Viquidites

Art: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 23:
| refs = <ref name="evene" />
}}
== Sense referènccies ==
*“Fer de les nostres vides la millor obra d'art. Jo necessitaria diverses vides per a aconseguir tot el que m'apassiona, és a dir, hauria de ser gat. Déu s’apiadi de mi per voler condensar-lo tot en una sola (només Ell m’entén i millor que jo mateix)” (Autocitació).
*“Ὁ βίος βραχὺς, ἡ δὲ τέχνη μακρὴ... / L’art és llarga; la vida, breu” (“Aforismes”, I:1; d’Hipòcrates de Kos, ca. 460-ca. 370 a. C., metge grec, conegut com pare de medicina científica moderna).
Linha 33 ⟶ 34:
*“Els interessos de l’art són gairebé els mateixos que els de la intel•ligència. Aquesta deixa igualment subsistir els objectes en la pròpia llibertat” (Georg Wilhelm Friedrich Hegel, 1770-1831, filòsof alemany).
*“Els artistes que generalment creuen en ideals falsos són desagradívols en llur tracte” (No en consta l’autor).
*“Plau-me avançar per un jardí desert
quan creix l'ombra dels arbres gegantina,
vegent sota el ramatge que s'inclina
com lluny blaveja l'horitzó entrobert,
veient muntanyes de contorn incert,
i en la pols d'or amb que la llum declina
daurada vagament qualque ruïna
dins la planura que en la mar es perd ...
Plau-me veure de marbres rodejat
l'estany, on neden sobre l'aigua pura
bells cignes de plomatge immaculat.
I plau-me omplir la quietud obscura
de mon cor, amb la triple majestat
de la història, de l'art i la natura”.
(“Dins un jardí senyorial”, Miquel Costa i Llobera, poeta nacional català, Pollença 1854-Palma 1922).
*“Els xamans entenen per disciplina la capacitat de plantar cara amb serenitat a circumstàncies que no vénen incloses en les nostres expectatives. Per a ells, la disciplina és un art: l’art d’enfrontar-se a l’infinit sense vacil•lar, no perquè sien forts i durs, sinó perquè estan plens d’estupefacció” (“El Costat Actiu de l’Infinit”, Don Joan Matus). “El decurs de la Natura és l’art de Déu” (Edward Young).
*“El jazz és una meditació honesta sobre l’amor, deia Abbey Lincoln. I és un capbussament, amb un sol interior que enllumena, un interior curull de tantes vivences, en l’oceà del record; amb una melangia que fa de tallafocs contra la tristesa de la natura humana i de les desgràcies de la vida i del món. Un contrapès entre la serenitat de la música (l’experiència apresa i l’elegància de l’autocontrol i del martiri inevitable) i l’esgarrament del sentiment intens de la veu del blues, que narra als altres allò que vessa del cor, les amistats perdudes, la gent estimada que faltà” (Autocitació).
*“La modèstia és l'art d’encoratjar la gent per tal que trobin per si mateixos com ets de meravellós” Anònim.
*“La vida és superior a qualsevol art. I, més encara, l’home qui atansa sa vida a la perfecció és el major artista. Perquè, ¿què és l’art sens el fonament d’una vida noble?” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
“L’Art és una col•laboració entre Déu i l’artista, i la part menor- l’artista- hi fa allò millor” (André Paul Guillaume Gide, 1869-1951, escriptor francès).
*“Els xamans entenen per disciplina la capacitat de plantar cara amb serenitat a circumstàncies que no vénen incloses en les nostres expectatives. Per a ells, la disciplina és un art: l’art d’enfrontar-se a l’infinit sense vacil•lar, no perquè sien forts i durs, sinó perquè estan plens d’estupefacció” (“El Costat Actiu de l’Infinit”, Don Joan Matus).
* La cançó és un art popular. Una expressió del carrer. - [[Charles Aznavour]]
* ...obra d'art com un objecte que fabricat per l'home reclama ser estèticament experimentat",... - [[Erwin Panofsky]]
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/wiki/Art»