Revisió del 12:25, 30 ago 2014 modifica BOTerut (Discussió \| contribucions) Bots 2.160 edits m Robot ordenant alfabèticament les categories ← Edició anterior		Revisió del 10:49, 31 ago 2014 modifica desfés UnroBot (Discussió \| contribucions) Bots 7.818 edits m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais(+/-) Edició següent →
Línia 1: {{Persona \| nom = Albert Sánchez Piñol \| imatge = \| descripció = \| Viquipèdia = Albert Sánchez Piñol \| Viquitexts = \| Commons = }} '''{{w\|Albert Sánchez Piñol}}''' (Barcelona, 1 de gener de 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català. Línia 14: ====Veni==== {{Cita \| cita = En general els francesos són més oberts d'esperit del que la gent es pensa. Això sí, no intenteu convence'ls que potser, només potser, i segons l'opinió d'alguns cartògrafs entesos en la matèria, París no és el centre geogràfic del planeta Terra. \| lloc = ''Victus'', Veni, Capítol 4, pàg. 46 \| notes = }} {{Cita \| cita = Catalunya i Castella eren dues mentalitats oposades. Més enllà del santoral, no tenien res en comú. Castella era un país de secà; Catalunya, mediterrània. Castella, aristocràtica i rural; Catalunya, burgesa i naviliera. \| lloc = ''Victus'', Veni, Capítol 10, pàg. 125 \| notes = }} ====Vidi==== {{Cita \| cita = ¿Què és Castella? Agafeu un erm, poseu-hi una tirania, i ja teniu Castella. \| lloc = ''Victus'', Vidi, Capítol 7, pàg. 276 \| notes = }} {{Cita \| cita = Montserrat és una muntanya molt rara, al nord-oest de Barcelona. Sembla un xerrac de dents esmussades, al cim de la qual es guarda una estranya marededéu de pell negra. \| lloc = ''Victus'', Vidi, Capítol 10, pàg. 313 \| notes = }} {{Cita \| cita = Siguem imparcials: l'entusiasme només permet veure els entusiastes. \| lloc = ''Victus'', Vidi, Capítol 11, pàg. 326 \| notes = }} {{Cita \| cita = La por és encomanadissa; l'esperança també. \| lloc = ''Victus'', Vidi, Capítol 11, pàg. 326 \| notes = }} ====Victus==== {{Cita \| cita = Ajunteu tres catalans i immediatament tindran quatre opinions enfrontades. \| lloc = ''Victus'', Victus, Capítol 2, pàg. 393 \| notes = }} {{Cita \| cita = Poster només hi ha una cosa més trista que veure la Fortuna allunyar-se de la nostra mà: ser nosaltres els qui ens en allunyem, i per voluntat pròpia. \| lloc = ''Victus'', Victus, Capítol 3, pàg. 402 \| notes = }} {{Cita \| cita = La política és dolenta; la guerra és dolentíssima. Només hi ha una cosa que superi aquests dos mals: un monstre anomenat política de guerra. \| lloc = ''Victus'', Victus, Capítol 3, pàg. 407 \| notes = }} {{Cita \| cita = En [[Jean-Jacques Rousseau\|Rousseau]] tenia raó: el salvatgisme no és a fora, sinó a sota; el salvatge no viu a les latituds exòtiques, sinó al nostre interior més recòndit. \| lloc = ''Victus'', Victus, Capítol 3, pàg. 410 \| notes = }} {{Cita \| cita = Sentència del gran [[Heròdot]]: ≪En la pau, els fills enterren els pares; mentre que en la guerra, els pares enterren els fills≫. El que va passar a Barcelona va excedir la màxima d'Heròdot: alguns van enterrar els seus fills i els seus néts. \| lloc = ''Victus'', Victus, Capítol 12, pàg. 535 \| notes = }}

Albert Sánchez Piñol: diferència entre les revisions