Quim Monzó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Fira del Llibre de Frankfurt (2007): Bot: Implementant {{ref-web}}, replaced: {{Citar web → {{ref-web
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-)
Línia 1:
{{Persona
| nom = Quim Monzó
| imatge = Quim Monzo 36.jpg
| descripció = Quim Monzó (2010)
| Viquipèdia = Quim Monzó
| Viquitexts =
| Commons = Category:Quim Monzó
}}
'''{{w|Quim Monzó}}''', nom amb què és conegut '''Joaquim Monzó i Gómez''' (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català.
Línia 12:
Recull de cites del discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, el 10 de juliol de 2007:<ref>{{ref-web|títol=Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt 2007 |url=http://www.youtube.com/watch?v=YT-HTkUwO-M|lloc=Barcelona|editor=Vilaweb|data=2008|consulta=29 desembre 2013}}</ref>
{{Cita
| cita = Els explicaré un conte. El conte va d'un escriptor, que sempre parla molt de pressa, a qui, un dia, li proposen de fer el protocol·lari discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt.
| notes =
}}
{{Cita
| cita = La gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa.
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat del costat de la [[literatura catalana]].
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort.
| notes =
}}
{{Cita
| cita = La literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d'aquesta Europa no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada.
| notes =
}}
{{Cita
| cita = A Europa, —esqueixat ja el llatí en llengües vulgars—, el primer tractat de Dret va ser el català ''Consolat de Mar'', pel qual es van regir les relacions marítimes al Mediterrani.
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Els [[polític]]s són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l'expedient.
| notes =
}}