Diferència entre revisions de la pàgina «Víctor Català»

2.679 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
VD:VR2019
Etiqueta: editor de codi 2017
m (VD:VR2019)
| cita = Crec elemental advocar per la independència de l'[[art]]. Gràcies a aquesta independència he pogut ser fidel a la meva vocació, que tothom hauria volgut intervenir.
| data = agost 1926
| lloc = Entrevista a ''Revista de Catalunya'', núm. 26,
| refs =<ref>{{ref-web|url=http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/exposicio_caterina_albert.pdf|consulta=8 octubre 2017|títol=Caterina Albert / Victor Català. Itinerari vital, intel·lectual i literari|obra=dones.gencat.cat|editor=Generalitat de Catalunya|format={{PDF}}}}</ref><ref name="arca_entrevista_garces">{{ref-publicació|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1084583|format={{PDF}}|títol=Conversa amb Víctor Català|nom=Tomàs|cognom=Garcés|publicació=Revista de Catalunya|exemplar=26|mes=agost|any=1926}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Mai a la vida no hauria signat res amb nom de dona. Jo, aleshores, treballava en una novel·la, que no he acabat encara, el protagonista de la qual es deia Víctor Català. Vaig refugiar-me en aquest nom. Heu's ací l'origen del meu pseudònim.
| data = 1926
| lloc = Entrevista a ''Revista de Catalunya'', núm. 26
| refs =<ref name="arca_entrevista_garces" />
}}
{{Cita
| cita = Em proposava de no descobrir mai la meva personalitat. A Olot vaig haver de trencar la consigna, però. Vaig enviar a un Certàmen que es celebrà en aquella ciutat, un monòleg. Fou premiat. [...] Quan van saber que l'autor era una dona, l'escàndol va ser més gros.
| data = 1926
| lloc = Entrevista a ''Revista de Catalunya'', núm. 26
| refs =<ref name="arca_entrevista_garces" />
}}
{{Cita
| cita = S'ha insistit moltes vegades a senyalar el pessimisme com a tret dominant de la meva literatura. [...] I, n'estic segura, mai no ha estat aquest el meu intent.
| data = 1926
| lloc = Entrevista a ''Revista de Catalunya'', núm. 26
| refs =<ref name="arca_entrevista_garces" />
}}
{{Cita
| cita = [[Joan Maragall|Maragall]] i jo érem ben distints. El seu horror a la violència, per exemple, ens separava. Jo accepto la violència, ell l'eliminava aristocràticament. Però, poeta auri com era, tocava sempre el viu, encertava la deu abeuradora dels immortals. Tot el que Maragall veia es transformava.
| data = 1926
| lloc = Entrevista a ''Revista de Catalunya'', núm. 26
| refs =<ref name="arca_entrevista_garces" />
}}
{{Cita
| cita = <nowiki>[</nowiki>[[Àngel Guimerà]]<nowiki>]</nowiki> Era bondadós i infantívol. Un dia, per encàrrec de la meva germana, li vaig demanar que em signés els volums de les seves obres completes. Aquests llibres fan un munt considerable, no? Doncs, el propi senyor Guimerà, vellet, acompanyat de la minyona de l'Aldavert, va comparèixer a casa traginant els llibres. Era senzill, senzill.
| data = 1926
| lloc = Entrevista a ''Revista de Catalunya'', núm. 26
| refs =<ref name="arca_entrevista_garces" />
}}
{{Cita
| cita = Som en un veritable moment de renaixença. Hi ha, a Catalunya, una gran diversitat de temperaments en eclosió, una riquesa que crec incomparable. En aquesta diversitat rica baso les meves millors esperances.
| data = 1926
| lloc = Entrevista a ''Revista de Catalunya'', núm. 26
| refs =<ref name="arca_entrevista_garces" />
}}
=== Cartes personals ===
455

modificacions