El quadern gris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-)
endreçant, afegeixo més cites i a veure si l'acabem
Línia 22:
}}
{{Cita
| cita = Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna [[persona]] curiosa i desenfeinada.
| data = 9 de març de 1918
}}
Línia 28:
| cita = Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.
| data = 14 de març de 1918
| noteslloc = Comentari sobre la incidència de l'epidèmia de grip de 1918 a Catalunya
}}
{{Cita
| cita = L'empordanès és potser l'home més absolutament entusiasta i elemental de [[Catalunya]] –sempre que l’entusiasme no hagi de durar gaire ni de continuar massa hores seguides.
| cita = El xaronisme dels escriptors [[Barcelona|barcelonins]] és observable de vegades, àdhuc en les notes de societat: correspon al ruralisme abrupte i pedantesc dels escriptors de fora.
| data = 1918 de març de 1918
| notes = Opinió sobre els escriptors barcelonins de l'època
}}
{{Cita
| cita = Carner és probablement –tant si escriu en prosa com en vers– un dels retòrics més prodigiosos de l'època.
| noteslloc = Opinió de l'estil literari de [[Josep Carner i Puig-Oriol]] després de llegir ''Les planetes del verdum''
| data = 19 de març de 1918
}}
{{Cita
| cita = El xaronisme dels escriptors [[Barcelona|barcelonins]] és observable de vegades, àdhuc en les notes de societat: correspon al ruralisme abrupte i pedantesc dels escriptors de fora.
| cita = Malgrat ésser barceloní, mai no és xaró.
| lloc = Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol després de llegir ''Les planetes del verdum''
| data = 19 de març de 1918
| noteslloc = Opinió sobre els escriptors barcelonins de l'època
}}
{{Cita
| cita = L'[[Empordà]] –sento dir– és un país d’arrauxats, de tabalots, d’hereus-escampa, d’enfollits. I és cert.
| data = 24 de març de 1918
| lloc = Opinió sobre la gent de l'Empordà
}}
{{Cita
| cita = Voldria que algú m’expliqués quina relació té aquest país, poblat d’aquesta classe de pagesos, d’aquesta classe de taujans de la indústria i del comerç, amb la mística. Voldria que algú m’expliqués quina intenció portava Verdaguer en tractar de lligar-nos, a través de la mística, amb una literatura tan intrínsecament forastera.
| cita = La [[joventut]] és trista perquè en aquesta edat només es té receptivitat –em penso– per a les coses inconcretes, és a dir, per al no-res.
| data = 24 de març de 1918
| lloc = Opinió sobre la joventut
}}
{{Cita
| cita = Voldria que algú m’expliqués quina intenció portava Verdaguer en tractar de lligar-nos, a través de la mística, amb una literatura tan intrínsecament forastera.
| lloc = Dubte de Josep Pla per entendre l'estil literari místic de [[Jacint Verdaguer]]. Segons el seu dietari, intenta llegir ''L'Atlàntida'' i ''Canigó'' sense gaire èxit
| data = 25 de març de 1918
}}
{{Cita
| cita = Ésser pobre té pocs avantatges, naturalment, però té aquest: haver d'escoltar la gent. Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres.
| autor = Enric Frigola
| data = 2 d'abril de 1918
}}
{{Cita
| cita = Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles.
| autor = Enric Frigola
| data = 2 d'abril de 1918
}}
{{Cita
| cita = La forma més concreta i agradable de la independència és poder viure sense necessitat d’escoltar ningú.
| autor = Enric Frigola
| data = 2 d'abril de 1918
}}
{{Cita
Linha 64 ⟶ 73:
| lloc = Opinió sobre l'estil literari [[Víctor Català]]
| data = 12 d'abril de 1918
}}
{{Cita
| cita = L’únic moment de la vida en què deu ésser impossible de negar l'existència de la providència deu ésser l'instant de morir.
| lloc = ''El quadern gris''
| data = 16 d'abril de 1918
}}
{{Cita
| cita = Quan en una casa hi ha un boig explícit, gairebé tots els qui formen part de la família ho són una mica.
| lloc = ''El quadern gris''
| data = 24 de marçd'abril de 1918
}}
{{Cita
| cita = L’únic tresor dels pobres és el miracle possible.
| lloc = ''El quadern gris''
| data = 24 d'abril de 1918
}}
{{Cita
| cita = Sóc partidari de tenir pocs llibres. Tinc observat que com més se’n tenen menys se’n llegeixen.
| autor = Enric Frigola
| lloc = ''El quadern gris''
| data = 24 d'abril de 1918
}}
{{Cita