Revisió del 00:30, 23 gen 2019 modifica Docosong (Discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 46.748 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 00:12, 3 juny 2019 modifica desfés BOTerut (Discussió \| contribucions) Bots 2.160 edits m Bot esborrant espais innecessaris Edició següent →
Línia 12: }} {{cita \| cita = La veritable definició de [[ciència]]: l'estudi de la [[bellesa]] del [[món]]. \| refs = <ref name="catorze"/> \| lloc = «La Crise des sciences européennes et la phénoménologie transcendantale» a la revista ''Philosophia'' (Belgrad) \| data = 1935-1936 \| notes = \| original =La vraie definition de la science, c'est qu'elle est l'etude de la beaute du monde. \| idioma =francès }} {{cita \| cita = Una doctrina en si mateixa no serveix de res, però és indispensable per a evitar de ser enganyat per falses doctrines. \| lloc =''Écrits de Londres et dernières lettres'' \| data = 1943 \| original = Une doctrine ne suffit à rien, mais il est indispensable d'en avoir une, ne serait ce que pour éviter d'être trompé par les doctrines fausses. \| idioma = francès \| notes = \| refs = <ref name="catorze"/> }} {{cita \| cita = El nostre passat —d'[[Europa]]— ve en gran part d'Orient. S'ha fet habitual dir que la nostra [[civilització]], d'origen grecollatí, és oposada a la d'Orient. [...] No hem rebut dels llatins més que la noció d'Estat. \| lloc = «À propos de la question coloniale». ''Écrits historiques et politiques'' \| data = 1943 \|idioma = francès \|original = Notre passé nous vient en grande partie d'Orient. C'est devenu un lieu commun de dire que notre civilisation, étant d'origine gréco-latine, s'oppose à l'Orient. [...] Nous n'avons reçu des Latins que la notion d'État. \| notes = \| refs = {{sfn\|Weil\|1999\|p=435}} }} {{Cita Línia 47: }} {{cita \| cita = La [[destrucció]] del [[passat]] és potser el més gran de tots els crims. \| refs = <ref name="catorze">{{ref-notícia\|cognom=Piquer\|nom=Eva (dir.)\|títol=Simone Weil i la bellesa del món\|publicació=Catorze\|url=http://www.catorze.cat/noticia/5300/simone/weil/bellesa/mon?rlc=a2\|consulta=5 febrer 2017\|enllaçautor=Eva Piquer i Vinent}}</ref> \| lloc = «Le déracinement». ''L'Enracinement'' \| data = 1949 \| original = La destruction du passé est peut-être le plus grand crime. \| idioma = francès }} {{cita \| cita = El mal és l'[[arrel]] del [[misteri]], el [[dolor]] és l'[[arrel]] del [[coneixement]]. \| refs = <ref name="catorze"/> \| lloc = ''La connaissance surnaturelle'' \| data = 1950 \| original = Le mal étant la racine du mystère, la douleur est la racine de la connaissance. \| idioma = francès }} === ''La pesanteur et la grâce'' (1947) === {{AP\|La pesanteur et la grâce}} {{cita \| cita = La [[imaginació]] i la ficció ocupen més de tres quartes parts de la nostra [[vida]] real. Són rars els verdaders contactes amb el bé i el mal. \| lloc = Illusions \| original = Notre vie réelle est plus qu'aux trois quarts composée d'imagination et de fiction. Rares sont les vrais contacts avec le bien et le mal. \| idioma = francès \| refs = <ref name="catorze"/> }} {{cita Línia 86: }} {{cita \| cita = Hauríem d'estimar-nos més un [[infern]] real que no un [[paradís]] imaginari. \| refs = <ref name="catorze"/> \| lloc = Celui qu'il faut aimer est absent \| original = Ainsi les âmes damnées sont au paradis, mais pour elles le paradis est enfer. \| idioma = francès }}

Simone Weil: diferència entre les revisions