Maria de França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
text en català
+2
Línia 10:
| cita = Era costum entre els antics — Priscià ens ho testimonia — de dir les coses força obscurament en els llibres que llavors feien, per tal que els qui més endavant hi havien d'aprendre en poguessin glossar la lletra i incorporar-hi la seva interpretació.
| lloc = «Pròleg»
| original = Custume fu as anciëns, / Ceoceo testimonie Preciëns, / Eses livres que jadis faiseient / Assezassez oscurement diseient / Purpur cels ki a venir esteient / Ëe ki apendre les deveient, / Queque peüssent gloser la letre / Ee de lur sen le surplus metre.
| idioma = francès antic
| refs = {{sfn|Marie de France|2004|p=28}}{{sfn|Maria de França|1991|pp=19}}
}}
{{cita
| cita = El qui del vici es vol defendre ha d'estudiar i emprendre una obra difícil: només així se'n pot allunyar i alliberar-se dels sofriments.
| lloc = «Pròleg»
| original = Ki de vice se vuelt defendre, / estudiër deit e entendre / e grevose oevre comencier ; / par ceo s'en puet plus esloignier / e de grant dolur delivrer.
| idioma = francès antic
| refs = {{sfn|Maria de França|1991|pp=19}}
}}
{{cita
| cita = [[Amor]] és una [[ferida]] que no es veu en el cor. És mal que resisteix molt de temps, perquè ve de la natura.
| lloc = «Guiguemar»
| original = Amurs est plaie dedenz cors, / e si ne piert niënt defors ; / ceo est uns mals ki lunges tient, / pur ceo que de nature vient.
| idioma = francès antic
| refs = {{sfn|Maria de França|1991|pp=29}}
}}
{{cita
| cita = Qui pot trobar un amor lleial, l'ha de servir, estimar i obeir.
| lloc = «Guiguemar»
| original = Ki en puet un leial trover, / mult le deit servir e amer / e estre a sun comandement.
| idioma = francès antic
| refs = {{sfn|Maria de França|1991|pp=29}}
}}
{{cita
Linha 41 ⟶ 62:
| refs = {{sfn|Marie de France|2004|p=129}}
}}
 
== Referències ==
{{referències}}