Revisió del 14:28, 3 nov 2019 modifica Docosong (Discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 46.723 edits →‎Citacions ← Edició anterior		Revisió del 23:34, 25 feb 2020 modifica desfés Docosong (Discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 46.723 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{ca antic}} {{Persona}} ~~\| imatge = Napoleon-SantiagoRusiñol-1892.jpg~~ ~~\| descripció = Retrat de Santiago Rusiñol (1892)~~ }}▼ '''{{w\|Santiago Rusiñol i Prats}}''' ([[Barcelona]], [[25 de [[febrer]] de [[1861]] — Aranjuez, [[13 de [[juny]] de [[1931]]) fou un pintor, escriptor, col·leccionista i dramaturg català. == Citacions == {{Cita Linha 13 ⟶ 10: \| notes = \| refs = {{sfn\|Vallaverdú\|Pavia\|2002\|pp=192-194}} ▲}} === ''El triomf de la carn'' (1912) ===▼ {{Cita \| cita = No hi hà res com el [[verd\|vert]], per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica.▼ \| lloc = ''El triomf de la carn''. Escena VIII \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1912}} }}▼ {{Cita \| cita = Tota idea ha de tenir martirs.▼ \| lloc = ''El triomf de la carn''. Escena X \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1912}} }} {{Cita \| cita = Allí on và la vista, allí và la mà; allí on và la mà, l'acció, i allí on và l'acció, la catàstrofe!▼ \| lloc = ''El triomf de la carn''. Escena XII \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1912}} }} {{Cita \| cita = Quan una dòna m'agrada, he de dir lo que és: que m'agrada. \| lloc = ''El triomf de la carn''. Escena XIII \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1912}} }} {{Cita \| cita = No és trist que, en aquet món de miseries, un no pugui ni dejunar de gust? \| lloc = ''El triomf de la carn''. Escena XIII \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1912}} }} {{Cita \| cita = Totes les culpes de la dòna ens venen de la debilitat. Una és més [[fort]]a quan va ben tipa. \| lloc = ''El triomf de la carn''. Escena XVII \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1912}} }} {{Cita \| cita = L'home que té una idea, ha de morir per l'idea. ▼ \| lloc = ''El triomf de la carn''. Escena XX \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1912}} }} === Màximes i mals pensaments (1927) === {{AP\|Màximes i mals pensaments}} {{Cita \| cita = Per a les beates, resar és com fer el solitari. \| lloc = ''Màximes i mals pensaments''. I \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = Del treball, en diuen virtut els que no han de treballar, per enganyar els que fan la feina. \| lloc = ''Màximes i mals pensaments''. III \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = Els malalts que tenen malalties que un es pot encomanar, no fan tanta compassió. \| lloc = ''Màximes i mals pensaments''. V \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = El que parla bé de nosaltres ha de ser molt tou perquè ens ho sembli. \| lloc = ''Màximes i mals pensaments''. VII \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = Els polítics han de tenir el cor reglamentat: no poden compadir més que els que són del seu partit. \| lloc = ''Màximes i mals pensaments''. VIII \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = La dona que vol imitar l'home, que pensi que fa tan mal efecte com l'home que imita la dona. \| lloc = ''Màximes i mals pensaments''. XI \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = Moltes vegades es condemna un home perquè un ''jurat'' ha perdut la nit i està de mal humor. \| cita = El col·leccionistes d'antiguitats són els drapaires dels records.▼ \| lloc = ''Màximes i mals pensaments''. XIII \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = ~~Al qui va inventar l'alcohol se li hauria de fer~~Quan un ~~monument.~~home ~~Als~~cau ~~tristos~~i els faaltres ~~tornar~~no ~~alegres~~riuen, imala ~~als~~senyal ~~dolents~~per ~~els~~al faque ~~tornar~~ha ~~idiotes~~caigut. \| lloc = ''Màximes i mals pensaments''. XV \| refs = ~~<ref name=renom/>~~{{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = ~~El marit~~L'home que tévol ~~una~~ésser ~~dona~~demòcrata, o és que ~~vol~~ja ~~ser~~ho ~~elegant~~és, jao ~~pot~~és que ~~començar~~fa ael ~~tremolar~~tonto. \| lloc = ''Màximes i mals pensaments''. XVII \| refs = {{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} ▲=== ''El triomf de la carn'' (1912) === {{Cita ▲\| cita = El col·leccionistes d'antiguitats són els drapaires dels records. ▲\| cita = No hi hà res com el [[verd\|vert]], per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica. \| lloc = ''ElMàximes ~~triomf~~i demals ~~la carn~~pensaments''. ~~Escena VIII~~XXI \| refs = ~~<ref name=carn/>~~{{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = El dia que triomfés l'obrer, el primer que farien molts és no ésser-ne. ▲\| cita = Tota idea ha de tenir martirs. \| lloc = ''ElMàximes ~~triomf~~i demals ~~la carn~~pensaments''. ~~Escena X~~XXIV \| refs = ~~<ref name=carn/>~~{{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = Una [[revolució]] és el triomf dels ambiciosos de baix sobre els mandrosos de dalt. ▲\| cita = Allí on và la vista, allí và la mà; allí on và la mà, l'acció, i allí on và l'acció, la catàstrofe! \| lloc = ''ElMàximes ~~triomf~~i demals ~~la carn~~pensaments''. ~~Escena XII~~XXVI \| refs = ~~<ref name=carn/>~~{{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = ~~Quan~~Les ~~una~~acadèmies ~~dòna~~de ~~m'agrada~~belles arts, hesón debones ~~dir~~per a ensenyar-hi, loperò ~~que~~no ~~és:~~per ~~que~~a ~~m'agrada~~aprendre-hi. \| lloc = ''ElMàximes ~~triomf~~i demals ~~la carn~~pensaments''. ~~Escena XIII~~XXVII \| refs = ~~<ref name=carn/>~~{{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = NoEl ~~és trist que, en aquet món~~triomf de ~~miseries,~~les unmajories no ~~pugui~~és niraonament, ~~dejunar de~~són ~~gust?~~empentes. \| lloc = ''ElMàximes ~~triomf~~i demals ~~la carn~~pensaments''. ~~Escena XIII~~XXVIII \| refs = ~~<ref name=carn/>~~{{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = ~~Totes~~Els ~~les~~que ~~culpes de~~cerquen la ~~dòna~~veritat ~~ens~~mereixen ~~venen de la debilitat. Una és més~~el [[~~fort~~càstig]]a ~~quan~~de ~~va ben tipa~~trobar-la. \| lloc = ''ElMàximes ~~triomf~~i demals ~~la carn~~pensaments''. ~~Escena XVII~~XXXI \| refs = ~~<ref name=carn/>~~{{sfn\|Rusiñol\|1927}} }} {{Cita \| cita = Al qui va inventar l'alcohol se li hauria de fer un monument. Als tristos els fa tornar alegres, i als dolents els fa tornar idiotes. ▲\| cita = L'home que té una idea, ha de morir per l'idea. \| lloc = ''ElMàximes ~~triomf~~i demals ~~la carn~~pensaments''~~. Escena XX~~ \| refs = ~~<ref~~{{sfn\|Arróniz ~~name=carn/>~~Hidalgo\|1997}} }} {{Cita \| cita = El marit que té una dona que vol ser elegant, ja pot començar a tremolar. \| lloc = ''Màximes i mals pensaments'' \| refs = }} ==Citacions sobre Santiago Rusiñol== {{Cita Linha 104 ⟶ 142: \| data = [[26 d'abril]] de 1918 \| notes = Opinió de [[Josep Pla]] sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir ''El poble gris'' \| refs = <ref name="quadern">{{ref-web\|url=http://elquaderngris.cat/blog/\|títol=bloQG — El blog del Quadern gris\|consulta=9 [[març]] 2012~~\|cognom=\|nom=\|autorenllaç=\|coautors=\|format=\|llengua=\|obra=\|pàgines=~~\|lloc=Barcelona\|editor=Xarxa de Mots\|data=2008-2009~~\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101005235327/http://elquaderngris.cat/blog/\|arxiudata=1286322807\|doi=\|citació=\|ref=~~}}</ref> }} {{Cita Linha 132 ⟶ 170: == Referències == {{referències~~\|2\|refs=~~}} ~~<ref name=renom>{{Ref-llibre\| cognom = Arróniz Hidalgo\|nom=José-Guillermo\|títol=Diccionari de citacions i frases de renom \|lloc=Barcelona\|editorial=Claret\|data=DL 1997\|ISBN=8482971379}}</ref>~~ <ref name=carn>{{ref-llibre\|cognom=Rusiñol\|nom=Santiago\|títol=El triomf de la carn\|lloc=Barcelona\|editorial=Antoni López\|any=1912\|url=https://ca.wikisource.org/wiki/El_triomf_de_la_carn\|consulta=3 març 2015}}</ref>▼ ▲}} == Bibliografia == * {{Arróniz}} ▲~~<ref~~* ~~name=carn>~~{{ref-llibre\|cognom=Rusiñol\|nom=Santiago\|títol=El triomf de la carn\|lloc=Barcelona\|editorial=Antoni López\|any=1912~~\|url=https://ca.wikisource.org/wiki/El_triomf_de_la_carn\|consulta=3 març 2015~~}}~~</ref>~~ * {{ref-llibre\|cognom=Rusiñol\|nom=Santiago\|títol=Màximes i mals pensaments\|url=http://claca.bnc.cat/files/rsn_max.pdf\|format={{PDF}}\|lloc=Barcelona\|editorial=Antoni López editor\|any=1927}} * {{Vallverdú-Pavia}}

Santiago Rusiñol i Prats: diferència entre les revisions