Josep Maria Ainaud de Lasarte: diferència entre les revisions
historiador, periodista i polític català
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Persona |nom = Josep Maria Ainaud de Lasarte |imatge = Josep Maria Ainaud de Lasarte en una foto familiar 220.jpg |descripció = Josep Maria Aina...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 10:04, 10 ago 2012
Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític. Estudiós de personatges emblemàtics del catalanisme com Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol i Enric Prat de la Riba, la seva obra gira al voltant de la difusió de la cultura i la història de Catalunya.
 Josep Maria Ainaud de Lasarte | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 13 de juny de 1925 |
| Mort |
Barcelona, 9 d'agost de 2012 (87 anys) |
| Ocupació | Periodista, polític, historiador, escriptor, advocat i activista cultural |
 | |
Cites
- A la vida hi ha tres possibilitats: ser, tenir i aparentar. 'Ser', per mi, és el més important. El tenir t'ajuda a ser. I, finalment, aparentar, és el pitjor i l'origen de la corrupció, per exemple.[1]
- A la vida no ets altra cosa que el que has après.[1]
- A moltes persones els fa por veure's al mirall i adonar-se que no han arribat on volien arribar.[1]
- Catalunya no és una raça, sinó una cultura, i per això no exclou ningú que s'hi vulgui integrar.[1]
- Jo reivindico el dret de les persones a equivocar-se i a no haver de guanyar sempre.[1]
- Jo sóc una persona rica perquè gasto menys del que guanyo.[1]
- L'erudició és saber tot allò que no interessa a ningú.[1]
- L'única norma que tinc per ser feliç és valorar més el que tinc que el que em falta.[1]
- La política es basa a construir el futur i preveure'l. I prou[1]
- Quan ets gran, saps com ho has de fer, però ja no ho pots fer.[1]
- Una de les condicions essencials d'un líder polític és conèixer la gent.[1]
- Una de les coses que trobo a faltar a la societat és la solidaritat i l'esperit de convivència.[1]