Viquidites

Antònia Vicens i Picornell: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m →‎Citacions: enllaç pàgines, replaced: paraula → paraula (5), paraules → paraules (4) AWB
-atemporal. a mi mateixa...
Línia 15:
 
{{cita
| cita = És una situació trista i és intolerable que, en lloc d'escoltar els filòlegs, la unitat de la [[idioma|llengua]] es plantegi dins l'àmbit [[política|polític]]. És trist que li facin això a la llengua i com que la llengua és una de les coses que més m'[[estimar|estim]], és una de les coses que més [[mal]] em fan. ▼
| cita = M'he documentat, per exemple, sobre com es pot passar droga per l'[[aeroport]], en vaig parlar amb un alt càrrec de la [[policia]] secreta, i també he fet recerca sobre l'argot que s'utilitza en certs ambients.
| lloc =Entrevista a VilaWeb
| data = 25 de gener de 2007
| original =
| idioma =
| notes =Referint-se a com es documenta per escriure
| refs =<ref name=vila>{{ref-notícia|títol=Antònia Vicens: 'Mallorca és el femer d'Europa'|publicació=VilaWeb|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/2245248/20070125/noticia.html|consulta=23 octubre 2016|data=25 gener 2007}}</ref>
}}
 
{{cita
▲| cita = És una situació trista i és intolerable que, en lloc d'escoltar els filòlegs, la unitat de la [[idioma|llengua]] es plantegi dins l'àmbit [[política|polític]]. És trist que li facin això a la llengua i com que la llengua és una de les coses que més m'[[estimar|estim]], és una de les coses que més [[mal]] em fan.
| lloc =Entrevista a la revista ''Pòrtula'', núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
| data = febrer de 1999
Linha 35 ⟶ 25:
 
{{cita
| cita = El [[misteri]] del [[dolor]] és, per a mi, el més mal d'entendre, per això els meus personatges mai no són gaire [[felicitat|feliços]], però creuen en la felicitat i lluiten per ella. Tenen l'[[esperança]] que poden ser feliços, però sempre hi ha aquella violació als drets de la seva vida que els ho impedeix.
| lloc =Entrevista a la revista ''Pòrtula'', núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
| data = febrer de 1999
Linha 64 ⟶ 54:
}}
 
{{cita
| cita = No som una persona esperançada amb la humanitat. [...]. Sempre m'ha preocupat la capacitat que té un home de provocar sofriment, i també l'absurd del sofriment mateix.
| lloc = Entrevista a la revista ''L'Espira'', núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
| data = 15 de gener de 2011
| original =
| idioma =
| notes =
| refs =<ref name="escriptors"/>
}}
 
{{cita
Linha 95 ⟶ 76:
 
{{cita
| cita = L'escriptor ha de saber tenir una mirada de [[dona]], [[home]], [[dimoni]], [[àngel]], [[ca]] o [[arbre]]. Si no, malament. La ploma no té sexe.▼
| cita = Ara hi ha sindicats, però l'explotació continua.
| lloc = Entrevista al diari ''Ara Balears'', reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
| data = 20 de febrer de 2016
| original =
| idioma =
| notes =
| refs =<ref name="escriptors"/>
}}
 
{{cita
▲| cita = L'escriptor ha de saber tenir una mirada de dona, [[home]], [[dimoni]], [[àngel]], [[ca]] o [[arbre]]. Si no, malament. La ploma no té sexe.
| lloc = Entrevista al diari ''Ara Balears'', reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
| data = 20 de febrer de 2016
Linha 142 ⟶ 113:
{{cita
| cita =La vida no s'entén perquè si s'entengués deixaríem d'escriure.
| lloc = Entrevista a Cugat.cat
| data = 1 d'abril de 2016
| notes =
| refs =<ref name="cugat"/>
}}
 
{{cita
| cita =Possiblement el repte és assolir la independència perquè la primera llengua sigui la catalana.
| lloc = Entrevista a Cugat.cat
| data = 1 d'abril de 2016
Linha 173 ⟶ 136:
 
{{cita
| cita = Ens preparaven per sortir de l'ambient familiar dominat per la figura paterna i per casar-nos i entrar en l'ambient dominat per la figura del [[marit]]. A mi no em feia gens d'il·lusió ser una [[dona]], si ser una dona era ser allò.▼
| cita = Que algú t'escolti quan ets [[jove]], no té [[preu]].
| refs =<ref name="temps"/>
| lloc = ''El Temps''
| data = 19 de setembre de 2016
| notes =
}}
 
{{cita
| cita = L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no.
| refs =<ref name="temps">{{ref-notícia|cognom=Pons|nom=Pere Antoni|títol=Antònia Vicens: «L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no»|publicació=El Temps|url=http://www.eltemps.cat/ca/notices/2016/07/anton-15684.php|consulta=23 octubre 2016|data=19 de setembre de 2016}}</ref>
| lloc = ''El Temps''
| data = 19 de setembre de 2016
| notes =
}}
 
{{cita
▲| cita = Ens preparaven per sortir de l'ambient familiar dominat per la figura paterna i per casar-nos i entrar en l'ambient dominat per la figura del [[marit]]. A mi no em feia gens d'il·lusió ser una [[dona]], si ser una dona era ser allò.
| refs =<ref name="temps"/>
| autor =
| lloc = ''El Temps''
Linha 207 ⟶ 154:
{{cita
| cita = Malgrat la solidesa de la seva narrativa, l'obra d'Antònia Vicens està poc estudiada i és encara avui poc coneguda. [...]. Antònia Vicens escriu simplement perquè té coses a dir i ho fa mitjançant l'escriptura narrativa, l'instrument amb el qual sublimà en la seva joventut molts dels fantasmes personals. Escriu sobre la societat que coneix, la gent senzilla de la zona rural mallorquina, i n'hi perfila un [[univers]] propi que desenvoluparà sistemàticament en cada una de les seves obres.
| lloc =A El Pont Blau, per Pilar Arnau i Segarra (UniversitätUniversitat Münster)
| data =
| original =
Linha 216 ⟶ 163:
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
{{ORDENA:Vicens i Picornell, Antonia}}
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/wiki/Antònia_Vicens_i_Picornell»