Alfons Borrell i Palazón: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
ordre seqüencial |
||
Línia 7:
|Commons =
}}
'''{{w|Alfons Borrell i Palazón}}''' ([[Barcelona]], 3 de juny de 1931) és un pintor abstracte [[Catalunya|català]], establert a Sabadell.
== Cites ==
{{Cita
| cita =
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 24 d'octubre de 2011
| notes =
| refs = <ref name=herba/>
| refs = <ref name=palau>{{ref-web|cognom=Maria Palau|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/-/706867-pinto-com-si-dones-menjar-als-ocells.html?utm_source=botons&utm_medium=com_elpunt&utm_campaign=facebook|consulta=28 gener 2014|títol=“Pinto com si donés menjar als ocells”|data=8 de gener de 2014|editor=El Punt Avui}}</ref> ▼
}}
{{Cita
| cita = La meva obra és un llop amb pell de xai.
| cita = A vegades em diuen: "Oh, quin blau més bonic!". "Mira-te'l bé, que té gat amagat", responc jo. Hi ha una ironia en la meva pintura...▼
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 24 d'octubre de 2011
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
| cita =
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 24 d'octubre de 2011
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
| cita = Això és pintar: plantar una llavor, mirar com creix, podar unes branques.▼
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 24 d'octubre de 2011
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
| cita =
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 24 d'octubre de 2011
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
| cita = Què punyeta vol dir ser artista? N'hi ha tants que van d'artistes per la vida i no saben ni què és la vida. Artistes que van de vedets i tenen una obra absolutament mediocre. A mi, si vols que et digui la veritat, m'agradaria ser invisible.▼
| cita = Em miro les meves obres i hi veig un individu que em mira amb mala intenció i m'etziba: “No m'emprenyis! No em toquis més, que ja tinc vida pròpia!” Les obres acaben sent això, personatges autònoms.▼
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 24 d'octubre de 2011
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
| cita = [A la pregunta: "Li ve de gust recordar els happenings del grup Gallot? Per exemple, aquella gran pintada enmig de la plaça de Catalunya el 1960?, respon:] Gens de gust. Allò va ser un drama. Només em va servir per aprendre una cosa: que havia de començar de zero. Vaig ser massa innocent. El meu món era més intimista i solitari, molt lluny de l'espectacle. Ah, i tots van acabar fent figuració. Em vaig agafar una pausa de set anys, perquè, de fet, jo tenia un ofici, era rellotger, i havia de pujar la família. Però la consciència de pintor no la vaig perdre mai.▼
| cita = A mi no m'agrada viatjar. Jo a les set de la tarda a Nova York i a París ja no sé què fer. I trobo a faltar casa meva, el meu jardí, els meus peixos, els ocellets que em vénen a veure... Aquest és el gran paisatge. La pintura la tinc aquí, no em cal anar enlloc. Jo faig viatges interiors.▼
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 24 d'octubre de 2011
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
| cita = [Joan Brossa] era un poeta maleït, un malcarat, tenia un caràcter molt difícil... sí, d'acord, però també era tot el contrari. Vam ser molt amics. Jo l'admirava molt i ell em va ajudar molt. Per exemple, quan vaig exposar al Centre Pompidou de París.▼
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 24 d'octubre de 2011
| notes =
| refs = <ref name=herba/>
| refs = <ref name=herba>{{ref-web|cognom=Maria Palau|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/459350-alfons-borrell-per-poder-pintar-un-paisatge-thauries-de-menjar-lherba.html|consulta=28 gener 2014|títol=Alfons Borrell: “Per poder pintar un paisatge t'hauries de menjar l'herba”|data=24 d'octubre de 2011|editor=El Punt Avui}}</ref> ▼
}}
{{Cita
| cita =
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 8 de gener de 2014
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
| cita =
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 8 de gener de 2014
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
▲| cita = A vegades em diuen: "Oh, quin blau més bonic!". "Mira-te'l bé, que té gat amagat", responc jo. Hi ha una ironia en la meva pintura...
▲| cita = Això és pintar: plantar una llavor, mirar com creix, podar unes branques.
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 8 de gener de 2014
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
| cita = Jo
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 8 de gener de 2014
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
| cita = Entenc la pintura com un tint: entres dins del mar i, quan en surts, no és que sents l'aigua salada sinó que et veus tenyit de blau.
▲| cita = Què punyeta vol dir ser artista? N'hi ha tants que van d'artistes per la vida i no saben ni què és la vida. Artistes que van de vedets i tenen una obra absolutament mediocre. A mi, si vols que et digui la veritat, m'agradaria ser invisible.
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 8 de gener de 2014
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
▲| cita = Em miro les meves obres i hi veig un individu que em mira amb mala intenció i m'etziba: “No m'emprenyis! No em toquis més, que ja tinc vida pròpia!” Les obres acaben sent això, personatges autònoms.
▲| cita = [A la pregunta: "Li ve de gust recordar els happenings del grup Gallot? Per exemple, aquella gran pintada enmig de la plaça de Catalunya el 1960?, respon:] Gens de gust. Allò va ser un drama. Només em va servir per aprendre una cosa: que havia de començar de zero. Vaig ser massa innocent. El meu món era més intimista i solitari, molt lluny de l'espectacle. Ah, i tots van acabar fent figuració. Em vaig agafar una pausa de set anys, perquè, de fet, jo tenia un ofici, era rellotger, i havia de pujar la família. Però la consciència de pintor no la vaig perdre mai.
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 8 de gener de 2014
| notes =
| refs = <ref name=
}}
{{Cita
▲| cita = A mi no m'agrada viatjar. Jo a les set de la tarda a Nova York i a París ja no sé què fer. I trobo a faltar casa meva, el meu jardí, els meus peixos, els ocellets que em vénen a veure... Aquest és el gran paisatge. La pintura la tinc aquí, no em cal anar enlloc. Jo faig viatges interiors.
▲| cita = [Joan Brossa] era un poeta maleït, un malcarat, tenia un caràcter molt difícil... sí, d'acord, però també era tot el contrari. Vam ser molt amics. Jo l'admirava molt i ell em va ajudar molt. Per exemple, quan vaig exposar al Centre Pompidou de París.
| lloc = Entrevista ''El Punt Avui''
| data = 8 de gener de 2014
| notes =
| refs = <ref name=
}}
== Referències ==
{{referències|2
▲
▲
}}
{{ORDENA:Borrell Palazon, Alfons}}
[[Categoria:
| |||