Utena: La Saga de la Fi del Món: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Capítol 39. Algun dia brillarem juntes: enllaç, replaced: ferides → ferides (2) AWB
Línia 234:
{{Cita
| cita =
'''Àkio''': Anthy... l'espasa. Què et passa? Què esperes per donar-me-la?<br />'''Anthy''': És que jo...<br />'''Àkio''': Que te'n penedeixes? Al capdavall, he fet caure en desgràcia la teva amiga. Sí... sé que tot és culpa meva. Que m'odies pel que he fet? Si hagués volgut ser el príncep que era anys enrere, potser ningú hauria sofert cap mal. Però sempre he sentit les teves [[ferides]] i el teu [[dolor]]... com si fossin meus.<br />'''Anthy''': Germà. Tu que coneixies com era el món, vas escollir seguir aquest camí.<br />'''Àkio''': Jo que coneixia com ningú com eres, t'estimava i t'estimo.<br />'''Anthy''': Sí, germà.<br />'''Àkio''': Anthy, l'espasa. Molt ben fet, ets una bona noia, Anthy. Uh...! Uh...! El Portal de la Rosa. La porta on resta segellat el Poder per Revolucionar el món! Uhm... Ja vénen. Anthy!!<br />'''Utena''': Oh... Oh.. Hime... miya. No hi vagis. Hime...<br />'''Anthy''': El meu estimat heroi tafaner. Gràcies per deixar-me tastar un bri del que tu anomenes amistat. Adéu.<br />'''Utena''': No hi, vagis. Hime... miya. Hime...
| autor = Àkio, Anthy i Utena
| lloc = Capítol 39. Algun dia ballarem juntes
Línia 243:
{{Cita
| cita =
'''Àkio''': Milions d'espases que brillen a causa de la rancúnia dels ultratjats! Quan han vist l'espasa del príncep s'han sacsejat per alliberar el seu odi.<br />'''Dones xiuxiuejant''': La bruixa.. la bruixa.. la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa... la bruixa...<br />'''Utena''': Himemiya!! Himemiya!! Ah...<br />'''Àkio''': És el destí de la Núvia de la Rosa fer d'escut al príncep, i rebre al seu cos les espases que el vulguin atacar. Era el que l'Anshy desitjava fer per pròpia voluntat.<br />'''Utena''': Himemiya!! Himemiya!! Himemiya!! Himemiya!! Himemiya!!!<br />'''Àkio''': I ara al príncep li arriba el moment de trencar el darrer segell. És el moment d'obrir definitivament la porta d'un nou món. Uh...! Uh..! Iah...! Uh...! Huh...! Uh...!<br />'''Utena''': Àkio... Ajuda-la... ajuda la Himemiya. Àkio vés-hi. Ajuda-la. Salva, la Himemiya.<br />'''Dèus''': Val més que no et moguis. Després et curaré les [[ferides]]. Ets una bona noia... estàs plorant? La veus aquella porta amb la rosa al capdamunt? Darrera d'aquella porta hi ha, l'eternitat, la claror, el poder dels miracles. Si tens aquest poder, tot és possible. Però tu no ho pots fer. No veus que ets una noia, tu? A més, ets feble. Si tens aquest poder, tot és possible. Fins i tot podries alliberar-la del seu destí! Però com s'utilitza aquesta força...<br />'''Àkio''': Depèn de mi.<br />'''Dèus''': Vinga, no facis aquesta cara tan trista. Fins ara t'has esforçat de valent...! i no cal que et sentis culpable. I tot aquest temps, has guardat com un [[tresor]] l'Emblema de la Rosa. Té, et faré un petó com a recompensa. Aquest, és el teu consol.<br />'''Utena''': Iah...
| autor = Àkio, Utena i Dèus
| lloc = Capítol 39. Algun dia ballarem juntes