El quadern gris: diferència entre les revisions

| nom = ''El quadern gris''

| imatge = Manuscrito pla.jpg

| descripció = Manuscrit d'''El quadern gris''

| Viquipèdia = El quadern gris

| Viquitexts =

| Viccionari =

| Commons = Category:Josep Pla

| cita = Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré –just per passar l'estona, a la bona de Déu– el que se m’anirà presentant.

| data = 8 de març de 1918

| cita = Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna [[persona]]curiosa i desenfeinada.

| data = 9 de març de 1918

| cita = Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.

| data = 14 de març de 1918

| notes = Comentari sobre la incidència de l'epidèmia de grip de 1918 a Catalunya

| cita = El xaronisme dels escriptors [[Barcelona|barcelonins]] és observable de vegades, àdhuc en les notes de societat: correspon al ruralisme abrupte i pedantesc dels escriptors de fora.

| data = 19 de març de 1918

| notes = Opinió sobre els escriptors barcelonins de l'època

| cita = Carner és probablement –tant si escriu en prosa com en vers– un dels retòrics més prodigiosos de l'època.

| notes = Opinió de l'estil literari de [[Josep Carner i Puig-Oriol]] després de llegir ''Les planetes del verdum''

| data = 19 de març de 1918

| cita = Malgrat ésser barceloní, mai no és xaró.

| lloc = Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol després de llegir ''Les planetes del verdum''

| data = 19 de març de 1918

| cita = L'[[Empordà]] –sento dir– és un país d’arrauxats, de tabalots, d’hereus-escampa, d’enfollits.

| data = 24 de març de 1918

| lloc = Opinió sobre la gent de l'Empordà

| cita = La [[joventut]] és trista perquè en aquesta edat només es té receptivitat –em penso– per a les coses inconcretes, és a dir, per al no-res.

| data = 24 de març de 1918

| lloc = Opinió sobre la joventut

| cita = Voldria que algú m’expliqués quina intenció portava Verdaguer en tractar de lligar-nos, a través de la mística, amb una literatura tan intrínsecament forastera.

| lloc = Dubte de Josep Pla per entendre l'estil literari místic de [[Jacint Verdaguer]]. Segons el seu dietari, intenta llegir ''L'Atlàntida'' i ''Canigó'' sense gaire èxit

| data = 25 de març de 1918

| cita = La gran impressió que fa aquesta escriptora prové potser del fet que, llegint-la, hom sent que, si es despullés la seva obra d’escenografia, costumisme, naturalisme i sociologia artístico-recreativa, resultaria una creadora de novel·les policíaques considerable.

| lloc = Opinió sobre l'estil literari [[Víctor Català]]

| data = 12 d'abril de 1918

| cita = A través de Rusiñol es pot arribar a comprendre, amb claredat, em penso, que la pitjor tara que pot tenir un escriptor és el manierisme.

| lloc = Opinió sobre l'estil literari de [[Santiago Rusiñol]] després de llegir ''El poble gris''

| data = 26 d'abril de 1918

| cita = Rusiñol és l'autor més maquinal de la literatura catalana moderna.

| lloc = Opinió sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir ''El poble gris''

| data = 26 d'abril de 1918

| cita = En tot cas Rusiñol és un cas de dilapidació, d'una prodigalitat de facultats impressionant, sense precedents.

| lloc = Opinió sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir ''El poble gris''

| data = 26 d'abril de 1918

| cita = Els qui tractin d'aplicar la retòrica carneriana a la pròpia confusió mental semblaran poetes anglesos o escandinaus traduïts.

| lloc = Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol

| data = 6 de maig de 1918

| cita = Verdaguer fou un home fort, violent, orgullós, de cos enter. No podia pas ésser d'altra manera: agafar amb les mans una llengua conservada maquinalment per la pagesia com qui agafa un fang informe i convertir-la en un mitjà d’expressió és una feina considerable...

| lloc = Descrivint la personalitat de [[Jacint Verdaguer]] i la seva contribució a la llengua catalana

| data = 6 de maig de 1918

| cita = Escriptor relaxat i adormit, desordenat i caòtic, a si l’encerto l’endevino, somnàmbul de la ploma, que no resistiria ni una tallada de cabells, té, però, al seu favor la creació de la figura del senyor Esteve.

| lloc = Opinió sobre l'estil literari de [[Santiago Rusiñol]] després de llegir un article seu a ''L'Esquella de la Torratxa''

| data = 23 de maig de 1918

| cita = Mentre el ''Romeu i Julieta'' de Shakespeare no formi part dels programes escolars, els homes i les dones sortiran de les escoles savis però vulgars.

| lloc = Opinió de la qualitat del drama de ''Romeu i Julieta'' de [[William Shakespeare]]

| data = 23 d'agost de 1918

| cita = Jo tendeixo en públic, o quan escric, a combatre el sentimentalisme per pornogràfic i antihigiènic, però el cert és que personalment sóc una mena de vedell sentimental evanescent.

| data = 5 de setembre de 1918

| lloc = Confessió sobre la naturalesa de la seva obra i del seu caràcter

| cita = Els pobres, realment pobres, són adusts, eixuts de paraules i la corda que tenen sol ser més aviat curta i prima. Els pobres, realment pobres, no estan mai per res, són de conversa difícil [...] Els rics són igualment inaferrables: són els únics éssers del país que poden permetre's el luxe de viure d'acord amb la meteorologia [...] Les [[persona|persones]] de posició modesta -la classe mitjana- solen ésser cerimonioses i de compliments. La conversa es troba, en definitiva, entre les [[persona|persones]] d'aquest estament.

| data = 17 de setembre de 1918

| lloc = Confessió sobre la naturalesa de la seva obra i del seu caràcter

| cita = La literatura catalana d'avui té una cosa molt agradable: és una literatura desproveïda totalment de preciosisme. El preciosisme m'embafa de seguida. La llengua és tan difícil, tan dura, tan encarcarada, d'un maneig tan rígid, tan plena de dificultats, que tothom escriu com pot… i gràcies!

| data = 10 d'octubre de 1918

| lloc = Opinió sobre l'estat de la literatura catalana

| cita = Tot el que Balmes, com a filòsof, té d’escassa fascinació (la seva facilitat fraseològica el porta a escriure frases tan llargues, que quan hom arriba al final ja no recorda el que deia al començament), ho té la seva figura humana, la [[persona]].

| lloc = Opinió de la figura del filòsof català [[Jaume Balmes]]

| data = 10 d'octubre de 1918

| cita = [[Pío Baroja|Baroja]] és un antiafrodisíac molt actiu. És un místic –desproveït del ''charme'' flotant, imaginatiu, que sovint els místics tenen.

| data = 14 d'octubre de 1918

| lloc = Opinió de l'estil literari de Pío Baroja

| cita = Baroja ha escrit de segur, els millors retrats i, sens dubte, els millors paisatges que s’han escrit en llengua castellana.

| data = 14 d'octubre de 1918

| lloc = Opinió de l'estil literari de Pío Baroja

| cita = El defecte de Baroja és que és un home d'adjectiu lleuger. De vegades judica, adjectiva, lleugerament –els llença com els ases els pets.

| data = 14 d'octubre de 1918

| lloc = Opinió de l'estil literari de Pío Baroja

| cita = Unamuno ha donat una conferència (política) a l’Ateneu de Madrid sobre l’ànima. Quin delirant galimatias és aquest home, i aquest país!

| lloc = Opinió sobre el pensament de [[Miguel de Unamuno]]

| data = 16 d’octubre de 1918

| cita = Què és preferible: ¿encastellar-se en la glaçada, indiferent fatalitat, o lliurar-se a les deliqüescències de les manifestacions sorolloses de dolor? Quan hom plora, pateix? Els qui no ploren, pateixen menys?

| data = 18 d'octubre de 1918

| lloc = Opinió sobre el patiment humà davant la mort

| cita = ¿Pujols és un autor per a llegir-lo anant a passeig? No ho crec –malgrat que el llibre està imprès en unes lletres tan menudes que més aviat exigeixen la llum natural.

| lloc = Opinió sobre l'estil literari [[Francesc Pujols]]

| data = 23 d'octubre de 1918

| cita = Al vespre, llegeixo la «Gramàtica Catalana» de Pompeu Fabra. Fa pensar en una gramàtica normal europea –en la Gramàtica francesa d'Augier, per exemple– i fa sobretot oblidar els sinistres textos que convertiren el nostre batxillerat en un turment. Quina bella cosa pot ésser una gramàtica clara, simple, precisa, intel·ligible!

| lloc = Opinió sobre la ''Gramàtica Catalana'' de [[Pompeu Fabra]]

| data = 5 de novembre de 1918

| cita = Ayala té la voluta de la frase castellana, posseeix l'esperit i la forma del castellà –cosa que ni Baroja ni Azorín no tenen– d'una manera naturalíssima.

| lloc = Opinió de l'estil literari de [[Ramón Pérez de Ayala]]

| data = 7 de novembre de 1918

| cita = S'ha acabat la [[guerra]]. Hi estàvem tan acostumats que sembla mentida.

| data = 13 de novembre de 1918

| lloc = Comentari sobre el final de la {{w|Primera Guerra Mundial}}

| cita = Unamuno sempre ha estat, per mi, un enorme confusionari: és un liberal saturat d'idees angleses que ha de navegar en l'ambient pràcticament feudal de Castella.

| lloc = Opinió sobre el pensament de [[Miguel de Unamuno]]

| data = 5 de gener de 1919

| cita = La Rambla és una meravella. És un dels pocs carrers de Barcelona en el qual em sento plenament bé.

| data = 17 de gener de 1919

| lloc = Comentari sobre la Rambla de [[Barcelona]]

| cita = Malgrat que Baroja és un dels escriptors del país més europeus i d’una mentalitat menys indígena, fou, durant la darrera guerra, germanòfil.

| data = 8 de febrer de 1919

| lloc = Opinió del pensament polític de Pío Baroja

| cita = Balmes fa la impressió constant d'un home capaç de judicar objectivament les coses (excloent, és clar, l'interès religiós) i d'estar rarament deformat per prejudicis patriòtics.

| lloc = Opinió de la figura del filòsof català [[Jaume Balmes]]

| data = 8 de març de 1919

| cita = Nietzsche, a la llarga, esdevé un vici. Escriu curt, és ràpid. Els seus cops de sonda fan oscil·lar, vivament, la curiositat de l'esperit.

| lloc = Opinió de l'estil literari de [[Friedrich Nietzsche]]

| data = 25 de febrer de 1919

| cita = Hi ha una cosa, en Nietzsche, que trobo cada dia més singular: la seva secreta, dissimulada passió per França i tot el que és francès.

| lloc = Opinió de la personalitat de [[Friedrich Nietzsche]]

| data = 25 de febrer de 1919

| cita = Verdaguer té sempre la inflor de la sensibilitat religiosa, una certa retòrica religiosa i mística (de mística plagiada) que té un gran interès en la manera de girar la llengua, però que sovint cau dels dits.

| lloc = Descripció de l'estil literari de [[Jacint Verdaguer]]

| data = 1 de setembre de 1919

| cita = De vegades sembla que el país ha perdut la fe i aquella mica de temperatura que portà a fer tantes coses anys enrera. S'estan creant les condicions d’una dictadura.

| data = 5 de setembre de 1919

| lloc = Anàlisi de la situació social i política a Catalunya advertint d'una possible dictadura militar

| cita = Davant d'un discurs de Cambó, el periodista que el segueix amb un paper i un llapis a la mà hi podrà estar o no estar d’acord, es podrà sentir indignat o convençut. No se sentirà mai indiferent.

| lloc = Opinió de l'oratòria de [[Francesc Cambó]]

| data = 7 de novembre de 1919

| cita = En el curs de la discussió, s'acostava o passava alguna dona de presència autèntica. Cambó se la mirava –de vegades un moment. Quina manera tenia Cambó de mirar les dones!

| lloc = Opinió de l'actitud de [[Francesc Cambó]] vers les dones

| data = 7 de novembre de 1919