Joan Miró i Ferrà: diferència entre les revisions

m
Bot: Afegint enllaços interns cap a Catalunya., replaced: Catalunya, → Catalunya, (6), Catalunya. → Catalunya.
m (Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-))
m (Bot: Afegint enllaços interns cap a Catalunya., replaced: Catalunya, → Catalunya, (6), Catalunya. → Catalunya.)
}}
{{Cita
| cita = Per la meva banda, us asseguro que on sóc més feliç és a [[Catalunya]], a Mont-roig, que és on crec que és més [[Catalunya]]. (...) Sóc més feliç anant amb suèter i bevent en porró entre els pagesos de Mont-roig que no pas a París entre duquesses en grans palaus i amb esmòquing.
| lloc =
| data = Juliol 1928
{{Cita
| cita =
És clar! És la cultura de tot el poble. I més endavant, després de la Guerra Civil i de la victòria del franquisme, sovint em vaig sentir desanimat, però avui, amb aquest cartell, hi ha alguna cosa nova que comença. Igual que aquí, un cartell per a uns excursionistes catalans, i un altre per als futbolistes catalans: no és pas pel futbol, sinó per [[Catalunya]], és l'adjectiu que és important. Durant tots aquests anys, [[Catalunya]], malgrat tot, no ha parat de germinar, amb la terra, amb tot allò que hi creix [...]. És com una planta que ha crescut al meu damunt.
| autor =
| lloc =
| original = Las virtudes pictóricas deben estar siempre puestas al servicio del espíritu.
| idioma = castellà
| refs = <ref name="GacetaLiteraria>{{ref-notícia|títol=Joan Miró en Madrid|publicació=La Gaceta Literaria|data=1 de juliol del 1928|llengua=castellà}}<"/ref>
}}
{{Cita
}}
{{Cita
| cita = Si hi ha cap nom que estigui estretament vinculat a l'arrel física d'una terra o un paisatge, aquest és indubtablement el de Joan Miró, i hi està tant per una connexió de fatalitat, biològica i irrenunciable, com per una mantinguda voluntat que així sigui. En efecte, Joan Miró i Catalunya han estat sempre units, des del principi, vivificant-se i glorificant-se mútuament, i si Joan Miró ha extret la seva força de la terra i del passat de [[Catalunya]], aquesta, al seu torn, s'ha vist exalçada i prestigiada universalment per Joan Miró, el qual mai no ha deixat de proclamar el seu origen posant, a desgrat del mal temps, davant el seu cognom, el lluminós i catalaníssim Joan.
| autor = [[Joan Perucho]]
| lloc = ''Joan Miró i Catalunya''
== Referències ==
{{referències|2|refs=
<ref name="cartell">{{Ref-llibre | cognom = Antich |nom=Xavier |capítol=La lliçó dels cartells de Joan Miró. Les relacions amb Catalunya i la naturalesa del compromís polític |urlcapítol= |títol=Miró, cartells d'un temps, d'un país : Museu d'Història de [[Catalunya]], 16-10-2011/20-02-2012 |url= |editorial=Generalitat de [[Catalunya]], Departament de Cultura : Museu d'Història de Catalunya |lloc=[Barcelona] |data=2011 |ISBN=9788439387817 }}</ref>
<ref name="fundacio">{{Ref-llibre | cognom = DDAA |nom=|capítol= |urlcapítol= |títol=Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació |url= |editorial=Edicions Polígrafa |lloc=[Barcelona] |data=2010 |ISBN=9788493761025 }}</ref>
<ref name=ConversaMiro>{{ref-publicació|cognom=Trabal|nom=F.|títol=Una conversa amb Joan Miró|publicació=La Publicitat|data=14 de juliol del 1928}}</ref>
<ref name="fundacio">{{Ref-llibre | cognom = DDAA |nom=|capítol= |urlcapítol= |títol=Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació |url= |editorial=Edicions Polígrafa |lloc=[Barcelona] |data=2010 |ISBN=9788493761025 }}</ref>
}}
 
7.818

modificacions