Viquidites:Llanceu-vos-hi!: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
'''GEGANTS DE NAVÀS'''
'''
Introducció.'''
Ja fa aproximadament 45 anys que Navàs té gegants al poble. Els primers que es van comprar van ser els pubills, el Jordi i la Montserrat, els quals van néixer gràcies a la iniciativa impulsada pels pubills del poble, uns 120 navassencs. Gràcies a les aportacions econòmiques dels pubills i de l’Ajuntament de Navàs, es van poder pagar les 50.000 pessetes que valien els gegants i es van poder estrenar el 28 d’agost de 1966 amb motiu de la Festa Major. Més tard, el 1982, es van comprar dos gegants més, el Genís i l’Eulàlia, que segons documents de l’arxiu municipal, representen els pares del Jordi, però segons les veus populars, representen els pares de la Montserrat.
Actualment, la Colla de Geganters de Navàs, una trentena de joves, s’encarreguen dels gegants sempre per fer-ne un ús al servei del poble, així com participar a les festes més destacades del poble com ara la Fira de Primavera i la Festa Major. A més, els gegants participen a les festes i trobades geganteres d’altres pobles d’arreu de Catalunya per representar el poble de Navàs. Aquests són uns geganters que treballen per la cultura catalana i és per això que l’any 1996, coincidint amb el 30è aniversari dels gegants pubills, se’ls va atorgar el Premi Flama, un premi que s’atorga a les persones o entitats de Navàs que han portat a terme al llarg de la seva vida una activitat a favor de la cultura popular catalana i del poble de Navàs.
“A mitjans del segle XIX, en Jordi i na Montserrat, jove parella, s’instal·len a Navàs. Construeixen la seva casa vora l’alzinar i conreen un petit tros de terra. El seu esperit decidit i emprenedor els fa prosperar aviat. Uns anys després, na Montserrat farà de teixidora en una fàbrica. Així en Jordi i na Montserrat aniran progressant. Arribà el moment que en Genís n’ Eulàlia, els pares d’en Jordi, deixaren la masoveria i vingueren a viure amb el seu fill al pla”.
Llegenda popular navassenca.
'''Els gegants pubills'''
A mitjans del s. XX, els pubills de Navàs es van proposar dotar el poble de Navàs amb una parella de Gegants. Per tirar endavant aquesta proposta van cridar a tots els pubills del poble perquè cada un d’ells, en la mesura de les seves possibilitats econòmiques, contribuís a finançar l’adquisició d’aquests gegants. A la primavera de 1966 a tots els pubills de Navàs els va arribar una carta on se’ls informava d’aquest nou projecte, així com també de la quantitat de diners que valien els gegants, que en total eren unes 50.000 pessetes.
Amb la quantitat de diners que van aportar els pubills del poble i amb l’ajuda econòmica que els va oferir l’Ajuntament de Navàs, que va ser gairebé la meitat de la despesa, la proposta de construir els Gegants Pubills de Navàs es va poder fer realitat. Amb això, el 28 d’agost de 1966, diumenge de Festa Major a Navàs i, enmig d’una gran expectació, es van poder estrenar els Gegants Pubills. El lloc triat va ser l’emblemàtica Plaça de l’Ajuntament i els nous gegants de Navàs van ser batejats amb els noms de “Jordi del Pla de l’Alzineta” i “Montserrat del Pla de Santa Eulàlia” o coneguda també amb el sobrenom de “Pubilla de la creueta”.
Per a l’ocasió també es van buscar uns padrins, que foren en Josep Maria Pujols i Comaposada i na Mercè Sala i Ribes. A més, durant la festa del seu bateig també varen participar els gegants dels pobles de Súria i Cardona.
Amb aquesta parella de gegants, el poble de Navàs va enriquir una mica més el seu patrimoni, ja que l’any abans s’havien inaugurat sis capgrossos i més endavant, s’inauguraria la Colla de Cascavells.
Durant més de deu anys, les sortides d’en Jordi i na Montserrat només eren per la Festa Major i per la Fira de Primavera del poble, i no va ser fins l’any 1979 que van sortir per primera vegada de Navàs, participant en una multitudinària trobada de Gegants celebrada a Manresa. Quinze dies després, van participar a la primera trobada de Gegants de Sallent, apatrinant la geganta Ermessenda de Sallent. A partir d’aquest moment va començar una nova etapa pels gegants de Navàs, aquests van començar a participar en petites trobades de Gegants de la Catalunya central i, arran d’això, per la Fira de Primavera de l’any 1981 es va celebrar a Navàs la primera trobada de Gegants.
Durant més de quinze anys, els Gegants Pubills van ser els ambaixadors del poble de Navàs i van ser els qui participaven a les diferents trobades, però això va arribar a la seva fi. L’any 1996, amb motiu del seu 30è aniversari, els Gegants Pubills van ser restaurats i, per conseqüència, van romandre tancats. Mentrestant en Genís i l’Eulàlia, els gegants nous de Navàs, van començar a representar el poble.
Actualment, el Jordi i la Montserrat no surten de la població i romanen tancats a excepció de la Fira de Primavera i la Festa Major, on fan la seva posada en escena.
'''Caracterització:
Fitxa Tècnica:'''
'''
Els gegants nous'''
A finals dels anys setanta, una colla de joves de Navàs es va fer càrrec dels gegants de la població, formant així la Colla de Geganters.
Aquests geganters van constituir un grup estable i conscient de la responsabilitat cultural i tradicional que comportava mantenir l’entitat. Durant aquell temps s’havien trobat amb colles de geganters d’altres localitats i amb elles havien protagonitzat nombroses trobades i també la primera trobada de gegants que es va celebrar a Navàs per Fira de Primavera. Tot això ho van fer amb l’intent de donar a conèixer la població i els seus gegants als altres pobles, i, també, per recaptar diners per destinar-los a la restauració de les figures i, per més endavant, realitzar el projecte tan esperat per a tots: poder comprar uns gegants nous i tenir així dues parelles al poble.
El pressupost total per realitzar tot això pujava a unes tres-centes mil pessetes. Per aconseguir tots aquests diners, els geganters van comptar amb l’ajuda de tot el poble navassenc, que va participar al sorteig d’un xai, una caixa de cava i un pastís d’un quilo, que es va fer durant la Fira de Primavera de l’any 1981. A més, van comptar amb l’ajuda econòmica de l’ajuntament i d’algunes entitats bancàries.
La construcció dels nous gegants es va encarregar a un professional d’aquest món, el desaparegut mestre geganter Manel Casserras i Boix de Solsona.
Finalment, el 25 d’abril del 1982, amb motiu del 50è aniversari de la Fira de Primavera, els Gegants Nous es van presentar públicament davant dels assistents congregats a la plaça de l’ajuntament; centre neuràlgic de Navàs.
Els noms escollits van ser els de “Genís de la masia de Masadella” i “Eulàlia de la masia de Can Vall”. Aquests gegants representen els pares d’en Jordi, gegant pubill de la població, que han vingut a passar uns dies a casa seva. Els noms van ser escollits intentant ser fidels a noms fortament arrelats a la població. Genís per ser el patró de Navàs i Eulàlia per recordar l’antic Pla de Santa Eulàlia.
“Genís, de la masia de Sant Genís de Masadella. Aquí hi hagué el fogar espiritual, era la parròquia de la gent del pla de Navàs; al menys des de la dotzena centúria es constata una església dedicada a Sant Genís, màrtir del segle III, molt venerat a Catalunya durant l’Edat Mitjana. I també Genís, perquè es va adoptar com a patró de la nova parròquia de Navàs a finals del segle XIX.
Eulàlia, de la masia de Can Vall. Aquí es plantà la llavor del que serà el poble de Navàs. Can Vall, anomenat Can Navars en pergamins del segle X, acollirà amb el pas del temps un planter de cases de pagès que donaran com a fruit un esplet de comerços i de fàbriques. Ja en el segle XIV se sap que existia a Can Navars una capella, avui dissortadament perduda, dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, verge màrtir del segle IV, molt popular a l’Europa medieval. Eulàlia, des del seu mirador i en secret, vetllarà per la puixança de Navàs”.
Les colles convidades per presenciar l’acte varen ser les de Cabrianes, Manresa, Puig-Reig, Sallent, Viladomiu Nou i Avinyó. Els padrins d’aquests gegants fóren els senyors Jaume Pons i Manuel Sibila per la Geganta, i els senyors Josep Corominas i Josep Seriols pel Gegant.
Des de fa aproximadament vuit anys, en Genís i l’Eulàlia són els encarregats de representar la colla i la població de Navàs a les trobades d’altres pobles on són convidats.
Actualment, l’Eulàlia ha estat restaurada pel mestre Manel Casserras i Solè i el seu vestit està essent confeccionat de nou.
Aquest abril, els gegants nous van apadrinar el Llucià i la Mercè, la nova parella de gegants del Carrer de la Riera de Vic.
'''
Caracterització:'''
'''Fitxa tècnica:'''
Història de la Colla de Geganters de Navàs
A Navàs ningú no tenia cap experiència en això de portar gegants, així que els dies previs a l’arribada dels gegants pubills es vivien amb molta expectació i una certa por de no saber com manejar uns elements de tanta envergadura. Per assegurar el tret doncs, es va decidir llogar un parell d’homes alts i forts per portar els gegants. Quan van arribar a Navàs, els dos forçuts es van ficar dins l’estructura i van concloure que aquells estris eren de molt mal portar, que només es podien dur anant amb molt de compte i amb molta gent al voltant perquè semblava terriblement fàcil que perdessin l’equilibri i caiguessin per terra. En qualsevol cas, ballar, el que es diu ballar, ho veien impossible... Això va ser una galleda d’aigua freda que queia damunt les il·lusions de tota la colla. Tanmateix, n’hi va haver un, segurament el més baixet, que va decidir provar-ho per la seva banda. Davant la sorpresa de tots, no només va ser capaç de moure el gegant sinó que al cap de poca estona ja li feia donar voltes i començava a provar els passes de la coreografia que estaven preparant. Així, quedava clar que per portar els gegants val més manya que força!
A finals de la dècada dels 70, un grup de joves navassencs van prendre la iniciativa de fer-se càrrec de portar els gegants, tant per la Festa Major, com en altres actes i trobades dins i fora del municipi. De fet, durant els més de deu anys que havien passat des de la compra dels gegants pubills fins la formació de la Colla de Geganters, sempre els havien fet ballar un nombre molt reduït de persones, tan sols tres o quatre, i tot i que sempre comptaven amb l’ajut d’algú més per fer el trajecte fins la Plaça, l’arribada d’aquest grup de joves entusiastes es va viure amb la satisfacció de rebre un merescut relleu.
Els Geganters es van constituir com a un grup estable, conscients de la responsabilitat cultural que assumien, i ho feien engrescats amb la idea de donar més projecció als gegants com a figures representatives de Navàs. El 1981 van impulsar una empresa ambiciosa però que trobaven del tot necessària: fer una completa restauració dels gegants pubills i comprar una nova parella de gegants.
Actualment, la Colla de Geganters de Navàs ha iniciat una nova i particular tradició dins de l’acte del diumenge de Festa major: després de les sardanes, i d’una manera més aviat extraoficial, s’encarreguen de remullar una mica la festa. Els geganters solen triar, d’entre els seus conciutadans, alguns que, al seu parer, s’han fet notar per algun motiu. Poden ser persones relacionades amb la seva entitat o amb el món de la cultura navassenca en general, també polítics locals... Siguin quins siguin, escollits acaben dins la font de la Plaça de l’Ajuntament.
'''Ball de Festa Major.'''
El Ball de gegants de Navàs va ser estrenat l’any 1966 a la plaça de l’Ajuntament, amb motiu de l’estrena dels gegants pubills i de la Festa Major.
El compositor d’aquest ball va ser el senyor Josep Maria Castella, que, a més, va composar el Ball de Cascavells i el Ball de Nans. Castella tenia clar que l’esperit de país havia de quedar més palès que en la música dels nans, ja que els gegants representaven la part més noble d’aquest sentiment de pertinença i eren l’enaltiment suprem de les aspiracions d’un poble. Com sempre, això calia expressar-ho de forma molt subtil i, evidentment, sense verbalitzar-ho en cap moment. La dansa té una primera part més lleugera i alegre en la que els gegants ballen amb el poble, la seva gent, representada pels nans que participen en aquesta part de la dansa; la música pren després un caire radicalment diferent. La part central de la partitura agafa un to molt solemne i cerimoniós, gairebé un himne. És l’eix vertebral de la peça, que condensa tot l’orgull de sentir-se catalans i que vol ser el punt àlgid de l’acte.
En principi aquest ball només havia de ser ballat pels Gegants Pubills, el Jordi i la Montserrat, però per la Festa Major de 1982, aquest ball també va ser dansat per l’altra parella de gegants, estrenada pel 50è aniversari de la Fira de Primavera, celebrada al mateix any. Així dons, a partir d’aquell moment el ball és realitzat per les dues parelles de Gegants.
La coreografia d’aquest ball, representat únicament el diumenge de Festa Major, és molt senzill: es tracta de simbolitzar un festeig entre les dues parelles. És a dir, amb ell, cada gegant vol conquerir la seva geganta.
Quan s’estrenaren els nous gegants, el Genís i l’Eulàlia, el músic Josep Maria Conangla, va composar i harmonitzar un nou ball de gegants. Aquest però, només va ser ballat i interpretat un cop.
| |||