|
| refs = <ref name="boli" />
}}
=== Sense referències ===
* A l'[[amor]] el pinten cec i amb ales. Cec per a no veure els obstacles i amb ales per a salvar-los.
* Benaventurats els nostres imitadors perquè d'ells sortiran els nostres defectes.
* Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada.
* Creieu-vos-ho, per a fer-nos estimar no hem de preguntar mai a qui ens estima: Ets feliç?, sinó dir-li sempre: Què feliç sóc!
* Diuen que em burlo de tot, em ric de tot, perquè em burlo d'ells i em ric d'ells, i ells creïn ser-ho tot.
* [[Déu]] castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills.
* L'[[amic]] que sap arribar al fons del nostre cor, aquest, com tu, ni aconsella ni recrimina; mestressa i calla.
* L'amor és com [[Don Quijote de la Mancha|Don Quijote]]: quan recobra el judici és per a morir.
* L'amor és com el foc. Veuen abans el fum els que estan fora... que les flames els que estan dintre.
* L'amor és el més semblant a la [[guerra]], i una guerra en la que és indiferent vèncer o ser vençut, perquè sempre es guanya.
* L'amor dels jueus al seu poble només es tradueix per odi als altres pobles de la terra; odi disfressat d'amor a una idea, que és el més abstracte que pot estimar-se i en nom de la qual es predica la destrucció de tot l'existent, Humanitat inclusivament. On vegeu ruïnes i estralls, podeu assegurar que per allà hi ha passat el jueu. (''Memòries, part 1'')
* El veritable amor, l'amor ideal, l'amor de l'ànima, és el qual només desitja la felicitat de la persona estimada, sense exigir-li a canvi la nostra.
* El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix.
* A la baralla, es coneix al soldat; només amb la [[victòria]], es coneix al cavaller.
* A la vida, el més trist, no és ser del tot desgraciat, és que ens falti molt poc per a ser [[felicitat|feliços]] i no puguem aconseguir-ho.
* És tan lletja l'[[enveja]] que sempre camina pel món disfressada, i mai més odiosa que quan pretén disfressar-se de justícia.
* L'[[admiració]] no interroga mai; amb admirar comprèn.
* La [[cultura]] és la bona educació de l'enteniment.
* L'estimació depèn de creure o no creure en qui s'estima; l'amor, aquesta és la seva tragèdia, encara que no crea, mestressa.
* L'[[ironia]] és una tristesa que no pot plorar i somriu .
[[Fitxer:Jacinto Benavente y Martinez.jpg|thumb|"Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada."]]
* La [[vanitat]] fa sempre traïció a la nostra prudència i encara al nostre interès.
* La [[vida]] ens diu amb les seves lliçons que, alguna vegada, per a ser bo, cal deixar de ser honrat.
* Les [[dona|dones]] estimen, freqüentment, a qui s'ho mereix menys; i és que les dones prefereixen fer almoina a donar premis.
* El millor és donar-los als altres un paper agradable en la vida, perquè el representin bé.
* El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons.
* Els pobles febles i fluixos, sense voluntat i sense consciència, són els que es complauen a ser mal [[govern|governats]].
* No hi ha sentiment que valgui; l'amor és una ocupació com una altra qualsevol.
* Per a comprendre el dolor no hi ha intel·ligència com el dolor mateix.
* Pensi vostè que sempre és més noble enganyant alguna vegada que desconfiant sempre.
* Sí, vas creure fer-ho bé, el que era bo per a tu; així buscant nostre bo cadascú, entre tots deslliguem el mal sobre la terra.
* Si la gent ens escoltés els pensaments, pocs escaparíem d'estar tancats per [[bogeria|bojos]].
* Si els homes haguessin triomfat del dolor i de la mort, potser ja no haguessin desitjat gens, i sense desitjar alguna cosa, val la pena viure?
* Si murmurar la [[veritat]] encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser mai més que la venjança dels covards.
* Tots creuen que tenir [[talent]] és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pot ser qüestió de talent.
* Una hora d'[[alegria]] és alguna cosa que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat la nostra destinació.
* Una idea obsessiva sempre sembla una gran idea, no per ser gran, sinó perquè plena tot el cervell.
== Referències ==
{{referències|refs=
| 