Jean-Paul Sartre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Rescat de fonts 0 I etiquetatge 1 com a trencat #IABot (v2.0beta13)
m Bot esborrant espais innecessaris
Línia 8:
== Citacions ==
{{Cita
| cita = Cada època té la seva pròpia poesia, en cada època les circumstàncies de la història tria una nació, una raça, una classe per prendre el relleu mitjançant la creació de situacions que es poden expressar o transcendir només a través de la poesia.
| autor =
| lloc = ''Orphée Noir''
| data = 1948
| notes = Prefaci que Sartre va escriure per l'''Anthologie de la nouvelle poésie nègre et malgache'' (''Antologia de la nova poesia negra i malgaix'') de {{w|Léopold Sédar Senghor}}.
| original =
| idioma =francès
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Sartre|nom=Jean-Paul|títol=Orphée noir|editorial=Pr. Univ. de France|any=1972|url=http://books.google.es/books/about/Orph%C3%A9e_noir.html?id=4buIQgAACAAJ&redir_esc=y|consulta=26 agost 2014}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = Si la literatura no ho és tot, no val la pena una hora de l'angoixa d'algú.
| autor =
| lloc =
| data = 1960
| notes = Fragment d'una entrevista
| original = Si la littérature n'est pas tout, elle ne vaut pas une heure de peine.
| idioma = francès
| refs = <ref>{{ref-notícia|cognom=Sontag|nom=Susan|títol=WRITING ITSELF: ON ROLAND BARTHES|publicació=The New Yorker|url=http://www.newyorker.com/magazine/1982/04/26/writing-itself-on-roland-barthes|consulta=26 agost 2014|data=26 d'abril de 1982}}</ref>
}}
 
{{Cita
| cita = Un escriptor que pren posicions polítiques, socials o literàries ha d'actuar únicament amb els mitjans que són seus. Aquests mitjans són les [[paraules]] escrites.
| autor =
| lloc =
| data = 1964
| notes = Fragment de la carta en la que explica perquè rebutja el Premi Nobel de literatura.
| original = Un écrivain qui prend des positions politiques, sociales ou littéraires ne doit agir qu'avec les moyens qui sont les siens, c'est-à-dire la parole écrite.
| idioma = francés
| refs =<ref>{{ref-notícia|títol=Sartre Awarded Nobel Prize, but Rejects It; Existentialist Thinks His Writings Would Be Compromised $53,000 Will Revert to Fund, Swedish Academy Says SARTRE REJECTS A NOBEL AWARD|publicació=The New York Times|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9803EFD9143DE13ABC4B51DFB667838F679EDE|consulta=26 agost 2014|data=23 d'octubre de 1964}}</ref><ref>
Jean-Paul Sartre (1905-1980) [http://www.gallimard.fr/Divers/Plus-sur-l-auteur/En-savoir-plus-sur-Jean-Paul-Sartre/(source)/184862 Gallimard] (en francés) Consulta 18 de desembre del 2016</ref>
}}
Línia 117:
{{AP|Les mosques}}
{{Cita
| cita = Ah! No jutgis als déus, home jove, tenen secrets dolorosos.
| autor =
| lloc = Acte 1
| data =
| notes = Júpiter.
| original =
| idioma =
| refs =
}}
{{Cita
| cita = Has de tenir por fill meu. Així és com un es converteix en un ciutadà honest.
| autor =
| lloc = Acte 1
| data =
| notes = Mare amb el seu fill petit.
| original =
| idioma =
| refs =
}}
{{Cita
| cita = Ah! Com [[odi]]o els crims de la nova generació: són secs i estèrils, com el jull.
| autor =
| lloc = la Llei 2
| data =
| notes = Júpiter a Orestes.
| original =
| idioma =
| refs =
}}
 
Línia 151:
{{AP|L'existentialisme est un humanisme}}
{{Cita
| cita = L'existència precedeix a l'essència.
| original = L'existence précède l'essence.
| idioma = francés
| refs = {{sfn|Sartre|1996|p=17}}
}}
{{Cita
| cita = L'home està condemnat a ser lliure.
| original = L'homme est condamné à être libre.
| idioma = francés
| refs = {{sfn|Sartre|1996|p=37}}
}}
{{Cita
| cita = Per tant la nostra responsabilitat és molt més gran del que podria suposar, ja que implica a tota la humanitat.
| autor =
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Ainsi, notre responsabilité est beaucoup plus grande que nous ne pourrions le supposer, car elle engage l'humanité entière.
| idioma = francés
| refs = <ref name=humanisme>Jean-Paul Sartre. L’existentialisme est un humanisme. Nagel, Paris 1970 [https://web.archive.org/web/20161213064207/http://www.sandamaso.es/uploaded_files/2_sartre_lexistentialisme_est_un_humanisme.pdf Facultad de Filosofía de San Dámaso.Seminario de profesores de filosofía: Las cuestiones metafísica, antropológica y ética en el existencialismo de J.-P. Sartre y M. Heidegger] Consulta 18 de desembre del 2016</ref>
}}
{{Cita
| cita =Tria ser això o allò és afirmar al mateix temps el valor del que vam triar, perquè mai podem triar el mal; el que vam triar és sempre bo, i res pot ser bo per a nosaltres sense ser per a tothom.
| autor =
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Choisir d'être ceci ou cela, c'est affirmer en même temps la valeur de ce que nous choisissons, car nous ne pouvons jamais choisir le mal ; ce que nous choisissons, c'est toujours le bien, et rien ne peut être bon pour nous sans l'être pour tous.
| idioma = francés
| refs = <ref name=humanisme/>
}}
Línia 185:
=== ''Les Mains sales'' (1948) ===
{{cita
| cita = Jo no era el que s'havia d'inventar les [[mentides]]: van ser creades en una societat dividida en classes i on cadascú ha heretat les [[mentides]] des de que va néixer. Deixant de dir [[mentides]] no és la manera d'abolir-les: la manera és eradicant les classes '''per tots els mitjans necessaris'''.
| lloc =
| data =
| original =
| idioma = francès
| notes =
| refs = <ref name=mains>{{ref-publicació|títol=Cita número 488220|publicació=The Columbia World of Quotations|data=1996|consulta=12 juliol 2017}}</ref>
}}
 
Línia 198:
{{AP|Le Diable et le Bon Dieu}}
{{cita
| cita = Vinc a tu, Senyor, vinc, dins la teva nit: dóna'm la [[mà]]. Digues: Ets tu la nit? La nit, l'absència de qualsevol angoixa!
| lloc =
| data =
| original = Je viens à toi, Seigneur, je viens, je marche dans ta nuit : donne moi la main. Dis : La nuit, c'est toi, hein ? La nuit, l'absence déchirante de tout !
| idioma = francès
| notes =
| refs = <ref name=sartre/>
}}
{{Cita
| cita = Vella [[nit]], gran nit d'abans dels éssers, nit del no saber, nit de la desgràcia i l'infortuni, amaga'm, devora el meu [[cos]] immund, llisca per entre la meva [[ànima]] i jo, i corroeix-me. [...] perquè l'home està fet per destruir-se a si mateix i per obrir-se com una dona al gran cos negre de la nit.
| autor =
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Vieille nuit, grande nuit d'avant les êtres, nuit du non-savoir, nuit de la disgrâce et du malheur, cache-moi, dévore mon corps immonde, glisse-toi entre mon âme et moi-même et ronge-moi. [...] car l'homme est fait pour détruire l'homme en lui-même et pour s'ouvrir comme une femelle au grand corps noir de la nuit.
| idioma = francès
| refs = <ref name=sartre>{{ref-publicació|cognom=Sartre|nom=Jean-Paul|títol=Le Diable et le Bon Dieu|publicació=Les Temps modernes|data=1951|pàgines=278|volum=66-71}}</ref>
}}
 
Línia 221:
{{AP|Les Mots}}
{{Cita
| cita =Ella no creia en res, només el seu escepticisme li impedia ser atea.
| autor =
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Elle ne croyait à rien; seul, son scepticisme l'empêchait d'être athée.
| idioma = francés
| refs = <ref name=lesmots>{{ref-llibre|cognom=Sartre|nom=Jean-Paul|títol=Les Mots|editorial=Gallimard|any=1964|isbn=2070257738}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Estic de tornada, però no he penjat els hàbits: continuo escrivint. Quina altra cosa fer? ''Nulla dies sine linea''. És el meu costum i, a més, és el meu [[ofici]]. Durant molt de temps vaig prendre la meva ploma per una espasa: actualment conec la nostra impotència. Tan se val: faig i faré [[llibre]]s; en calen i són útils, malgrat tot.
| autor =
| lloc =
| data =