Joventut: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 31:
}}
=== Sense referències ===
 
 
*“Contava amb gran complaença tots els seus afers, com si no puguessin existir interessos més greus que els d’ell; i hi havia tal ingenuïtat en l’expressió del seu egoisme jovenívol, que el seu auditori, encara que disposat a la burla, se l’escoltava amb benvolença” (“Guerra i Pau”, 1866, de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
*“No és meravellós com els joves sempre alegren la casa? Mai no apaguen el llum!” (No en consta l’autor)
Linha 60 ⟶ 58:
* “Només uns dits joves, si encara són nets, guariran les plagues de l’estesa pell” (“La Pell de Brau”, XLI, 1960, Salvador Espriu).
* “L'heroi és estranyament semblant als qui moren joves” Rainer Maria Rilke
* “L’hora nostra és arribada,
 
tots ens hem desensonyat
 
amb el front il•luminat
 
per la llum d’una altra albada.
 
I esperem que surti el sol
 
per cantar-ne l’alegria;
 
quan veurem que s’alça el dia
 
alçarem, cantant, el vol.
 
Com aucells ens alçarem
 
movent l’aire amb la volada;
 
com a núvols creixerem
 
amb remors de pedregada.
 
I en les serres avials
 
remourem la gran tempesta
 
fins que el sol, veient-nos alts,
 
ens vesteixi amb llums de testa.
 
I per l’aire, llavors pur,
 
de la Pàtria rabejada,
 
baixarem amb vol segur
 
a repòs de migdiada” (Cant dels joves, de Joan Maragall)
 
* “Defuig les passions de joventut; deleix-te pel bé, la fe, l'amor i la pau, juntament amb els qui invoquen el Senyor amb un cor net” (2ª Timoteu 2:22).
* “I recorda't del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguin els dies dolents i arribin aquells anys en què ja no dóna gust de viure;... Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va” (Cohèlet 12:1 i 8).
Linha 119 ⟶ 77:
* “Si hom no s’enlaira i lluita quan és jove i fort, quan ha d’enlairar-se i combatre, i s’enfonsa així en la malfeineria i en la manca de determinació, no trobarà mai el camí de la saviesa” (Del principal llibre sagrat budista, escrit en Pali, “Dhammapada”, La sendera, 20/280).
* “El meu fons sentimental es formà en un període relativament curt de la infantesa i de la primera joventut, un temps que abraçà un parell de lustres, dels deu o dotze fins als 22 ó 23 anys. En eixe temps tot fou per a mi transcendental: les persones, les idees, les coses, l’ensopiment: tot se’m quedà gravat de manera forta, aspra i indeleble. Avançant després per la vida, la sensibilitat se’m calmà i se m’esmussà prest, i les meves emocions prengueren l’aire de sensacions passatgeres i més amables, de turista” (Pio Baroja, 1872-1956, novel•lista i metge basc, membre de la generació del 98).
* “Amb tan estranya indolència i apatia
 
els uns, amb llur malícia els altres, deixen
 
o fan que la mentida en aqueix món regni.
 
Però la joventut què diu? Si és l'egoisme
 
qualitat sols de vells, com no es prepara
 
a transformar-ho tot, en bé dels pobles?
 
Què fa almenys dels joves la part més alta,
 
la part que pels seus títols o fortuna
 
ha de donar a l'altra gent exemple?
 
Vestit amb la llibrea de la moda,
 
ridícula com sempre en sos capritxos,
 
ací en teniu un d'ells. Del seu cap cuida
 
molt més el perruquer que el catedràtic;
 
amic de ballarines i toreros.
 
Entre visites, jocs, passeigs i teatres,
 
ni té temps de pensar: treballa sempre
 
En veure com aquest i aquells tants homes,
 
veritat i virtut, on puc trobar-vos?
 
Que en el poble, tu, em dius? I on és el poble?
 
És la munió de gent que alegre xiscla
 
i a la plaça de bous té l'Ateneu?
 
És la que per carrers i places corre,
 
"Visca la llibertat!" cridant contenta,
 
i és esclava, primer de sa ignorància,
 
després de ses passions, després dels ídols
 
que, per demà cremar, avui aixeca? (“Epístola” De Joaquim Maria Bartrina, Reus, 1850 - Barcelona, 1880; científic i escriptor).
* “Durant un cert temps tot ésser jove de vitalitat normal nodreix el desig íntim de djur una vida irregular. És que tot ordre se li apareix com a rutina” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1946, filòsof i científic alemany).
* “Gent jove i llenya verda, tot és fum” “Als trenta anys vénen els desenganys”.
Linha 197 ⟶ 104:
*“El fet que permeteu i permetin als nois d’existir de cap manera és evidència d'una paciència cristiana notable entre els homes” (Ambrose Bierce).
* “Els nois estan més enllà de la distància de quelcom que estàigui entenent efectivament, almenys quan ells estan entre les edats de 18 mesos i 90 anys” (James Thurber).
* "Era temps de combat, de les idees,
 
era el temps dels llibres i dels càntics,
 
dels amics i de les cites clandestines,
 
mentre esperàvem el gest o la paraula
 
que exigia l'ofrena,de desig i joventut".
 
“Déu beneesca els jorns i les nits que s'escolaren...!,
 
ens semblàven, en desplegar-se,un nenúfar fragant,
 
el blanc fullam del qual eren els dies de bella esplendor,
 
i llur floró negre era la nit que escurça la vida” ("El Collar de la Coloma",del poeta i conspirador del partit eslau Ibn Hazm, alandalusí de Còrdova,al principi de la divisió del Khalifat en taifes,a Xàtiva al-Jamila, Xarq-al-andalus, 1022).
* “Terrible animal són vint anys. No hi ha batalla tan sagnant ni tan travada escaramussa com la que la jovenesa duu amb si” (Mateo Alemán, 1547-c.1614, escritor castellà).
* “Fidel Castro...no era pas una figura insòlita en la política llatinoamericana: un jove vigorós i carismàtic d’una rica família de terratinents, amb idees polítiques confuses, però decidit a mostrar el seu coratge personal i a convertir-se en l’heroi de qualsevol causa de la llibertat contra la tirania que li fos presentada en un moment adient” (Eric Hobsbawm, “Historia del siglo XX. 4–. Crítica”, Grijalbo Mondadori, Barcelona).