Virginia Woolf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 117:
* "No són les catàstrofes, els assassinats, les morts, les malalties les quals ens envelleixen i ens maten; és la manera com els altres miren i riuen i pugen les escalinates del bus" (''La cambra de Jacob'')
* "Crec que totes les novel·les tracten del caràcter i que és per a expressar el caràcter, no el somni de doctrines, el cantar cançons o el celebrar les glòries de l'Imperi Britànic que la forma de la novel·la, tan rica, elàstica i viva, va evolucionant." (''Mr. Bennett and Ms. Brown'')
* "El que crec és que si vivim més o menys un altre segle- parlo de la forma de vida col•lectiva que és la vida real i no de les petites vides separades que cadascú del nosaltres viu com a individual- i tenim cinc-centes lliures l’any i habitacions pròpies; si adquirim l’hàbit de la llibertat i el coratge d’escriure exactament el que sentim; si escapem una mica de la mundana sala d’estar i veiem els éssers humans no sempre en relació entre ells sinó en relació amb la realitat; i també el cel i els arbres o el que sigui que duen dins; si podem mirar més enllà del fantasma de Milton, cap ésser humà hauria d’apartar la vista del panorama; si ens enfrontem al fet, i és un fet, que no hi ha cap braç al que enganxar-se, sinó que anem sols i la nostra relació és amb el món de la realitat, no només el món d’homes i dones, la oportunitat arribarà i la poeta morta germana de Shakespeare ocuparà el cos que va ser tant sovint enterrat. Extraient l’essència de les desconegudes que foren les precursores, com va fer el seu germà abans que ella, ella naixerà. Ara bé que ella vingui sense aquesta preparació, sense el nostre esforç, sense la condició de que quan ella neixi li serà possible viure i escriure la seva poesia, no ho podem esperar, perquè seria impossible. Però defenso que ella vindrà si nosaltres treballem per ella, i que aquesta feina, fins i tot en la pobresa i la foscor, val la pena." (''Una càmra pròpia'')
* "És obvi que els valors de les dones difereixen amb freqüència dels valors creats per l'altre sexe i no obstant això són els valors masculins els que predominen" (''Una cambra pròpia'')
* "La bellesa d’un món que és apunt de sucumbir, és una arma amb dos talls, un de riure, un altre d’angoixa, i els dos desquartitzen el cor." (''Una cambra pròpia'')
| |||