Usuari:Docosong/Locució llatina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 2:
Les '''locucions llatines''' són expressions en [[llatí]] que s'utilitzen en [[català]] amb un significat pròxim a l'original. En l'ús popular aquestes locucions es coneixen com a «llatinades». Atès que el llatí va ser la llengua d'expressió cultural i científica en [[Europa]] fins al segle XVIII, moltes locucions han perviscut en el [[llenguatge jurídic]], filosòfic, tècnic, religiós, mèdic i científic.
En l'ús de les locucions llatines hi ha a més a més una actitud mixta, pel fet que, a vegades, són usades per persones que no coneixen bé la llengua llatina, i això és motiu d'errors freqüents. Aquest és el cas de la locució *''de motu proprio''; l'ús correcte és sense preposició, ja que es tracta d'un ablatiu, i cal dir [[motu proprio|''motu proprio'']]. El mateix passa amb
El mal ús del llatí és satiritzat en ''Fray Gerundio de Campazas'', novel·la castellana del [[segle XVIII]] escrita pel [[José_Francisco_de_Isla|pare Isla]].
Línia 643:
;''Vae victis!''
:Ai dels vençuts; paraules atribuïdes al cabdill gal [[Brennus (segle IV aC)|Brennus]], quan el seu poble va assaltar [[Roma]] ([[390 aC]]).
;''[[Varium et mutabile semper femina]]''
:La dona és quelcom variant i canviant; vers de l'[[Eneida]] de [[Virgili]].
;''[[Veni, vidi, vici]]
| |||