitjà d’expressió és una feina considerable...
| lloc = Descrivint la personalitat de [[Jacint Verdaguer]] i la seva contribució a la llengua catalana
| data = 6 de [[maig]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Escriptor relaxat i adormit, desordenat i caòtic, a si l’encerto l’endevino, somnàmbul de la ploma, que no resistiria ni una tallada de cabells, té, però, al seu favor la creació de la figura del senyor Esteve.
| lloc = Opinió sobre l'estil literari de [[Santiago Rusiñol]] després de llegir un article seu a ''L'Esquella de la Torratxa''
| data = 23 de [[maig]] de 1918
}}
{{Cita
Línia 132:
{{Cita
| cita = Jo tendeixo en públic, o quan escric, a combatre el sentimentalisme per pornogràfic i antihigiènic, però el cert és que personalment sóc una mena de vedell sentimental evanescent.
| data = 5 de [[setembre]] de 1918
| lloc = Confessió sobre la naturalesa de la seva obra i del seu caràcter
}}
{{Cita
| cita = Els pobres, realment pobres, són adusts, eixuts de paraules i la corda que tenen sol ser més aviat curta i prima. Els pobres, realment pobres, no estan mai per res, són de conversa difícil [...] Els rics són igualment inaferrables: són els únics éssers del país que poden permetre's el luxe de viure d'acord amb la meteorologia [...] Les [[persona|persones]] de posició modesta -la classe mitjana- solen ésser cerimonioses i de compliments. La conversa es troba, en definitiva, entre les [[persona|persones]] d'aquest estament.
| data = 17 de [[setembre]] de 1918
| lloc = Confessió sobre la naturalesa de la seva obra i del seu caràcter
}}
Línia 183:
| cita = Al vespre, llegeixo la «Gramàtica Catalana» de Pompeu Fabra. Fa pensar en una gramàtica normal europea –en la Gramàtica francesa d'Augier, per exemple– i fa sobretot oblidar els sinistres textos que convertiren el nostre batxillerat en un turment. Quina bella cosa pot ésser una gramàtica clara, simple, precisa, intel·ligible!
| lloc = Opinió sobre la ''Gramàtica Catalana'' de [[Pompeu Fabra]]
| data = 5 de [[novembre]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = Ayala té la voluta de la frase castellana, posseeix l'esperit i la forma del castellà –cosa que ni Baroja ni Azorín no tenen– d'una manera naturalíssima.
| lloc = Opinió de l'estil literari de [[Ramón Pérez de Ayala]]
| data = 7 de [[novembre]] de 1918
}}
{{Cita
| cita = S'ha acabat la [[guerra]]. Hi estàvem tan acostumats que sembla mentida.
| data = 13 de [[novembre]] de 1918
| lloc = Comentari sobre el final de la {{w|Primera Guerra Mundial}}
}}
 
=== 1919 ===
[[Fitxer:Francisco Cambó.JPG|thumb|200px|alt = Francesc Cambó|En el curs de la discussió, s'acostava o passava alguna dona de presència autèntica. Cambó se la mirava –de vegades un moment. Quina manera tenia Cambó de mirar les dones! (7 de [[novembre]] de 1919).]]
{{Cita
| cita = Unamuno sempre ha estat, per mi, un enorme confusionari: és un liberal saturat d'idees angleses que ha de navegar en l'ambient pràcticament feudal de Castella.
| lloc = Opinió sobre el pensament de [[Miguel de Unamuno]]
| data = 5 de [[gener]] de 1919
}}
{{Cita
| cita = La Rambla és una meravella. És un dels pocs carrers de Barcelona en el qual em sento plenament bé.
| data = 17 de [[gener]] de 1919
| lloc = Comentari sobre la Rambla de [[Barcelona]]
}}
{{Cita
| cita = Malgrat que Baroja és un dels escriptors del país més europeus i d’una mentalitat menys indígena, fou, durant la darrera guerra, germanòfil.
| data = 8 de [[febrer]] de 1919
| lloc = Opinió del pensament polític de Pío Baroja
}}
Línia 216:
| cita = Balmes fa la impressió constant d'un home capaç de judicar objectivament les coses (excloent, és clar, l'interès religiós) i d'estar rarament deformat per prejudicis patriòtics.
| lloc = Opinió de la figura del filòsof català [[Jaume Balmes]]
| data = 8 de [[març]] de 1919
}}
{{Cita
| cita = Nietzsche, a la llarga, esdevé un vici. Escriu curt, és ràpid. Els seus cops de sonda fan oscil·lar, vivament, la curiositat de l'esperit.
| lloc = Opinió de l'estil literari de [[Friedrich Nietzsche]]
| data = 25 de [[febrer]] de 1919
}}
{{Cita
| cita = Hi ha una cosa, en Nietzsche, que trobo cada dia més singular: la seva secreta, dissimulada passió per França i tot el que és francès.
| lloc = Opinió de la personalitat de [[Friedrich Nietzsche]]
| data = 25 de [[febrer]] de 1919
}}
{{Cita
| cita = Verdaguer té sempre la inflor de la sensibilitat religiosa, una certa retòrica religiosa i mística (de mística plagiada) que té un gran interès en la manera de girar la llengua, però que sovint cau dels dits.
| lloc = Descripció de l'estil literari de [[Jacint Verdaguer]]
| data = 1 de [[setembre]] de 1919
}}
{{Cita
| cita = De vegades sembla que el país ha perdut la fe i aquella mica de temperatura que portà a fer tantes coses anys enrera. S'estan creant les condicions d’una dictadura.
| data = 5 de [[setembre]] de 1919
| lloc = Anàlisi de la situació social i política a Catalunya advertint d'una possible dictadura militar
}}
Línia 241:
| cita = Davant d'un discurs de Cambó, el periodista que el segueix amb un paper i un llapis a la mà hi podrà estar o no estar d’acord, es podrà sentir indignat o convençut. No se sentirà mai indiferent.
| lloc = Opinió de l'oratòria de [[Francesc Cambó]]
| data = 7 de [[novembre]] de 1919
}}
{{Cita
| cita = En el curs de la discussió, s'acostava o passava alguna dona de presència autèntica. Cambó se la mirava –de vegades un moment. Quina manera tenia Cambó de mirar les dones!
| lloc = Opinió de l'actitud de [[Francesc Cambó]] vers les dones
| data = 7 de [[novembre]] de 1919
}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-web | títol = El blog del Quadern gris |url=http://www.lletres.net/pla/QG/ |editor=Xarxa de Mots |data=2008-2009 |consulta=26 [[abril]] 2013}}
* {{citar llibre | cognom = Pla |nom=Josep |enllaçautor=Josep Pla i Casadevall |títol=El Quadern gris : un dietari |lloc=Barcelona |editorial=Destino |data=1966}}