Molí: diferència entre les revisions
màquina emprada en la mòlta
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Tema |nom = Molí |imatge = DK Fanoe Windmill01.JPG |descripció = Molí de vent (Dinamarca) |Viquipèdia = Molí |Viquitexts = |Viccionar...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 09:36, 6 juny 2014
El molí és una màquina desintegradora emprada en la mòlta de grans i, en general, de materials sòlids. També s'anomena molí l'edifici sencer on s'allotja aquesta maquinària.
 Molí de vent (Dinamarca) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
- Cada u tira l'aigua al seu molí i deixa sec el seu veí.[1]
- Civada que es duu al molí, troba el lladre pel camí.[2]
- D'aigua passada, molí no en mol.[1]
- El moliner tira l'aigua cap al seu molí.[1]
- Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí.[3]
- Per Sant Martí, l'aigua al molí i tasta el vi.[1]
- Per Sant Martí, no mol el molí.[4]
- Per Santa Caterina, el molí no fa farina.[5]
- Quan un molí no mol, arri, a un altre.[1]
- Qui amb ordi va al molí, troba el lladre pel camí.[1]
- Qui primer arriba al molí, primer mol.[1]
- (var.) En es molí, qui primer hi és, primer engrana.[1]
Frases fetes
Recull de frases fetes sobre els galls recollides pel Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:[1]
- Arribar al molí i fer farina.
- Arribar a un lloc per fer una cosa, i fer-la tot seguit.
- Combregar amb rodes de molí.
- Enganyar grosserament.
- Els molins no molen
- (Mall.) Fer poc vent.
- Fer anar (o tirar) l'aigua al seu molí
- Obrar cercant la pròpia conveniència.
- Fer un molí i no saber l'aigua d'on ha de venir.
- (Empordà) Fer una cosa sense haver calculat els seus inconvenients o dificultats.
- No me la portaràs al molí!
- Amenaçar a algú que es no es quedarà sense càstig.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2.
- ↑ Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.