El Príncep: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 84:
{{cita
| cita = El principat és creat o pel poble o pels grans.
| lloc = Cap. 9IX. Del principal civil
| data =
| original = Che si ascende a questo Principato o col favore del popolo, o col favore de' grandi.
Línia 92:
{{cita
| cita = Aquell qui arriba al principat amb l'ajut dels grans, s'hi manté amb més dificultats que el que hi arriba amb l'ajut del poble [...] aquell qui arriba al principat amb el favor popular, hi és tot sol i al voltant no hi té ningú o molts pocs que no estiguin disposats a obeir.
| lloc = Cap. 9IX. Del principal civil
| data =
| original = Colui che viene al Principato con l'aiuto de' grandi, si mantiene con più difficultà, che quello che diventa con l'aiuto del popolo; [...] Ma colui che arriva al Principato con il favor popolare, vi si trova solo, e ha intorno o nessuno o pochissimi che non sieno parati ad ubbidire.
Línia 100:
{{cita
| cita = El pitjor que un príncep pot esperar del poble enemic és que aquest l'abandoni, però si els enemics són els grans no només ha de témer que l'abandonin, sinó que es revoltin en contra d'ell.
| lloc = Cap. 9IX. Del principal civil
| data =
| original = Il peggio che possa aspettare un Principe dal popolo nimico, è l'essere abbandonato da lui; ma da' grandi nimici non solo debbe temere di essere abbandonato, ma che ancor loro gli venghino contro.
Línia 108:
{{cita
| cita = Aquell qui arribi a príncep contra el favor del poble i amb el favor dels grans, abans que res haurà de guanyar-se el poble.
| lloc = Cap. 9IX. Del principal civil
| data =
| original = Ma uno che contro il popolo diventi Principe con il favor de' grandi, deve innanzi ogni altra cosa cercare di guadagnarsi il popolo.
Línia 116:
{{cita
| cita = Els fonaments principals que poden tenir els estats [...] són les bones lleis i les bones armes.
| lloc = Cap. 12XII. De quantes classes és la milícia i dels soldats mercenaris
| data =
| original = I principali fondamenti che abbino tutti gli Stati, così nuovi come vecchi o misti, sono le buone leggi e le buone armi;
Línia 124:
{{cita
| cita = És més difícil que siguis sotmesa a l'obediència d'un ciutadà seu una república armada amb tropes pròpies que una que hagi estat armada amb tropes foranes.
| lloc = Cap. 12XII. De quantes classes és la milícia i dels soldats mercenaris
| data =
| original = Con più difficultà viene all'ubbidienza di un suo cittadino una Repubblica armata di armi proprie, che un'armata d'armi forestiere.
Línia 132:
{{cita
| cita = Aquell qui en un principat no sap veure els mals quan neixen, no és un veritable savi.
| lloc = Cap. 13XIII. Dels soldats auxiliars, mixtos i propis
| data =
| original = Pertanto se colui che è in un Principato, non cognosce i mali se non quando che nascono, non è veramente savio.
Línia 140:
{{cita
| cita = Sense tenir tropes pròpies cap principat no està segur; ans al contrari. Està a mercè de la fortuna, ja que no té cap virtut que el pugui defensar en les adversitats.
| lloc = Cap. 13XIII. Dels soldats auxiliars, mixtos i propis
| data =
| original = Senza avere arme proprie, nessuno Principato è sicuro; anzi tutto obligato alla fortuna, non avendo virtù che nell'avversità lo difenda.
Línia 148:
{{cita
| cita = No hi ha res que consumeixi més que la liberalitat, la qual, a mesura que la practiques, perds la facultat de continuar practicant-la o esdevens o pobre i menyspreable, o, per fugir de la pobresa. rapaç i odiós.
| lloc = Cap. 16XVI. De la liberalitat i la parsimònia
| data =
| original = E non ci è cosa che consumi sè stessa quanto la liberalità, la quale mentre che tu usi, perdi la facultà di usarla, e diventi o povero o vile, o, per fuggire la povertà, rapace e odioso.
Línia 156:
{{cita
| cita = Tot príncep ha de voler ser tingut per compassiu i no per cruel.
| lloc = Cap. 17XVII. De la crueltat i la compassió; i de si és millor ser estimat que temut, o bé al contrari
| data =
| original = Che ciascuno Principe deve disiderare di essere tenuto pietoso, e non crudele.
Línia 164:
{{cita
| cita = Un príncep no s'ha de preocupar de si té [[fama]] de cruel si manté els seus súbdits units i fidels.
| lloc = Cap. 17XVII. De la crueltat i la compassió; i de si és millor ser estimat que temut, o bé al contrari
| data =
| original = Deve pertanto un Principe non si curare dell’infamiadell'infamia di crudele, per tenere i sudditi suoi uniti, e in fede.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=94}}
Línia 172:
{{cita
| cita = Les [[amistats]] que s'obtenen amb diners i no amb grandesa i noblesa d'ànim, es compren però no es tenen, i quan arriba el moment no s'hi pot comptar.
| lloc = Cap. 17XVII. De la crueltat i la compassió; i de si és millor ser estimat que temut, o bé al contrari
| data = L'amicizie che si acquistano con il prezzo, e non con grandezza e nobiltà d’animod'animo, si meritano, ma non le si hanno, e a’a' tempi non si possono spendere.
| original =
| idioma = italià
Línia 180:
{{cita
| cita = Els homes tenen menys por d'ofendre qui es fa d'estimar, que qui es fa témer.
| lloc = Cap. 17XVII. De la crueltat i la compassió; i de si és millor ser estimat que temut, o bé al contrari
| data =
| original = E gli uomini hanno men rispetto di offendere uno che si facci amare, che uno che si facci temere.
Línia 188:
{{cita
| cita = Hi ha dues maneres de combatre: l'una amb les lleis, l'altra amb la força. La primera és pròpia dels homes, la segona de les bèsties.
| lloc = Cap. 18XVIII. De quina manera els prínceps han de mantenir la paraula donada
| data =
| original = Dovete adunque sapere come sono due generazioni di combattere: l’unal'una con le leggi, l’altral'altra con le forze. Quel primo è degli uomini; quel secondo è delle bestie.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=99}}
Línia 196:
{{cita
| cita = Cal, doncs, ésser [[guineu]] per conèixer les trampes, i [[lleó]] per espantar els [[llops]]. Aquells qui només saben ser lleó, no en saben prou.
| lloc = Cap. 18XVIII. De quina manera els prínceps han de mantenir la paraula donada
| data =
| original = Bisogna adunque essere volpe a cognoscere i lacci, e lione a sbigottire i lupi. Coloro che stanno semplicemente in sul lione, non se ne intendono.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=99100}}
}}
{{cita
| cita = Els homes, en general, jutgen més per la vista que per les mans: perquè tothom pot veure, però tocar és cosa de pocs.
| lloc = Cap. XVIII. De quina manera els prínceps han de mantenir la paraula donada
| data =
| original = Gli uomini in universale giudicano più agli occhi che alle mani, perchè tocca a vedere a ciascuno, a sentire a' pochi.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=102}}
}}
{{cita
| cita = Un príncep ha de tenir poc en compte les conjures, si té el poble a favor; però si el poble està descontent i l'odia ha de témer per tot i tothom.
| lloc = Cap. XIX. De quina manera cal evitar ser menyspreat i odiat
| data =
| original = Che un Principe deve tenere delle congiure poco conto, quando il popolo gli sia benivolo; ma quando gli sia inimico, ed abbilo in odio, deve temere di ogni cosa e di ognuno.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=106}}
}}
 
== Referències ==
{{referències}}