El Príncep: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 142:
| lloc = Cap. 13. Dels soldats auxiliars, mixtos i propis
| data =
| original = Senza avere arme proprie, nessuno Principato è sicuro; anzi tutto obligato alla fortuna, non avendo virtù che
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=81}}
}}
{{cita
| cita = No hi ha res que consumeixi més que la liberalitat, la qual, a mesura que la practiques, perds la facultat de continuar practicant-la o esdevens o pobre i menyspreable, o, per fugir de la pobresa. rapaç i odiós.
| lloc = Cap. 16. De la liberalitat i la parsimònia
| data =
| original = E non ci è cosa che consumi sè stessa quanto la liberalità, la quale mentre che tu usi, perdi la facultà di usarla, e diventi o povero o vile, o, per fuggire la povertà, rapace e odioso.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=93}}
}}
{{cita
| cita = Tot príncep ha de voler ser tingut per compassiu i no per cruel.
| lloc = Cap. 17. De la crueltat i la compassió; i de si és millor ser estimat que temut, o bé al contrari
| data =
| original = Che ciascuno Principe deve disiderare di essere tenuto pietoso, e non crudele.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=94}}
}}
{{cita
| cita = Un príncep no s'ha de preocupar de si té [[fama]] de cruel si manté els seus súbdits units i fidels.
| lloc = Cap. 17. De la crueltat i la compassió; i de si és millor ser estimat que temut, o bé al contrari
| data =
| original = Deve pertanto un Principe non si curare dell’infamia di crudele, per tenere i sudditi suoi uniti, e in fede.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=94}}
}}
{{cita
| cita = Les [[amistats]] que s'obtenen amb diners i no amb grandesa i noblesa d'ànim, es compren però no es tenen, i quan arriba el moment no s'hi pot comptar.
| lloc = Cap. 17. De la crueltat i la compassió; i de si és millor ser estimat que temut, o bé al contrari
| data = L'amicizie che si acquistano con il prezzo, e non con grandezza e nobiltà d’animo, si meritano, ma non le si hanno, e a’ tempi non si possono spendere.
| original =
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=96}}
}}
{{cita
| cita = Els homes tenen menys por d'ofendre qui es fa d'estimar, que qui es fa témer.
| lloc = Cap. 17. De la crueltat i la compassió; i de si és millor ser estimat que temut, o bé al contrari
| data =
| original = E gli uomini hanno men rispetto di offendere uno che si facci amare, che uno che si facci temere.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=96}}
}}
{{cita
| cita = Hi ha dues maneres de combatre: l'una amb les lleis, l'altra amb la força. La primera és pròpia dels homes, la segona de les bèsties.
| lloc = Cap. 18. De quina manera els prínceps han de mantenir la paraula donada
| data =
| original = Dovete adunque sapere come sono due generazioni di combattere: l’una con le leggi, l’altra con le forze. Quel primo è degli uomini; quel secondo è delle bestie.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=99}}
}}
{{cita
| cita = Cal, doncs, ésser [[guineu]] per conèixer les trampes, i [[lleó]] per espantar els [[llops]]. Aquells qui només saben ser lleó, no en saben prou.
| lloc = Cap. 18. De quina manera els prínceps han de mantenir la paraula donada
| data =
| original = Bisogna adunque essere volpe a cognoscere i lacci, e lione a sbigottire i lupi. Coloro che stanno semplicemente in sul lione, non se ne intendono.
| idioma = italià
| refs = {{sfn|Machiavelli|2013|pp=99}}
}}
| |||