Revisió del 02:07, 11 feb 2013 modifica Gimlinu (Discussió \| contribucions) 262 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 02:14, 11 feb 2013 modifica desfés Gimlinu (Discussió \| contribucions) 262 edits →‎El jardín de senderos que se bifurcan Edició següent →
Línia 210: {{Cita\|...els miralls i la còpula són abominables, perquè multipliquen el nombre dels homes.\|lloc=Tlön, Uqbar, Orbis Tertius\|original=...los espejos y la cópula son abominables, porque multiplican el número de los hombres.\|idioma=Castellà}} {{Cita\|L'executor d'una empresa atroç ha d'imaginar que ja l'ha complert, s'ha d'imposar un futur que sigui irrevocable com el passat.\|lloc=El jardín de senderos que se bifurcan\|original=El ejecutor de una empresa atroz debe imaginar que ya la ha cumplido, debe imponerse un porvenir que sea irrevocable como el pasado.\|idioma=Castellà}}▼ {{Cita\|Per un d'aquests gnòstics, el visible univers era una il.lusió o (més precisament) un sofisma. Els miralls i la paternitat són abominables (mirrors and fatherhood are hateful) perquè el multipliquen i el divulguen.\|lloc=Tlön, Uqbar, Orbis Tertius\|original=Para uno de esos gnósticos, el visible universo era una ilusión o (más precisamente) un sofisma. Los espejos y la paternidad son abominables (mirrors and fatherhood are hateful) porque lo multiplican y lo divulgan.\|idioma=Castellà}} ▲{{Cita\|L'executor d'una empresa atroç ha imaginar que ja l'ha complert, s'ha d'imposar un futur que sigui irrevocable com el passat.\|lloc=El jardín de senderos que se bifurcan\|original=El ejecutor de una empresa atroz debe imaginar que ya la ha cumplido, debe imponerse un porvenir que sea irrevocable como el pasado.\|idioma=Castellà}} {{Cita\|Em va semblar increïble que aquell dia sense premonicions ni símbols fos el de la meva [[mort]] implacable. [...] Jo, ara, m'anava a morir? Després vaig pensar que totes les coses li passen a un precisament, precisament ara. Segles de segles i només en el present passen els fets; innombrables homes en l'[[aire]], la [[terra]] i el [[mar]], i tot el que realment passa em passa a mi...\|lloc=El jardín de senderos que se bifurcan\|original= Me pareció increíble que ese día sin premoniciones ni símbolos fuera el de mi muerte implacable. [...] ¿yo, ahora, iba a morir? Después reflexioné que todas las cosas le suceden a uno precisamente, precisamente ahora. Siglos de siglos y sólo en el presente ocurren los hechos; innumerables hombres en el aire, en la tierra y el mar, y todo lo que realmente pasa me pasa a mí...\|idioma=Castella}}

Jorge Luis Borges: diferència entre les revisions