Antoni Rovira i Virgili: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Referències: Bot: Implementant {{ref-web}}, replaced: {{Citar web → {{ref-web
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais(+/-)
Línia 1:
{{Persona
| nom = Antoni Rovira i Virgili
| imatge =
| descripció =
| Viquipèdia = Antoni Rovira i Virgili
| Viquitexts =
| Commons =
}}
'''{{w|Antoni Rovira i Virgili}}''' ([[Tarragona]], 26 de novembre de 1882 — Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un [[:Categoria:Escriptors catalans|escriptor]], [[:Categoria:Historiadors|historiador]] i [[:Categoria:Polítics catalans|polític català]].
Línia 11:
=== Articles ===
{{Cita
| cita = Història, raça, llengua i geografia, contribueixen poderosament, decisivament moltes vegades, a formar la voluntat d'un poble. Però si a desgrat dels dits elements, la voluntat se decideix en un altre sentit, aquells no poden ofegar-la ni deturar-la; és la voluntat dels homes, i no la natura, la qui s'ha d'imposar.
| lloc = "La Voluntat dels Pobles". ''Sabadell Federal''
| data = 24 de novembre de 1917
| notes =
| refs = <ref name="trill" />
}}
{{Cita
| cita = La veritat és que els valencians, els balears i bona part dels habitants de l'anomenat Baix Aragó són tan catalans com els barcelonins.
| lloc = "Lògica de conquistadors"
| data = 11 d'octubre de 1922
| notes =
| refs = <ref name="rovira1714" />
}}
{{Cita
| cita = Per als catalans, la nostra llengua és també la sang del nostre esperit. De tot el patrimoni que en aquest món tenim, cap tresor estimem tant com el de la llengua.
| lloc = "La llengua és la sang de l'esperit"
| data = 26 d'octubre de 1923
| notes =
| refs = <ref name="rovira1714" />
}}
{{Cita
| cita = [[Catalunya]] és molt més que una multitud de gent i una estesa de terres. És un poble amb personalitat i amb consciència. [[Llenguatge]] i [[història]] i [[geografia]] i [[biologia]] s'han ajuntat ací per a crear un esperit col·lectiu amb una voluntat. I això és el senyal de la nació.
| lloc = "El pas de les banderes". ''La Humanitat''
| data = 7 d'octubre de 1936
| notes =
| refs = <ref name="banderes" />
}}
{{Cita
| cita = Els homes poden caure. Les terres poden ésser envaïdes. Les institucions polítiques poden canviar. Però quan veiem aplegat el nostre poble i comprovem que és un poble amb unitat i amb personalitat —es a dir, una nació— comprenem que és indestructible, i que la seva voluntat persistent el durà al triomf definitiu.
| lloc = "El pas de les banderes". ''La Humanitat''
| data = 7 d'octubre de 1936
| notes =
| refs = <ref name="banderes" />
}}
{{Cita
| cita = La nació catalana és d'ahir i d'avui i de demà, perquè és de sempre.
| lloc = "El Corpus de Sang". ''La Humanitat''
| data = 6 de juny de 1937
| notes =
| refs = <ref name="banderes" />
}}
{{Cita
| cita = [[Catalunya]] ha estat feta en deu segles, i no la podran desfer en dies, en mesos ni en anys.
| lloc = ''La Humanitat''
| data = Gener de 1939
| notes =
| refs = <ref name=darrers/>
}}
=== Assaigs ===
{{Cita
| cita = Tota nacionalitat té dret a constituir un Estat independent o autònom.
| lloc = ''El nacionalisme''
| data = 1916
| notes =
| refs = <ref name="banderes" />
}}
{{Cita
| cita = La [[França]] és la pàtria de tots els homes. Tots som ciutadans de França.
| lloc = ''Les valors ideals de la guerra''
| data = 1916
| notes =
| refs = <ref name="safont" />
}}
 
Línia 78:
Recull de cites del llibre ''[[Els darrers dies de la Catalunya republicana]]'', publicat l'any 1940:<ref name=darrers>{{ref-llibre|cognom=Rovira i Virgili|nom=Antoni|títol=Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català|lloc=Barcelona|editorial=Proa|any=1999|isbn=8482569546}}</ref>
{{Cita
| cita = L'orgull d'ésser català culmina, per a un escriptor, en l'orgull d'escriure en català.
| lloc = ''Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l’èxode català''
| data = 1940
| notes = Pròleg del llibre que narra els fets l'èxode català en el dies de l'ocupació militar de les tropes franquistes a Catalunya
| refs = <ref name="banderes" />
}}
{{Cita
| cita = No reduiran al [[silenci]] la nostra llengua nacional. No la treuran de la ploma dels escriptors, ni dels llavis del poble. Un llibre català que es publica a l’estranger mentre els llibres catalans són perseguits i destruïts a la nostra pàtria, significa que la guerra no s’ha acabat, que la guerra continua, que la guerra no pararà fins que Catalunya no recobri tota la seva llibertat nacional: la del règim polític, la de la llengua i la de l’esperit.
| lloc = ''Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l’èxode català''
| data = 1940
| notes = Pròleg del llibre que narra els fets l'èxode català en el dies de l'ocupació militar de les tropes franquistes a Catalunya
| refs = <ref name="banderes" />
}}