Perejaume: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 12:
{{Cita
| cita = Jo crec que el lloc és un do, com el temps, que també és un do
| autor = PereJaume
| lloc = Barcelona
| data = 2012
Línia 19:
| idioma =
| refs = <ref name="RWM">{{Citar publicació |article=: Perejaume |url=http://rwm.macba.cat/ca/especials/fons_audio_perejaume/capsula |publicació=Ràdio Web MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona |volum= |exemplar=FONS ÀUDIO #16 |data=31/12/2012 |pàgines= |issn=}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = Allà on peses és un do, poder pesar en aquí és un do, per tant tots els lloc són extraordinaris i equivalents em sembla que hem abusat massa de jerarquitzar el món. què t’agrada més això o allò? Jo ho trobo una mica folclòric tot això
| autor =
| lloc = Barcelona
| data = 2012
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="RWM"/>
}}
 
{{Cita
| cita = Només perdura el que es repeteix
| autor =
| lloc = Barcelona
| data = 2012
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="RWM"/>
}}
 
{{Cita
| cita = Des d'aquesta visió rural, tot el món dels arxius és una mala convivència amb l’oblit. Com pot ser l’oblit fèrtil?
L'oblit és com el femer. el femer s’ha de cultivar com el camp. L'oblit s'ha de veure com un espai generatiu
| autor =
| lloc = Barcelona
| data = 2012
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="RWM"/>
}}
 
{{Cita
| cita = Foix diu "tot és u", però és que a més ho diu amb monosílabs.
| autor =
| lloc = Barcelona
| data = 2012
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="RWM"/>
}}
 
{{Cita
| cita = També és limitada la imaginació, la creativitat, el marge d’operació de les metàfores. Tot això es gasta.
| autor =
| lloc = Barcelona
| data = 2012
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="RWM"/>
}}
 
{{Cita
| cita = Les coses ens sedueixen molt per la pèrdua. Funcionen molt elegíacament
| autor =
| lloc = Barcelona
| data = 2012
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="RWM"/>
}}