Valencià: diferència entre les revisions

dialecte del català i nom oficial d'aquesta llengua al País Valencià
Contingut suprimit Contingut afegit
m intro presa de http://ca.wikipedia.org/wiki/Valencià (COMENÇO
(Cap diferència)

Revisió del 23:55, 15 gen 2010

Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la mateixa llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Valencià
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites

Sègle XIV

  • […] tret del llatí en nostra vulgada lenga materna valenciana axí com he pogut jatssessia que altres l’agen tret en lenga cathalana emperò com lur stil sia fort larch e quasi confús […].

Sègle XV

  • E lo present transladador ha transladat en lengua valenciana, per donar delit de legir a un seu special senyor e amich, e als de sa nació desús dita.
  • […] me atreviré expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: per ço que la nació d’on yo só natural se’n puxa alegrar […].
  • [el llibre ha estat] latina et valentiana lingua exactissima diligentia emendatus.
  • […] bíblia de forma major en pla, en lengua valenciana, de empremta.
    • Pere Garró (testament, 1475).
  • […] treta de una bíblia del noble mossén Berenguer Vives de Boïl, cavaller: la qual fon trelladada de aquella pròpria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer […].
  • Lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa. E aprés en vulgar lengua valenciana per lo magnífich: e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell.
    • Colofó a una traducció del Tirant lo Blanc (València, 1490).[1]


Fonts